 La UB és la primera universitat de tot l’Estat en el rànquing d’institucions elaborat pel Grup de Recerca SCImago (SRG), que analitza el rendiment investigador de més de 2000 institucions dedicades a la recerca i amb més producció científica arreu del món. A escala internacional, les institucions líders en l’informe mundial 2009 del rànquing d’institucions de SCImago són, concretament, el Centre Nacional d’Investigacions Científiques francès (CNRS), l’Acadèmia de les Ciències de Xina, l’Acadèmia de les Ciències de Rússia, la Universitat Harvard i la Universitat de Tòquio.
Al rànquing, que cita més de 2000 institucions de recerca d’arreu del món, apareixen un total de 123 d’espanyoles, que corresponen, per ordre, al Consell Superior d’Investigacions Científiques (8è lloc en el rànquing); la Universitat de Barcelona (123è); la Universitat Autònoma de Barcelona (171è); la Universitat Complutense de Madrid (180è); la Universitat Autònoma de Madrid (213è); la Universitat de València (236è); la Universitat Politècnica de Catalunya (258è); la Universitat de Granada (330è); la Universitat de Sevilla (352è) i la Universitat de Santiago de Compostel·la (381è). Pel que fa al Grup UB i al seu entorn investigador, l’informe destaca també l’Hospital Clínic de Barcelona (455è) com la institució líder a l’Estat espanyol en el camp de la salut. A l’informe, també se cita l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge-IDIBELL (947è); l’Hospital Universitari de Bellvitge (1105è); l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer-IDIBAPS (1302è); el Parc Científic de Barcelona-PCB (1540è); l’Hospital de Sant Joan de Déu (1790è) i l’Institut de Recerca Biomèdica-IRB (1857è).
El rànquing mundial, que es correspon amb la primera versió dels resultats del projecte d’investigació SCImago Institutions Rankings (SIR), està dissenyat sobre la base de dades Scopus d’Elsevier, que recull més de 16 milions de publicacions i prop de 150 milions de cites, i abasta institucions de 84 països que s’agrupen en cinc sectors (centres d’educació superior, entitats públiques d’investigació, centres biosanitaris, empreses i d’altres). L’informe revisa el rendiment investigador dels centres, d’acord amb quatre indicadors globals de producció, col·laboració i d’impacte científic: el nombre d’articles publicats en revistes acadèmiques; les cites per documents; la ràtio de publicacions dutes a terme en col·laboració amb institucions estrangeres, i la relació entre l’impacte d’una institució i l’impacte mundial de publicacions de la mateixa àrea. Si el rànquing es limités exclusivament a les universitats, la posició que ocuparia la UB al món seria la número 100; i si entre aquestes es consideressin només les universitats europees, la UB se situaria en la 22a posició. Aquestes posicions són de caràcter relatiu, atès que la metodologia emprada utilitza quatre indicadors, però només ordena per un d’aquests (output) i no hi ha un indicador ponderat únic. El projecte SCImago Institucions Rankings (SIR), que ha dut a terme el Grup de Recerca SCImago (SRG) sobre la base de dades Scopus, és una plataforma d’avaluació de la investigació i genera també rànquings per analitzar els resultats d’investigació de les universitats i d’altres centres institucions de recerca. Està dirigit pel catedràtic Félix de Moya de la Universitat de Granada, i l’integren experts del CSIC, la Universitat de Granada, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat d’Extremadura, la Universitat d’Alcalá de Henares i la Universitat d’Oporto.
Com es recordarà, a l’estudi La productividad ISI de las universidades españolas (2000-2004) publicat pel Grup de Recerca SCImago, la UB apareixia també com una de les universitats líders en productivitat científica a tot el país, i concretament, destacava com la universitat capdavantera a l’Estat quant al nombre de documents publicats (10.596). A més, la UB era la primera universitat estatal en el rànquing de producció científica als països iberoamericans presentat el 2006 per Grup de Recerca SCImago, encarregat de revisar la producció científica d’universitats i centres de recerca dels nou països hispanoamericans amb més producció científica durant el període 1990-2004: Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya, Mèxic, Portugal i Veneçuela. |
