Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876 — 1956)
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent. Alumne de Llotja (1890-95), fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima. A quinze anys començà a col·laborar amb el Gran Teatre del Liceu. Passà a París, on fou deixeble de Cartezat. Publicà dibuixos a “L’Esquella de la Torratxa”. Viatjà molt per Europa. Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana. Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born (1910) i una sèrie d’apunts i de notes que, exposats al Faianç Català, obtingueren un gran èxit. Col·laborà a Barcelona en l’organització de l’Exposició del Moble i Decoració (1923) i en l’Exposició Internacional del 1929. Allunyat del teatre, es dedicà a l’interiorisme i la pintura de cavallet; guanyà el concurs “Barcelona Vista pels Seus Artistes” el 1930. Fou un pintor de fàcil vivacitat centrat en el paisatge, l’interior i la natura morta. Reuní una bona col·lecció d’arquetes i d’objectes antics. Fou company de viatges de Francesc Cambó i conseller artístic seu. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, organitzà festes i cavalcades i assolí una insòlita popularitat d’artista cosmopolita i polifacètic. Publicà també Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografías de la “Illa Daurada” (~1920).