Logo
inici > exposicions temporals > històric > «Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona: la gestació d’un premi Nobel»

«Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona: la gestació d’un premi Nobel»
Del 10 de desembre 2012 al 25 de gener 2013

«Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona: la gestació d’un premi Nobel»

Els cinc anys que Ramón y Cajal va exercir de catedràtic a la Universitat de Barcelona (1887-1892) són considerats per ell mateix i pels estudiosos de la seva obra com els més importants de la seva carrera científica. En aquest període van néixer les idees, les tècniques i els descobriments que el van conduir a formular la teoria neuronal per la qual guanyaria el Nobel de Medicina l’any 1906. La UB commemora el 125è aniversari del nomenament de Ramón y Cajal com a catedràtic de la UB amb una exposició i una jornada, titulades «Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona: la gestació d’un premi Nobel».

La jornada, que va tenir lloc el 12 de desembre a les 17.30 h, a la Facultat de Medicina, va començar amb Obra de Cajal, una lectura teatralitzada de textos autobiogràfics del cèlebre premi Nobel interpretada per l’actor Víctor Pi. En aquest muntatge, dirigit per Cecilia Ligorio, amb idea original de Cristina Junyent, dramatúrgia d’Albert Tola i assessorament científic d’Elvira Rocha, el personatge de Ramón y Cajal reflexiona sobre l’estada a la Universitat de Barcelona, les recerques i els descobriments d’aquell període, la seva situació personal i familiar, etc.

Després d’aquesta dramatització, va començar la taula rodona «Don Santiago i la Universitat de Barcelona, una relació fructífera». Hi intervindran els professors de la UB Josep Antoni Bombí, Mercè Durfort, Teresa Ribalta i Ferran Sabaté, així com Jacint Corbella (Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya), i Santiago Ramón y Cajal (Hospital Universitari de la Vall d’Hebron-UAB), descendent del premi Nobel i que actualment desenvolupa la seva activitat professional en l’àmbit de la medicina com a patòleg.
 
L’exposició, que es podrà veure des del 10 de desembre fins al 25 de gener a la Facultat de Medicina i que s’estructurarà en set blocs temàtics diferents, inclourà documents gràfics com ara fotografies (retrats de la vida acadèmica i personal de Ramón y Cajal), articles científics i exemplars dels manuals que va publicar, documentació administrativa sobre la seva trajectòria acadèmica a la UB, i exemples de reconeixements a la seva figura, sobretot en forma de publicacions generades des de Catalunya per antics alumnes i companys de la UB. També s’hi exhibiran instruments i material de laboratori de l’època en què Ramón y Cajal va dur a terme la seva tasca de recerca en aquesta Universitat.
 
Santiago Ramón y Cajal, que ja era catedràtic d’Anatomia a la Universitat de València des de l’any 1883, va optar a una nova plaça a Barcelona i va ser nomenat catedràtic de la UB, amb només 35 anys, el 2 de novembre de 1887. Concretament, va prendre possessió de la càtedra d’Histologia Normal i Patològica a la Facultat de Medicina el 12 de desembre d’aquell any. Cajal va escollir la UB entre diverses opcions per la qualitat científica i el prestigi que reunien els membres del claustre universitari; tenia el convenciment que aquí tindria més facilitats per desenvolupar la seva recerca. Durant aquesta època, va fer els experiments que el van portar a descobrir els mecanismes que governen els processos connectius i la morfologia de les neurones. Així, va elaborar múltiples assajos per perfeccionar mètodes d’impregnació argèntica com el de Camillo Golgi. Va aplicar aquestes tècniques en exemplars d’embrions, una innovació que li donaria la clau de molts enigmes.
 
El 1889, quan Ramón y Cajal encara era un gran desconegut per a la societat científica internacional, va viatjar a Berlín per assistir al Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya. En aquella reunió va aconseguir que es valorés la importància dels seus descobriments, i la seva teoria va començar a ser acceptada. La qualitat de les preparacions i els seus esquemes van captivar l’il·lustre científic Rudolf Albert von Kölliker. A partir de llavors, el Dr. Kölliker es va dedicar a corroborar i a donar a conèixer les teories de Cajal a l’elit científica de finals del segle XIX.
 
El 1892 va cessar com a professor de la Universitat de Barcelona i es va traslladar a la Universitat de Madrid, on havia obtingut la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica. Allà va treballar i va perllongar la seva labor científica fins a la seva mort, el 17 d’octubre de 1934.
 
La jornada commemorativa «Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona: la gestació d’un premi Nobel» ha estat coorganitzada pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, la Facultat de Medicina i Alumni UB.

Dates : 10-12-2012 al 25-01-2013

Organitza : Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni; Facultat de Medicina i Alumni UB.

Lloc : Facultat de Medicina




Galeria d'imatges