Josep Maria Junoy i Muns

Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 1887 — 1955)

Poeta, periodista i dibuixant. De jove estigué a París, on féu de venedor de llibres i de marxant de pintura. Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu (1908-10), on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals. Introduí l’avantguarda a Catalunya (poema a Guynemer, 1915) i publicà Poemes i cal·ligrames (1920), amb prefaci d’Apollinaire, Amour et paysage (París, 1920), una mena de haikai traduïts del català. Dirigí la revista avantguardista Trossos. Com a crític, teoritzant artístic i polemista publicà Arte y artistas (1912), Conferències de combat (1923), Els drets i els deures de la joventut (1924), Crear un públic (1925), El gris i el cadmi (1926), on esbossa uns retrats literaris, Marginàlia diversa (1928), La pintura catalana contemporània (1931) i L’actualitat artística (1931). Col·laborà a La Publicidad, La Veu de Catalunya, Vell i Nou, etc. Fundà i dirigí La Nova Revista (1927-29) i fou un dels fundadors del diari El Matí. Convertit al catolicisme, edità les obres de Chesterton en català i es decantà cap al neoclassicisme en estètica i l’apologètica en religió. Esperit subtil i dandi, franctirador cultural, la seva obra és com una sèrie d’apunts impressionistes o de teoria artística. Després del 1939 escriví, només en castellà, a Solidaridad Nacional i a Destino i publicà Elogio del arte español (1942).