Quan neixen, els nadons tenen la capacitat d’aprendre qualsevol llengua del món i poden distingir tots els sons que les formen (diferències fonètiques). Però cap al final del primer any de vida, comencen a establir categories dels sons percebuts creant un espai cognitiu i perceptiu més concret i, alhora, es va reduint l’habilitat d’aprendre altres coses. Aquesta és una de les idees centrals en què es basa l’estudi publicat recentment al Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i que té com a primer autor l’investigador Ferran Pons, del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

En l’estudi, que duu per títol «Narrrowing of intersensory speech perception in infancy» hi han participat David J. Lewkowicz (Universitat de l’Atlàntic de Florida, Estats Units), Núria Sebastián i Salvador Soto-Faraco (Universitat Pompeu Fabra), i els laboratoris de l’Hospital de Sant Joan de Déu. La recerca s’emmarca en el projecte Brainglot-CONSOLIDER sobre neurociència cognitiva, i s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de pares que han facilitat la participació dels seus fills en l’estudi: en concret, una mostra de nadons d’ambient monolingüe de Barcelona (24 nadons de 6 mesos i 24 d’11 mesos), i altres 24 nadons de 6 mesos i 16 d’11 mesos de Florida (Estats Units).

Cada llengua té uns sons o fonemes que li són particulars. Quan naixem, el nostre cervell està obert a tots aquests sons i a l’habilitat de percebre’ls, aprendre’ls i pronunciar-los. Tradicionalment, el procés d’aprenentatge s’havia entès com una ampliació de la suma de les habilitats. Més recentment, molts científics defensen la hipòtesi de l’aprenentatge com a resultat d’una reestructuració o delimitació de l’espai perceptiu (narrowing), que seria un comú denominador en l’evolució global del desenvolupament cognitiu.

«Aquest estudi és pioner perquè incorpora per primer cop tot el conjunt d’estímuls reals que rep un nadó del seu entorn quotidià. Volíem explorar el món real on estan els nadons, perquè el món no és únicament visual o acústic, sinó una combinació d’estímuls, i fins ara els estudis havien explorat una única modalitat sensorial» explica Ferran Pons. «Els nadons no només escolten paraules, sinó que també les veuen. Perceben la llengua de manera auditiva i visual, és a dir, que ni escolten veus sense mirar, ni miren les cares de les persones que els parlen sense escoltar. Tota la informació visual ajuda a “escoltar” millor». Per això, en el protocol experimental, tots els nadons eren exposats a estímuls visuals i auditius (en concret, fonemes en llengua anglesa) per estudiar la percepció d’aquests en cada grup.

Tots naixem amb la capacitat d’aprendre qualsevol cosa i de poder entendre i parlar qualsevol llengua del món. A mesura que els nadons estan exposats al seu entorn, hi ha un procés de reorganització perceptiva. En el cas de les llengües, això és una reflex de la influència de la llengua materna en la seva capacitat de captar estímuls auditius. «És el cost d’especialitzar-te en el teu entorn, segons les teves habilitats cognitives, de manera que perds l’habilitat d’aprendre altres coses. És un cost que cal pagar, i seria molt inadaptatiu no fer-ho així», explica Pons.

Aquest procés de reorganització perceptiva no implica deixar de fer una cosa perquè sí, sinó perquè en el fons no ho necessites. Segons les conclusions de l’estudi, amb sis mesos, la resposta dels nadons és «universal», independentment de la seva llengua d’origen. Tots els nadons van ser capaços d’integrar audiovisualment els fonemes de l’anglès (eren capaços de percebre la correspondència o l’equivalència entre el so de la parla i el corresponent gest de la cara en produir-lo). Amb 11 mesos, però, el procés de percepció multisensorial d’estímuls ja és diferent, és més selectiu, més semblant al dels adults. «Les diferències enfront dels fonemes s’aprecien en el grup dels 11 mesos, concretament, en els de Barcelona. Els nadons, que ja tenen més experiència amb la seva llengua, ja no són capaços de percebre la correspondència auditiva i visual dels fonemes de l’anglès: ja ha començat el procés de reorganització perceptiva o narrowing.

«Aquest és un resultat lògic perquè per als bebès, el món que els envolta ha de tenir coherència. Això implica també la resposta diferent enfront dels diferents sons de la parla que van tenint els nadons durant el primer any de vida», comenta Ferran Pons, que és expert en l’estudi dels mecanismes neurals i cognitius per a l’adquisició i l’ús de diferents idiomes, i del procés de comprensió i parla d’una llengua des del punt de vista de la neurolingüística.