Plànol del projecte Cerdà

Amb l’objectiu d’urbanitzar la zona situada entre l’antiga ciutat i la vila de Gràcia, l’any 1859 es va aprovar el pla de reforma i eixample elaborat per Ildefons Cerdà. El pla Cerdà, realitzat amb sensibles modificacions respecte al plantejat inicialment, preveia una xarxa ortogonal de carrers i illes de cases, formades per dos edificis laterals i jardins oberts a la zona central. La xarxa viària estava formada per carrers d’amples dimensions i xamfrans de 45°, pensats per al trànsit, així com grans eixos viaris, disposats obliquament. L’igualitarisme i la racionalitat d’aquest pla es va veure superat per l’especulació del sòl, que va acabar densificant intensivament les illes de cases.