Logo
inici > exposicions virtuals > històric > Christine Wilson. Dona, música i art

Christine Wilson. Dona, música i art

Christine Wilson. Dona, música i art

En aquesta exposició, Christine Wilson combina molts dels seus interessos: els vitralls, la figura humana, l'arquitectura, les flors i la música. Des de 2009 treballa en una sèrie de pintures que neixen d'una concepció medieval i oriental, i que estan relacionades amb la música i la dona. L'artista troba la seva inspiració en les Cantigas de Santa María d'Alfons X. En aquest context s'ha d'emmarcar la seva obra Dona, música i art, en què es pot apreciar la influència de la tècnica del vitrall. Les seves pintures contenen una reflexió sobre el paper de la dona en la societat, sobre la tolerància i la igualtat.

Presentació

Christine Wilson considera que tota la vida s’ha caracteritzat pel desig de crear, pintar i produir obres amb les seves pròpies mans. Aquest desig s'ha complert a través de la creació de vitralls, però també a través de la pràctica de la tècnica de l'aquarel·la; dos mitjans que malgrat dependre de la transparència, poden variar del més intens al més delicat dels colors. En la seva obra destaquen els temes relacionats amb la figura humana, l'arquitectura, la música i el món natural, representat sobretot amb ocells i flors.

Des de 2009 treballa en una sèrie de pintures que neixen d'una concepció medieval i oriental, i que estan relacionades amb la música i la dona. L'artista troba la seva inspiració en les Cantigas de Santa María d'Alfons X, recollides en quatre manuscrits i que formen part del Llibre de la música, del segle XIII. En aquest context s’ha d’emmarcar la seva obra Dona, música i art, en què es pot apreciar la influència de la tècnica del vitrall. Les seves pintures contenen una reflexió sobre el paper de la dona en la societat, sobre la tolerància i la igualtat.

Les Cantigas de Santa María eren un repertori de cants compostos tant pels autòctons com pels pelegrins, que els ministrils gallecs van compilar en col·leccions. Alguns cants els va escriure el rei Alfons X i d’altres van ser escrits per trobadors com Ayras Nunes. Conformen un corpus de quatre-cents vint-i-sis poemes musicats. Tots els textos estan dedicats a la Mare de Déu, tant si es tracta de gojos —loores— o, encara més sovint, de la narració de miracles ocorreguts gràcies a la seva intercessió.

Tal com observa Christine Wilson, les cançons contenen música amb notació antiga i miniatures amb imatges d'instrumentistes, tant cristians com jueus o àrabs, cadascun d'ells amb els seus instruments específics d'arc o de cordes puntejades, de vent o de percussió, com la guitarra morisca, la viola de gamba, el llaüt, el saltiri, l'arpa, la dolçaina o el pandero, dels quals encara se’n conserven exemplars.

Alfons X sentia el desig de compartir el saber amb els altres i la seva set de coneixements no podia sadollar-la només amb la cultura de la civilització cristiana, i per això també gaudia al si de la cort de Castella de la presència constant de metges, savis, traductors, arquitectes i músics musulmans. Les Cantigas van ser creades en una època que hi havia un nivell sorprenent de tolerància política, cultural, religiosa i social. Christine Wilson en ressalta aquests aspectes i s'adona de les paradoxes i les comparacions que poden establir-se amb la nostra pròpia època. A més, se sent enormement atreta per les arrels medievals, per l'enorme tradició del vitrall que hi havia a l'època i també per les imatges mateixes que es troben a les Cantigas.

En conclusió, a Dona, música i art Christine Wilson combina molts dels seus interessos: els vitralls, la figura humana, l'arquitectura, les flors i la música; però més enllà d'aquest fet, tal com afirma ella mateixa, aquests quadres representen el principi d'una nova direcció en el seu art.