Logo
inici > notícies > notícies del mvub > La restauració d’«El rapte de les sabines»

La restauració d’«El rapte de les sabines»
21.09.18

La Universitat de Barcelona acull als seus murs una petita mostra de la col·lecció del Museu del Prado. Una de les obres cedides per aquesta institució és «El rapte de les Sabines», atribuïda a l’escola de Sebastiano Conca i exposada de manera permanent a la Sala de Juntes de l’Edifici Històric. Durant l’estiu passat, aquesta pintura s’ha sotmès a una restauració completada a principis del mes de setembre.

La intervenció, a càrrec de les restauradores Ana Ordóñez i Mariana Kahlo, ha consistit en una neteja de les actuacions anteriors, així com de la brutícia i el vernís esgrogueït, la correcció de les deformacions del suport i la fixació de les zones amb inestabilitat de la pintura. Per finalitzar les tasques de restauració, s’ha procedit a retocar les llacunes amb la tècnica del tratteggio.

«El rapte de les Sabines» és una pintura sobre llenç d’entre finals de segle XVII i començament del XVIII, atribuït a l’escola de Sebastiano Conca i cedit a la UB des del 1882 pel dipòsit del Museu del Prado. L’escena representada en el quadre correspon a un episodi mitològic d’origen romà. Els sabins van ser convidats a una festa a Roma, circumstància que van aprofitar els romans per abalançar-se violentament sobre les dones sabines. Aquest rapte es va plantejar com a solució al dèficit de dones existents en una Roma que tot just acabava de ser fundada.

Aquesta temàtica ha estat vastament tractada en l’art clàssic occidental, alguns dels artistes més reconeguts que van inspirar-se en aquest tema són Nicolas Poussin (1594-1665) i Jacques Louis David (1748-1825). L’obra de l’escola de Sebastiano Conca custodiada a la Universitat de Barcelona és una interpretació lliure del cèlebre «Rapte de les sabines» de Pietro da Cortona (1627-1629), conservat als Museus Capitolins de Roma. Sebastiano Conca (ca. 1680-1764), procedent de Gaeta, es va formar a l’escola de Francesco Solimena a Nàpols i la seva obra es va inspirar en el tardobarroc italià de Luca Giordano.