Capella del Palau
Plànol del projecte de restauració de la façana de la Capella del Palau, al carrer d’Ataülf, 4, de Barcelona.
La faceta de restaurador del patrimoni arquitectònic de Rogent es nodreix de les seves aportacions més tècniques com a arquitecte i dels seus ideals netament romàntics d’amor pel passat històric i monumental. Va treballar en diversos projectes de restauració d’edificis i monuments, així com en altres tipus d’actuacions, com ara obres de consolidació, adequació, reparacions, etc. a diferents indrets de Catalunya. A Barcelona algunes de les seves intervencions més destacades són l’església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (1852-1867), la Sala d’Advocats del Palau de l’Audiència de Barcelona (1852-1857) o la Capella del Palau Menor (1859-1868).
Els criteris escrupolosament arqueologistes que emprava en els seus projectes de restauració eren la plasmació de les idees del francès Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc, que tan bé coneixia Rogent i del qual era un seguidor entusiasta. Seguint les teories de Viollet-le-Duc, per a Rogent la restauració d’un monument havia de perseguir la recuperació exacta i fidel de la seva imatge originària amb l’adopció únicament de tots els elements que caracteritzen l’estil arquitectònic amb què va ser creat.