... 

Home : General Overview : Aims & Scope : Programme & Courses
Calendar : Registration & Administration : Assessment : Research : News

TÈcniques de comportament animal

Professors Coordinadors: Dra. T. Cambras i Dra. V. D. Chamizo

1- Objectius

L’objectiu d’aquesta assignatura en un màster de neurociències és donar als alumnes coneixements actualitzats sobre determinats aspectes del comportament animal en base a la conducta motora espontània, l’aprenentatge i el condicionament. Concretament, es pretén que l’alumne adquireixi coneixements de les tècniques d’estudi de la conducta animal i la seva importància en el camp de les neurociències. Per a dur a terme aquest objectiu, l’assignatura es desenvolupa en dues parts. En la primera es tracta l’estudi de l’activitat motora espontània, fent èmfasi en les estratègies metodològiques necessàries per a la seva detecció, especialment a través de la mesura i interpretació de la conducta motora espontània i la seva regulació circadiària . En la segona, s’inicia a l’alumne en l’estudi de l’aprenentatge i el condicionament i la seva metodologia específica, abordant-se els coneixements teòrics, procedimentals i metodològics propis del treball amb tasques espacials i no-espacials, tant en subjectes no-humans com humans.

2- Programa

Professorat: Dra. Trinitat Cambras Riu (UB) / Dr. Antoni Díez Noguera (UB)

Programa teòric (aprox. 8 hores)

Tema 1: Mètodes de detecció i registre de l’activitat motora espontània en animals d’experimentació: mètode inductiu, per feixos infrarrojos, roda giratòria i altres.

Tema 2: Reactivitat en front a estímuls (llum, menjar, soroll,...). Hipoactivitat i Hiperactivitat.

Tema 3: Relació entre l’activitat motora i altres variables fisiològiques com el son, la temperatura, etc.

Tema 4: Ritmes biològics. Característiques, tipus, terminologia i importància
en experimentació animal.

Tema 5: Mètodes d’estudi dels ritmes circadiaris en animals d’experimentació i en humans.

Tema 6: Mètodes d’anàlisi i interpretació de l’activitat motora espontània i
dels seus patrons rítmics.

Tema 7: Estratègies experimentals de control de ritmes necessàries per estudis fisiològics i farmacològics en animals d’experimentació.

Tema 8: Aplicacions en humans.

Activitat presencial (2 hores):

Simulació per ordinador de la influència de la llum en el sistema circadiari: Estudi de la sincronització i marges d’encarrilament.

Activitat semipresencial (1 hora presencial + treball individual)

Anàlisi i discussió de patrons motors anòmals en animals d’experimentació i en humans.

Referències

- Díez Noguera A, Cambras T, Vilaplana J, Casamitjana N. Cronobiologia. Textos docents (n.51). Universitat de Barcelona.

- Aschoff J. (ed.) Handbook of behavioral Neurobiology. Vol 4: Biological rhythms". Plenum Press, 1981.

- Dunlap JC, Loros JJ, De Coursey PJ. Chronobiology. Biological timekeeping. Sinauer Associate Inc. 2004.

- Moore-Ede MC, Sulzman FM, Fuller, CA The clocks that time us. Physiology of the circadian timing system. Harvard University Press, 1982.

- Tamargo J, Barberá JM. CRONO Biologia Farmacologia Patologia. Ed Mayo, 2005

- Madrid JA (ed.). CRONOBIOLOGÍA Y CRONOTERAPIA. La espìral del
tiempo biológico. Editec, Londres 42.28028 Madrid. 2006. En premsa.

Bloc 2: Tècniques d’Aprenentatge i Condicionament

Professorat: Dra. Victoria Díez Chamizo (UB) / Dr. Antonio Alvarez Artigas (UB)

Programa teòric (aprox. 8 hores)

Tema 1: Mesures freqüents: magnitud, probabilitat i latència d’una resposta.

Tema 2: Moldejament automàtic de les respostes: la tècnica de seguiment del signe o automoldejament (Wasserman, Franklin y Hearst, 1974).

Tema 3: Relevancia o pertinença dels estímuls: la tècnica de l’aversió condicionada o el condicionament d’aversió al sabor (García y Koelling, 1966).

Tema 4: Importància de la magnitud de la recompensa: velocitat mitjana de carrera en el passadís o corredor recte (Roberts, 1969).

Tema5: El control per l’estímul: procediments amb laberints senzills (Tolman, 1948).

Tema 6: El laberint radial elevat (Suzuki, Augerinos y Black, 1981).

Tema 7: La piscina de Morris (Morris, 1980; Chamizo 2003).

Tema 8: Aplicacions en el camp humà.

Activitat presencial (2 hores):

Simulació per ordinador de diverses estratègies d’aprenentatge espacial utilitzant un programa virtual de navegació (piscina virtual de Morris).

Activitat semipresencial (1 hora presencial + treball individual)

Anàlisi i discussió dels dissenys experimentals emprats en diferents articles.

Referències

- Chamizo, V.D. (2003). Adquisition of knowledge about spatial location: Assessing the generality of the mechanism of learning. Quarterly Journal of Experimental Psychology, 56B, 107-119.

- García, J. y Koelling, R.A. (1966). Relation of cue consequence in avoidance learning. Psychonomic Science, 4, 123-124.

- Morris, R.G.M. (1981). Spatial localization does not require the presence of local cues. Learning and Motivation, 12, 239-260.

- Roberts, W.A. (1969). Resistance to extinction following partial and consistent reinforcement with varying magnitudes of reward. Journal of Comparative and Physiological Psychology, 67, 395-400.

- Suzuki, S., Augerinos, G. y Black, A.H. (1980). Stimulus control of spatial behavior on the eight-arm maze in rats. Learning and Motivation, 11, 1-18.

- Tolman, E.C. (1948). Cognitive maps in rats and men. The Psychological Review, 55, 189-208.

- Wasserman, E.A., Franklin, S.R. y Hearst, E. (1974). Pavlovian appetitive contingencies and approach versus withdrawal to conditioned stimuli in pigeons. Journal of Comparative and Physiological Psychology, 86, 616-627.

3- Calendari aproximat i centres de impartició de la docència:

Calendari aproximat:
Novembre 2006. Dimarts i dijous de 16 a 19.

Centre de impartició:
Departament de Psicologia Bàsica, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona.
Departament de Fisiologia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona.

4- Pàgines web dels grups de recerca

Grup Aprenentatge i Cognició: un enfocament comparat (“Grup de Recerca Singular” AGAUR SGR 2005):
http://www.ub.edu/psicologia/
(entrar en: recerca/ grups de recerca / Aprenentatge i cognició: un
enfocament comparat).

Grup de Cronobiologia (“Grup de Recerca Singular” AGAUR SGR 2005):
http://www.ub.edu/dpfisiv/http://www.ub.edu/dpfisiv/
(entrar en: recerca /grup de cronobiologia)