Per saber-ne més...

En aquesta secció anirem publicant articles, ressenyes bibliogràfiques, notícies i qualsevol altre material que serveixi per complementar i ampliar la informació proporcionada en aquesta pàgina web. Els visitants de la pàgina poden fer-nos arribar els seus suggeriments a través de l'apartat "Deixa'ns la teva opinió", al peu de la pàgina.

En aquesta secció anirem publicant articles, ressenyes bibliogràfiques, notícies i qualsevol altre material que serveixi per complementar i ampliar la informació proporcionada en aquesta pàgina web. Els visitants de la pàgina poden fer-nos arribar els seus suggeriments a través de l'apartat "Deixa'ns la teva opinió", al peu de la pàgina.

HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

- Història de la Universitat de Barcelona, orígens del nou edifici i escoles que s'hi van incorporar: Memoria del estado de la instrucción pública en el distrito universitario de Barcelona en el año académico de 1858 á 1859 remitida á la Dirección General por el Rector de la Universidad, Barcelona, 1860, pàg. 5-26.

Colección de retratos de rectores y profesores de la Universidad de Barcelona desde su instalación formada por la Facultad de Filosofía y Letras de la misma, Universitat de Barcelona, 1875.

- Història de la Universitat de Barcelona i descripció de l'Edifici Històric: Gaietà Vidal i Valenciano, Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona, Anuari - Memòria d'activitats de la Universitat de Barcelona 1880, Barcelona, 1881.

- Història de la Universitat de Barcelona, les diferents escoles i la Biblioteca: Anuario de la Universidad Literaria de Barcelona 1896-1897, Barcelona, 1897.

- Història de la Universitat de Barcelona: Agustín Murua y Valerdi, "La Universidad de Barcelona y su significación cultural y nacional", La Ilustración Española y Americana, núm. 3, 22 de gener de 1916, pàg. 14-15 (47 i ss.).

- Visita d’Albert Einstein a la Universitat de Barcelona: “Einstein en Barcelona”, El Noticiero Universal, 26 de febrer de 1923, pàg. 8. Més referències sobre l’estada d’Einstein a la ciutat de Barcelona: “Conferencia del Dr. Einstein. Teoría de la relatividad”, La Vanguardia, 25 de febrer de 1923, pàg. 10; “La actualidad científica. Einstein en Barcelona”, La Vanguardia, 4 de març de 1923, pàg. 14; “Hace 95 años. Einstein en Barcelona”, La Vanguardia, 23 de febrer de 2013 (edició digital).

- Història de la Universitat de Barcelona i descripció dels edificis històric i de Medicina: Antonio de la Torre y del Cerro, Reseña histórica y guía descriptiva, Barcelona, 1929, pàg. 7-51. Descripció de l'Edifici Històric, pàg. 41-49.

- Constitució del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, a: "El régimen de Cataluña. La Universidad autónoma de Barcelona. Constitución de un patronato. Las gestiones del señor Maciá cerca del gobierno. La comisión mixta de traspasos", La Vanguardia, 2 de juny de 1933, pàg. 23.

- El patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona: "Primera sesión plenaria del Patronato de la Universidad autónoma", La Vanguardia, 25 de febrer de 1936, pàg. 9.

- Centenari del restabliment de la Universitat de Barcelona (1837-1937): "El Centenario de la reinstauración de la Universidad de Barcelona", La Vanguardia-Suplemento, 19 de desembre de 1937, pàg. 3.

- El moviment estudiantil, a: Joan Tapia, "Universitat 68", Mirador, núm. 4, hivern 1967-68, pàg. 6-7.

- Ocupació del rectorat per part dels estudiants el 1969: "Un grupo de estudiantes asaltó el Rectorado", La Vanguardia Española, 18 de gener de 1969, pàg. 22.

- Història de la Universitat de Barcelona, Pere Bosch Gimpera, La Universitat i Catalunya, Edicions 62/Llibres a l'abast, Barcelona, 1972, 124 pàg. 

- La Universitat de Barcelona al segle XIX: Antonio Palomeque Torres, La Universidad de Barcelona desde el Plan Pidal de 1845 a la ley Moyano de 1857, Ed. Univ. Barcelona, 1979, 880 pàg.

- La Universitat de Barcelona al segle XIX: Joaquim M. Puigvert i Solà, "Barcelona, capital universitària de districte, 1837-1868", Barcelona Quaderns d'Història, 12, 2005, pàg. 203-218.

LIBERTAS PERFUNDET OMNIA LUCE

- La paraula "libertas" al lema universitari, a: Daniel Capella Samper, "La universidad de Barcelona recupera su lema, suprimido por la dictadura", El País, 27 d'agost de 1987.

- Fernando de Castro i l'origen del lema universitari, a: Discurs del rector de la Universitat d'Alacant, Salvador Ordóñez, a l'acte d'investidura com a doctor honoris causa del pare Miquel Batllori i Munné, 23 de maig de 2002.

- El paper de Fernando de Castro en l'origen del lema universitari, a: Gonzalo Quintero Olivares, "La imagen de la justicia en el Quijote, en Cervantes y en su tiempo", Quaderns Fòrum, IX, Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona, desembre 2005, pàg. 1-37.

- El disseny de Lluís Bassat i Francec Ribot per al logotip de la Universitat de Barcelona, a: Modesto García, "Se presenta un nuevo logo para la Universidad de Barcelona", brandemia.org, 31 de juliol de 2015 / Francesc Muñoz, "La UB deixa de ser la UB", elpuntavui.cat, 10 d'abril de 2016.

ELIAS ROGENT

- Esment a la visita al monestir de Poblet d'Elias Rogent amb els seus alumnes de l'Escola Provincial d'Arquitectura, a: La Ilustració catalana, núm. 109, 30 d'abril de 1884, pp. 1 (113) - 2 (114).

- La construcció del recinte de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, a: Jaume Rosell i Colomina, "El repte d'Elias Rogent", BMM (Barcelona Metròpolis Mediterrània-Publicacions municipals), 1988-1989.

-  EXPOSICIÓ VIRTUAL Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar. Aquesta exposició virtual recull el contingut treballat a l’exposició “El Seminari Conciliar i Elias Rogent, arquitecte” (2003) des del seu comissariat.

- Actes de les jornades sobre la figura d'Elias Rogent i Barcelona (Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i Seminari Conciliar de Barcelona), 6 i 7 de juny de 2017: Dilla Martí, R.; Torras Freixa, M. (eds.): Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2019, 376 pp.

EDIFICI HISTÒRIC

- Història de la Universitat de Barcelona, orígens del nou edifici i escoles que s'hi van incorporar: Memoria del estado de la instrucción pública en el distrito universitario de Barcelona en el año académico de 1858 á 1859 remitida á la Dirección General por el Rector de la Universidad, Barcelona, 1860, pàg. 5-26.

- Exposició a l'Edifici Històric i mapa dels espais expositius: Guia para visitar la Exposición General de las Cuatro Provincias Catalanas inaugurada por S.M. el Rey D. Amadeo en 24 de septiembre de 1871, Barcelona, 1871.

- Orígens i descripció de l'Edifici Històric: Discurso inaugural que en la solemne apertura del curso académico de 1872 á 1873 leyó ante el claustro de la Universidad de Barcelona el Dr. D. Felipe Vergés, decano de l Facultad de Derecho, Barcelona, 1872, pàg. 5-43.

- Història de la Universitat de Barcelona i descripció de l'Edifici Històric: Gaietà Vidal i Valenciano, Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona, Anuari - Memòria d'activitats de la Universitat de Barcelona 1880, Barcelona, 1881. Descripció de l'Edifici Històric, part 2, pàg. 72 i ss.

- Descripció de l'Edifici Històric, a: "Universidad de Barcelona", Barcelona cómica, núm. 40, de 29 de setembre de 1894, pp. 3-11.

- Descripció de l'Edifici Històric: "El edificio actual de la Universidad", Anuario de la Universidad Literaria de Barcelona 1897-1898, Barcelona, 1898, part 1, pàg. 45-72.

- Descripció dels diversos espais, laboratoris i Biblioteca de l'Edifici Històric: Universidad de Barcelona 1905 á 1906, Anuari-Memòria d'activitats de 1905-1906, part 1 - part 2 - part 4.

- Descripció de l'Edifici Històric: Agustín Murua y Valerdi, "La Universidad de Barcelona y su significación cultural y nacional", La Ilustración Española y Americana, núm. 4, 30 de gener de 1916, pàg. 12 (61).

- Descripció de l'Edifici Històric: Agustín Murua y Valerdi, "La Universidad de Barcelona y su significación cultural y nacional", La Ilustración Española y Americana, núm. 5, 8 de febrer de 1916, pàg. 12 (77).

- Descripció de l'Edifici Històric i de Medicina i ressenya sobre història de la Universitat: Antonio de la Torre y del Cerro, Reseña histórica y guía descriptiva, Barcelona, 1929, pàg. 7-51. Descripció de l'Edifici Històric, pàg. 41-49.

- Descripció de l'Edifici Històric i anunci de la incoació de l'expedient per a la seva declaració com a "Monumento Histórico-Artístico", a: Joan Bassegoda, "Hacia la adecuada valoración de un edificio notable", La Vanguardia Española, 19 de desembre de 1969, pàg. 57.

- Decreto 624/1970, de 26 de febrero, por el que se declara Monumento Histórico-Artístico la antigua Universidad Literaria de Barcelona i Memoria redactada por el Prof. don Juan Bossegoda Nonell, Catedrático de la Arquitectura y Urbanismo para la Incoación de expediente de declaración de Monumento Histórico-Artístico a favor del edificio de la Universidad Literaria de Barcelona (1863-1893), Anuario del curso 1960-70, part 1, pàg. 3-28.

- Els models artístics des de la perspectiva de la metodologia lingüística, a: Xavier Laborda Gil, "Historiografía lingüística y canon monumental", Revista electrónica de estudios filológicos, núm. 21, juliol 2011.

- EXPOSICIÓ VIRTUAL La construcció de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona: documents d'arxiu, org. Arxiu Històric de la UB, 2014.

- EXPOSICIÓ VIRTUAL L'edifici històric de la Universitat de Barcelona a l'imaginari literari, org. CRAI Biblioteca de Lletres, 2017.

- Actes de les jornades sobre la figura d'Elias Rogent i Barcelona (Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i Seminari Conciliar de Barcelona), 6 i 7 de juny de 2017: Dilla Martí, R.; Torras Freixa, M. (eds.): Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2019, 376 pp.

- L'Edifici Històric de la UB recupera el so de les campanes el dia 9 d'abril de 2019: web UB, El Periódico, La Vanguardia.

PINTURES (GENERAL)

- Al llarg del segle XIX el Museu Nacional del Prado va deixar diverses obres pictòriques en dipòsit a la Universitat de Barcelona: El Prado disperso, núm. 7, vol. 20, 1986, pàg. 118-131.

CAPELLA

- Consagració de la capella: "Diversos actos religiosos en la Universidad", La Vanguardia Española, 6 de març de 1945, pàg. 12.

REPLÀ SUPERIOR DEL RECTORAT

PINTURES:

El quadre de La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra de Vicenç Borràs (1881), va ser premiada a l'Exposició de Belles Arts de 1881: La Ilustración Española y Americana, Nº XLIII, Madrid, 22 de novembre de 1881, pàg. 299 i 305.

- Recreació del quadre La muller de Juan Padilla rep la notícia de la derrota de Villalar, obra de Vicenç Borràs (1881), al capítol 6 de la sèrie de TVE "Carlos Rey, Emperador" (minuts 01:14:12 - 01:15:04).

- Article sobre Pedro de Calabria, autor del quadre Coronació de la Verge (1720): José Luis Barrio Moya, "Pedro de Calabria, un pintor vallisoletano en el Madrid de Felipe V", Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, vol. 65, Univ. Valladolid, 1999, pàg. 343-370.

ALTRES:

- Al·lusió al medalló representant Alfons V, a: La Vanguardia, edició del matí, 9 de juny de 1889, pàg. 1.

GALERIA DE RETRATS DELS RECTORS

- Retrats encarregats per Fabià Estapé, a: Fabià Estapé, Tres grandes economistas catalanes y la Real Academia, Discurso de recepción del académico de número Excmo. Sr. D. Fabián Estapé Rodríguez, 31 de gener de 2006, pàg. 1-106 (ref. a pàg. 44).

PARANIMF

 QUADRES DE TEMÀTICA HISTÒRICA:

- Descripció dels quadres de temàtica històrica a: Oración inaugural del año académico de 1879 á 1880 leída en la Universidad de Barcelona por el Dr. D. José Ramon de Luanco, catedrático de la Facultad de Ciencias. (pàg. 17 i ss.).

- Convocatòria del concurs dels sis quadres: Diari català, núm. 231, 15 de gener de 1880, pàg. 107.

- Concurs per a l'execució dels sis quadres: Gaceta de Madrid, núm. 17, 17 de gener de 1880, pp. 1 (164) - 2 (165).

- Obres presentades al concurs: L'Avens, núm. 6, 15 de març de 1882, pp. 46-47.

- Condicions del concurs: La Vanguardia, 31 d'agost de 1882, pàg. 11 (5531) - 12 (5532).

- Nou concurs per a un dels premis no adjudicats: La Ilustración, periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes, núm. 112, 24 de desembre de 1882, pàg. 78.

- Anunci de l'adjudicació a Ricard Anckermann: La Vanguardia, 16 de febrer de 1883, pàg. 1.

PINTORS DELS QUADRES DE TEMÀTICA HISTÒRICA:

- Antoni Reynés i Gurguí, autor del quadre dedicat a la Junta de Comerç. Ressenya biogràfica, a: Frederic Masriera: "Antoni Reynés i Gurguí", Gaseta de les arts, Any III, Núm. 53, 15 jul. 1926, pàg. 5-6.

- Ricard Anckermann, autor del quadre representant els consellers de Barcelona. Ressenya biogràfica, a: Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, 1868, vol. I, pàg. 35.

PERSONATGES DEL FRIS D'ARCUACIONS CEGUES:

- Francisco Salvany. Referència a la campanya de vacunació de la verola per part de Francisco Javier Balmis i Francisco Salvany, a: José Ignacio de Arana Amurrio,Evolución de los saberes pediátricos en España desde el tratado de Gerónimo Soriano. Cuatro siglos de historia, 2000, pàg. 6.

- Diego de Covarrubias y Leiva. Referències al pensament econòmic de Diego de Covarrubias, a: Jesús Huerta de Soto,Juan de Mariana y los escolásticos españoles, 2007, pàg. 6 (37) i ss.

- Juliana Morell. Referència i imatge a l'article: Carme Vinyoles, "Dones essencials", publ. Presència, núm. 2092, 30-5 març-abril 2012, p. 46-49 (ressenya sobre el llibre: Elisenda Albertí, Dones de Barcelona, Albertí ed., Barcelona, 2011).

PERSONATGES DELS MEDALLONS:

- El P. Mariana. Estudi sobre el pensament econòmic de Juan de Mariana, a: Jesús Huerta de Soto,Juan de Mariana y los escolásticos españoles, 2007, pp. 1 (32) - 14 (45).

- Solano de Luque. Estudi sobre l'obra mèdica de Francisco Solano de Luque, a: Luis Miguel Pino Campos,La doctrina de los pulsos de Galeno en el siglo XVIII: El ejemplo de Francisco Solano de Luque, 2004, pp. 1 (267) - 18 (284).

- Domingo de Soto. Aportacions a la Física de Domingo de Soto, a: Juan José Pérez Camacho,Domingo de Soto en el origen de la ciencia moderna, 1994, pp. 1 (455) - 21 (475).

- Antonio Agustín. Estudi sobre la vida i el pensament d'Antonio Agustín, a: Juan F. Alcina Rovira,El humanismo de Antonio Agustín, 2004, pp. 1 (31) - 20 (50).

- Les sèries iconogràfiques de retrats d'espanyols il·lustres realitzades durant el segle XIX van poder servir de model per als retrats dels medallons: Galería de españoles ilustres : retratos y biografías publicados por "El Correo Español", vol. I i II, publ. orig. Buenos Aires, 1893 i 1894. 

PINTORS DELS MEDALLONS:

- Ressenyes biogràfiques de diversos pintors, a: Manuel Ossorio y Bernard, Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, 1868, vol. I-II. Els pintors ressenyats són:

-- Agustín de Mora: vol. II, pàg. 63.
-- Agustí Rigalt i Cortiella: vol. II, pàg. 164.
-- Bartomeu Ribó i Terriz: vol. II, pàg. 162.
-- Josep Mirabent i Gatell: vol. II, pàg. 53.
-- Pere Borrell del Caso: vol. I, pàg. 89.

SENTÈNCIES LLATINES:

Ars medica tota est in observationibus: M. L. Martinet, Compendio de Clínica médica, Girona, 1827, pàg. 17-18 / L. A. Lesage, Peligro y absurdo de la doctrina fisiológica del doctor Broussais, Sevilla, 1827, pàg. VII i ss.

AL·LEGORIES DE LES CIÈNCIES:

Blog del Dr. Claudi Mans.

ALTRES:

- Descripció de l'evolució del projecte decoratiu del Paranimf el 1881, a: Eduard Támaro, "Congrés Catalá de Jurisconcults, primera sessió en lo Paraninf de l'Universitat Literaria de Barcelona", La Ilustració Catalana, núm. 26, 20 de març de 1881, pp. 202-203 i 205.

- Referència al bust de Manuel Milà i Fontanals, a: "Homenaje al Excmo. Señor Doctor D. Manuel Milá y Fontanals", Universidad de Barcelona 1907 á 1908, part 3, pàg. 18 (195).

- Exposició sobre Ramon Llull al Paranimf: La Ilustración Española y Americana, núm. 6, 15 de febrer de 1916, pàg. 12-13 (93-94).

- El Paranimf mostra similituds iconogràfiques i simbòliques amb altres paranimfs hispànics del segle XIX, com el de la Universidad Complutense de Madrid. Descripció del Paranimf de la Universidad Complutense de Madrid, a: "El Paraninfo de la Central, antes Templo del Noviciado", d'Elías Tormo, Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Madrid, 1945.

- Comentaris i imatges sobre l'Exposició del Libre Alemany el 1941 al Paranimf de la Universitat de Barcelona: EXPOSICIÓ VIRTUAL Barcelona en postguerra, 1939-1945, Arxiu Municipal de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

BIBLIOTECA

- Orígens de la Biblioteca de Reserva i característiques: Neus Verger, La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelonab i d - textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 21, desembre de 2008.

JARDÍ FERRAN SOLDEVILA

- Sobre el finançament del jardí botànic de la Universitat, a: La Vanguardia, ed. de tarda, 28 de juliol de 1881, pàg. 3866.

- Inici de la col·locació de la reixa al voltant del jardí, a: La Vanguardia, 8 de desembre de 1891, pàg. 4.

- Article sobre el cupressus funebris de la zona de l'estany central del jardí: Antonio Madridejos, "El xiprer fúnebre de la universitat", El Periódico, 14 de gener de 2017.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA RECOMANADA

- Alcolea, Santiago; amb la col·laboració de J. Garriga i I. Coll: Pinturas de la Universidad de Barcelona – Catálogo, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1980, 171 pp.

- Alcolea, S.; Lamarca, D.; Llopart, P.; Torra, J.: La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1994, 189 pp.

- Anuaris i memòries de la Universitat de Barcelona, diversos números entre 1860 i 1977, Ed. Universitat de Barcelona.

- Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, Biblioteca de Catalunya: http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html

- Autors diversos: Elias Rogent i la Universitat de Barcelona, en commemoració del 150è Aniversari de la Restauració de la Universitat de Barcelona, Ed. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona, Barcelona, 1988, 167 pp.

- Bassegoda i Amigó, Bonaventura: El Arquitecto Elías Rogent, Asociación de Arquitectos de Cataluña, Galería de Arquitectos Ilustres, Barcelona, 1929, 134 pp.

- Casassas, Jordi; Gracia, Francisco; Fullola, Josep Maria: La Universitat de Barcelona, Libertas Perfundet Omnia Luce (1450, ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2008, 217 pp.

- Casassas, Jordi; Gracia, Francisco; Fullola, Josep Maria: La Universitat de Barcelona, Libertas Perfundet Omnia Luce. Història dels ensenyaments (1450-2010), ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2010, 207 pp.

- Dilla Martí, R.; Torras Freixa, M. (eds.): Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2019, 376 pp.

- Fernández Luzón, Antonio: La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2005, 342 pp.

- Grau, Ramon (coord.): Cerdà i els altres. La modernitat a Barcelona, 1854-1874, Seminari d’Història de Barcelona, Barcelona Quaderns d’Història, 14, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2008, 334 pp.

- Hereu i Payet, Pere: Vers una arquitectura nacional, Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 1987, 154 pp.

- Història de la Universitat de Barcelona, I Simposium 1988, Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1990, 743 pp.

- Mackay, David: L'Arquitectura Moderna a Barcelona (1854-1939), Edicions 62, Barcelona, 1989, 120 pp.

- Rogent i Amat, Elias: Memòries, viatges i lliçons, pròleg i cura de l’edició a càrrec de Pere Hereu i Payet, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1990, 306 pp.

- Rogent i Pedrosa, Francisco: Arquitectura Moderna de Barcelona, Parera y cia. Editores, Col. España artística, arqueológica, monumental, Barcelona, 1897, 168 pp.

- Soldevila, Ferran: Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), 1a ed. 1938, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2013.

- Termes, J.; Alcolea, S.; Casassas, J.; Lluch, E.: La Universitat de Barcelona, Ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991, 291 pp.

- Vallès Xirau, Joan: El jardí de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2017.