Logo
inici > exposicions virtuals > històric > Les colònies d'infants evacuats

Les colònies d'infants evacuats

Les colònies d'infants evacuats

Amb motiu d’escaure’s setanta-cinc anys de l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona publica l’exposició virtual Les colònies d’infants evacuats amb la col·lecció fotogràfica Delegación Española de la Infancia Evacuada amb la voluntat de contribuir a l’estudi i difusió de l’organització de colònies infantils, dins i fora de l’estat espanyol, fet cabdal pel benestar dels nens i nenes que van viure la Guerra Civil espanyola.

Presentació
A partir del 1936 es van crear al llarg de la costa mediterrània colònies per a infants evacuats de diversos indrets de l’Estat. A Catalunya, on l’arribada d’infants va ser massiva, es van organitzar i finançar molts centres, fruit de tota mena d’iniciatives: de partits polítics, de sindicats, de l’administració municipal o autonòmica, de les brigades internacionals, d’associacions culturals, pedagògiques, professionals, i fins i tot d’entitats privades. El finançament també va ser divers: algunes colònies les va apadrinar, en part o totalment, algun dels col·lectius esmentats; d’altres, consolats de països europeus; també col·lectius d’estrangers afins a la República; empreses privades, etc. Així mateix, per assumir econòmicament aquests centres es van crear l’Ajut Infantil de Rereguarda, el Segell Pro Infància, l’Assistència Infantil, etc. Però aquesta pluralitat d’iniciatives va provocar, sobretot en els primers mesos, descoordinació entre el Govern central de la República i els governs autònoms de Catalunya i Euskadi, i també entre el Govern de la Generalitat i els responsables de les colònies, una descoordinació que va comportar desinformació i caos.
 
L’any 1937 ja hi havia unes 560 institucions, que acollien 100.000 infants aproximadament, de manera que el nombre de centres d’acollida es va haver d’ampliar força, primer a l’Estat espanyol, i després, a l’estranger, sobretot a Europa. A París es va crear la Delegació Espanyola de la Infància Evacuada, que depenia del Ministeri d’Instrucció Pública i que era la responsable de l’organització, la direcció i el règim pedagògic de les colònies per a aquests infants evacuats a causa de la Guerra Civil. Es procurava que els nens rebessin ensenyaments teòrics i pràctics i que tinguessin un aprenentatge actiu, deductiu i d’observació. A les colònies a l’estranger els infants assistien a l’escola de la població per aprendre la llengua del país que els acollia i també disposaven d’un professional que els donava classe en la seva llengua materna perquè no la perdessin. Fora de les hores lectives, els infants feien tota mena d’activitats pràctiques que també els aportaven coneixement; s’incentivava al màxim que es fessin en grups i que els nens i nenes fossin d’edats diferents. Així mateix, es potenciava l’escriptura i la crítica amb la redacció de diaris, les cartelleres amb notícies i la redacció de contes que publicaven els mateixos infants amb petites impremtes. Tot plegat, en un ambient poc autoritari, solidari, que intentava substituir la família perduda o allunyada.
 
Podeu consultar els àlbums de l'exposició en aquest enllaç.