De formació autodidàctica, començà pintant jardins a l’estil de Rusiñol. Col·laborà ja com a caricaturista a “El Rector de Vallfogona” i “Cu-cut!" (1902), “Or i Grana” (1906), etc. El 1907 féu, a Terrassa, una exposició de noranta caricatures, que tingué una gran ressonància en els medis artístics catalans. Treballà a Mèxic, a Nova York i a Cuba (1907-11), i en tornar-ne col·laborà a “Picarol” (1912) i a la revista francòfila “España” (1916-18), de Madrid; els seus acudits de sàtira política a “El Sol”, de Madrid (1917-31), tingueren una gran influència. Col·laborà també en les revistes “Le Rire”, francesa, i “Simplicissimus”, alemanya, i en el “Criticón”, de Barcelona (1937), entre altres. L’any següent s’exilià. Bohemi i mordaç, els seus dibuixos, generalment sarcàstics, es beneficien d’un arabesc sintetista i d’una gran facilitat de trobar, i àdhuc d’inventar, atributs a cada personatge caricaturat.