Josep Triadó i Mayol

Josep Triadó i Mayol (Barcelona, 1870 — 1929)

Dibuixant, exlibrista i pintor. Cursà estudis a Llotja. Amplià estudis, becat, a Madrid (1890-91). Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona (1894, 1896 i 1898), amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells. Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per A.de Riquer, que li ensenyà gravat. Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort. Les arts gràfiques esdevingueren el seu camp predilecte de treball. Decorà les revistes El Gato Negro (1898), Álbum Salón (1898-99), La Ilustración Artística (1898-1900), Hispania (1899-1902), Hojas Selectas , Mercurio , etc., i esdevingué un dels il·lustradors més importants del començament de segle. De la seva producció cal destacar Sonets d’uns i altres, Dafnis i Cloe, Amor i Psiquis , on començà la seva llarga col·laboració amb R.Miquel i Planes en el camp de la bibliofília, que durà fins a la fi de la seva vida ( El purgatorio del bibliófilo , 1927). Dibuixà també cartells, anuncis, marques comercials, menús, cartes, diplomes, etc., i excel·lí en l’ex-libris. D’aquests en féu 275, els primers dels quals reuní en el Primer llibre d’ex-libris d’en Triadó , una de les curiositats de la bibliofília modernista. Fou director de la Revista Ibèrica d’Ex-libris (1903-06) i de la Revista Gràfica . Organitzà el 1906 l’Exposició Bibliogràfica de la Llengua Catalana, col·laborà en l' Anuario de las Artes Decorativas i realitzà projectes de relligadures, tapissos, xemeneies i plafons murals, com el tríptic Les corts de Montsó de la Sala de Sant Jordi de la Generalitat. Artista eclèctic i dibuixant d’una gran correcció, després d’un sòlid aprenentatge acadèmic assimilà un Modernisme poc exagerat, assossegat, sobretot en el vessant neogoticista. Passà naturalment, a través d’unes composicions simètriques, equilibrades i una gamma cromàtica molt harmoniosa, al Noucentisme, del qual és un dels representants més importants en les arts del llibre.

Disciplina: 
Pintura
Dibuix

78 obres

Col·lecció
Ex-libris Frederich J. Miracle (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 163830-G) Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Frederich J. Miracle Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Frederich J Miracle Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Francisco Llorens y Riu Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Eulogio Varela Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Emilio Nieto Marques de Guadalerz[as] Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Eduard Puig y Valls Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Eduart Puig Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Emilio Orduña Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Enrich Anguera Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Dr. Norberto Quirno Costa Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Dr. Codina Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Círculo del Liceo Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Augusto Font Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Biblioteca Museo Balaguer Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Biblioteca de la Compañía General de Tabacos de Filipinas Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Biblioteca del Exm Ajuntament de Reus Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Biblioteca del Monastir de Montserrat Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Antonio Garcia Llanso Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Agustina Triado Mayol Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris Adolfo Ruiz Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris ATM (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 163836-G) Secció de Gravats (MNAC)
Ex-libris ATM Secció de Gravats (MNAC)
Nu masculí (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 003921-D0A) Secció de Dibuix (MNAC)
Nu femení d'esquena Secció de Dibuix (MNAC)
Pati de la Casa de Caritat Col·lecció d'Art Modern (MNAC)
La mort Col·lecció d'Art Modern (MNAC)
Capçalera del diari La Vanguardia de l'1 de / 1 / de 1907 Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi