Universitat de Barcelona
Primera llum del telescopi MAGIC II  
Dilluns, 04 de Maig de 2009 | RM

MAGIC3_ba.jpgL'acte de celebració de la «primera llum» del telescopi MAGIC II (de l'anglès, major atmospheric gamma imaging Cherenkov telescope), que va tenir lloc el dissabte 25 d'abril, a l'Observatori del Roque de los Muchachos, a l'illa canària deLa Palma, representa la posada en marxa de la combinació de telescopis de detecció de raigs gamma més gran del món. En el consorci internacional MAGIC, que involucra uns 150 científics de 24 instituts de recerca d'arreu del món,  hi participa també la UB per mitjà d'un equip d'investigadors del Departament d'Astronomia i Meteorologia i de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICC), liderat pel professor Josep Maria Paredes. Aquest equip ha tingut un paper destacat en la detecció de senyals nous provinents d'objectes astrofísics actius.

 


MAGIC1-ba_1.jpgEl nou telescopi, igual que el seu predecessor clònic MAGIC I, té un mirall segmentat amb un diàmetre de 17 metres, i això els fa els més grans en la seva categoria. Situat a una -altura de 2.250 metres sobre el nivell del mar, el MAGIC II s'ha construït a una distància de 85 metres del primer telescopi, amb el qual ja s'han obtingut resultats interessants en el camp de l'astrofísica d'altes energies des que es va posar en marxa ara fa quatre anys.

Els raigs gamma són un tipus de radiació electromagnètica. Els raigs provinents de l'espai exterior --un dels diferents tipus de raigs còsmics-- es produeixen generalment en fenòmens astrofísics violents, com ara supernoves o nuclis galàctics actius. Ara, els telescopis MAGIC I i MAGIC II han estat concebuts per complementar-se i funcionar com a telescopis bessons. Quan tots dos observin simultàniament el mateix punt del firmament, la sensibilitat serà tres cops més gran que si només l'observés un individualment. Aquesta col·laboració entre telescopis permet, fent una comparació, l'observació de la radiació gamma en versió estèreo. En general, els raigs gamma no poden penetrar a l'atmosfera i arribar a la superfície, però si són prou potents poden crear, per interacció amb les capes superiors de l'atmosfera, una cascada de partícules que viatgen a una velocitat superior a la de la llum en l'aire mateix, velocitat que és lleugerament inferior a la de la llum en el buit, límit infranquejable de la física. Aquest núvol de partícules, que dura de l'ordre d'un nanosegon, abans de ser absorbit emet un flaix de llum --conegut com a llum de Txerenkov-- que és capturat pel MAGIC. Gràcies al seu enorme mirall, el telescopi concentra el flaix de llum en un detector ultrasensible.

Juntament amb altres investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB i del Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria, el grup liderat pel professor Paredes participa també en el disseny tècnic de la futura generació de telescopis Txerenkov (el projecte CTA, que podria arribar a instal·lar-se també a les illes Canàries).

Imatge 1: Josep Mª Paredes i Domènech Espriu, director de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICC)

 
© Universitat de Barcelona