El dijous 5 i el divendres 6 de novembre, les facultats de Filologia, Filosofia, i Geografia i Història van organitzar el congrés internacional «Maquiavel a Espanya. Espanya a Maquiavel», coordinat per la professora del Departament de Filologia Romànica Helena Puigdomènech. El congrés es va clausurar el divendres 6 de novembre a les 18.30 h a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB (Gran Via, 585) amb una conferència a càrrec del magistrat del Tribunal Antimàfia de Palerm Roberto Scarpinato, autor del llibre Il ritorno del principe. Machiavelli e il dramma della democrazia impossibile (Chiarelettere, 2008).

La conferència inaugural va tenir lloc a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) (Montalegre, 5), a les 11.30 h, amb el títol «Per chi canta Machiavelli? Machiavellismo e machiavellismi nella tradizione politica occidentale», a càrrec del professor del Departament d’Estudis Polítics de la Universitat de Torí Enzo Baldini. Tot seguit hi va haver un debat entre el director del CCCB Josep Ramoneda; la vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni Lourdes Cirlot; el cònsol d’Itàlia a Barcelona Daniele Perico; el director de l’Institut Italià de Cultura de Barcelona Fortunato Ceraso; el degà de la Facultat de Filologia Adolfo Sotelo; el degà de la Facultat de Filosofia Agustín González; la degana de la Facultat de Geografia i Història M. Ángeles del Rincón, i la directora del Departament de Filologia Romànica Elena Losada.

Durant els dos dies, diversos professors i investigadors d’universitats catalanes, espanyoles, italianes i americanes han debatut sobre la recepció del pensament polític i de la figura de Nicolau Maquiavel a Catalunya i Espanya al llarg de la història. Els organitzadors del congrés consideren que la figura i el pensament de Maquiavel tornen a estar de plena actualitat i volen contribuir a crear un ambient de debat d’altura intel·lectual amb vista a la celebració, l’any 2013, del 500 aniversari de la redacció d’El Príncep.

L’objectiu del congrés era actualitzar la configuració rigorosa i sistemàtica de la recepció i de la influència que ha tingut l’obra de Maquiavel en les diferents realitats culturals i polítiques viscudes a Espanya des del segle xvi fins als nostres dies. S’analitzaran totes les reaccions, positives o negatives, que hi va haver —i que encara hi ha— a l’entorn d’un dels més grans pensadors polítics del món occidental. Els resultats de les activitats científiques organitzades s’incorporaran a la xarxa telemàtica del portal Hypermachiavellism.

La jornada és una nova iniciativa promoguda pel Grup de Recerca Maquiavelisme i Maquiavelismes a la Cultura Castellana i Catalana (segles xvi–xxi) dirigit per la professora Puigdomènech, i forma part del projecte internacional Machiavellism and Machiavellisms in the Western Political tradition (16th-20th Centuries), An International on site/on line Research and Dicussion Network (2007-2013), creat l’any 2007 pel professor Enzo Baldini (http://www.unito.it/machiavelli.htm).

Paral·lelament al congrés, es duran a terme un seguit d’activitats complementàries. El dimarts 3 de novembre, a l’Institut Italià de Cultura (Passatge Méndez Vigo, 5) es s'han presentat les traduccions de La Mandrágora (Tecnos, 2008), traduïda per Helena Puigdomènech, que ha presentat el novel·lista i dramaturg Jordi Coca, i Historias florentinas (Tecnos, 2009), traduïda per Félix Fernández Murga, que presentarà el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Vigo Eloy García. Així mateix, també s’han inaugurat dues exposicions: «Maquiavel (1469-1527) a la Biblioteca de Catalunya», a la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56. Espai Zero, del 2 al 21 de novembre), i «Maquiavel·lisme i maquiavel·lismes en els fons bibliogràfics de la Biblioteca Universitària de Barcelona» a la Biblioteca de la UB (Edifici Històric, Gran Via, 585).