Lliurament dels Premis del Consell Social dimarts, 31 de maig, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric

El lliurament dels Premis del Consell Social, destinats a designar els millors treballs científics derivats d'una tesi doctoral llegida a la UB, tindrà lloc dimarts, 31 de maig, a les 19 hores, en un acte públic que se celebrarà a l'Aula Magna de l'Edifici Històric, al que assistiran, entre d'altres personalitats, el conseller d'economia de la Generalitat, Antoni Castells, el rector en funcions de la UB, Joan Tugores, i el president del Consell Social de la UB, Juan-José López-Burniol. La professora del departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia Rosa Maria Albert, l'investigador del departament de Fisiologia Enric Esplugues i la llicenciada en Bioquímica per la UB Maria del Carmen Sànchez rebran els guardons corresponents al Premi José Manuel Blecua, al Premi Ramon Margalef i al Premi Antoni Caparrós, respectivament. Els Premis del Consell Social es proposen, entre d'altres objectius, impulsar la imatge dels estudis de doctorat de la UB.

El Premi José Manuel Blecua elegeix el millor article en revista reconeguda derivat de tesis doctorals llegides a la Universitat de Barcelona en els últims 5 anys, en Humanitats i Ciències Socials, i ha estat per Rosa M. Albert Cristóbal, investigadora del ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats ) per l'article “Mode of Occupation of Tabun Cave, Mt Carmel, Israel During the Mousterian Period: A Study of the Sediments and Phytoliths”, publicat a la revista Journal of Archeological Science. Aquest article recull els resultats obtinguts de l'estudi de fitòlits procedents dels nivells mosterians de la Cova de Tabun (Mt. Carmel, Israel). Els fitòlits són restes mineralitzades (sílice) que reprodueixen l'estructura cel·lular de les plantes. Per tant, la seva recuperació dins d'un jaciment arqueològic permet identificar els tipus de plantes i parts de les plantes que es trobaven presents. Així mateix, el fet que s'hagin mineralitzat fa que es conservin durant llargs períodes de temps, que poden arribar a milions d'anys.

Els estudis de fitòlits realitzats a la Cova de Tabun s'inclouen dins d'un estudi més general, encara en marxa, sobre les llars de foc durant el Paleolític Mig. No oblidem que el coneixement i el control del foc va suposar canvis fonamentals, en l'evolució humana, que s'associen a la possibilitat de sobreviure en climes més rigorosos, d'ocupar nous llocs d'habitats com coves, de defensar-se d'animals depredadors que abans havien estat letals, de canvis en la dieta i en la digestió al permetre d'incloure menjar cuinat, de canvis en les activitats socials al voltant del foc al estendre el temps de llum, etc.

El Premi Ramon Margalef és per al millor article en revista reconeguda derivat de tesis doctorals llegides a la Universitat de Barcelona en els últims 5 anys, en Ciències Experimentals i de la Salut . El guanyador, Enric Esplugues Artola, que treballa actualment al departament d'Immunobiologia de la Universitat de Yale, va escriure l'article “Enhanced Antitumor Immunity in Mice Deficient in CD69”, publicat a la revista The Journal of Experimental Medicine. L'estudi es bàsicament la caracterització funcional del ratolí deficient en la molècula CD69 (CD69-/-). Per a fer aquesta caracterització es van utilitzar models de tumors i metàstasis, i es va observar que el ratolí CD69-/- mostrava una resposta anti-tumoral incrementada. Aquest augment en la resposta immune en front als tumors era atribuïble a una major activitat de les cèl.lules NK (natural killer cells) i dels limfòcits T. En l'article també es mostra l'associació que hi ha entre la resistència del ratolí CD69-/- al creixement dels tumors i l'increment de la producció de MCP-1 (una potent proteïna pro-inflamatoria), la disminució dels nivells de TGF- b (citocina que atenua les funcions de les celules NK i dels limfòcits T) i una disminució de l'apoptosis dels limfòcits del ratolí CD69-/-. En definitiva, en l'article es demostra per primera vegada el paper in vivo de la molècula del sistema immune CD69. Aquesta molècula pot actuar com un regulador negatiu del sistema immune en processos anti-tumorals (la manca o bloqueig de CD69 condueix a un increment en la resposta en front a tumors). Aquests resultats obren una nova via d'acció en la lluita contra el càncer. A més, la possibilitat de manipular el sistema immune (potenciant-lo o bé bloquejant-lo) actuant sobre receptors específics, com ara CD69, podria ser molt important en altres patologies, com per exemple en les enfermetats autoinmunes (artritis reumatoide, diabetes, etc…).

El Premi Antoni Caparrós es concedeix al millor projecte de retorn a la societat de transferència de coneixement, desenvolupat per un doctor durant els 5 primers anys posteriors a la defensa de la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona i en relació amb la seva temàtica. Maria del Carmen Sánchez Fernández, que desenvolupa la seva tasca en l'actualitat a Alemanya, a l'European Molecular Biology Laboratory, n'ha estat mereixedora pel treball “Cribado de las mutaciones C282Y y H63D del gen HFE en 5370 en donantes de sangre”. Els resultats de l'estudi van ser publicats a la revista internacional Journal of Hepatology (Sánchez et al., 2003) i presenten una relació amb el tema de tesi de la ponent. La tesi porta el títol “Hemocromatosis Hereditaria: estudio del gen HFE y de sus mutaciones en la población española”, i ocupa la sisena plaça entre les més consultades de totes las universitats de Catalunya incorporades en la base de dades del CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya) ( http://www.tdx.cbuc.es/MA03tdx.pdf ). El treball es va proposar determinar la freqüència poblacional de les esmentades mutacions i la penetració dels genotips C282Y/C282Y i C282Y/H63D en la població espanyola. Com a objectiu addicional es pretén donar a conèixer la malaltia i la importància del diagnòstic genètic, en especial al sector mèdic. Degut a que la Hemocromatosis Hereditària és una malaltia freqüent però poc coneguda, una tasca divulgativa és important per tal d'obtenir-ne un major coneixement. El diagnòstic genètic permet la detecció precoç d'individus amb risc de patir Hemocromatosis Hereditària, possibilita un seguiment d'aquestes persones i la seva incorporació al tractament, evitant-se les complicacions derivades de l'acumulació de ferro i restaurant la seva esperança de vida.