Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental UB, ha estat nomenat Premi Nacional d’Investigació Blas Cabrera, en l’àrea de Ciències Físiques, dels Materials i de la Terra, tal com va fer públic el divendres passat la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. Els guardons, atorgats des del 2001 pel Govern espanyol, són un reconeixement al mèrit dels científics espanyols de rellevància internacional per l’avenç en la ciència, en la transferència de tecnologia i en el progrés de la humanitat.

Javier Tejada Palacios rep el guardó «pels seus descobriments en el camp del magnetisme quàntic, entre els quals, se cita en particular l’efecte túnel ressonant d’espí, considerat internacionalment com una fita en la història del coneixement sobre l’espí i els seus efectes magnètics. Així mateix, és de destacar el descobriment del canvi de polaritat magnètica a causa de l’efecte túnel quàntic, que ha tingut repercussions científiques importants. Els  resultats han conduït a noves aplicacions en àrees tan diverses com ara el disseny i la construcció d’un prototip de làser de microones, els dispositius de camps rotants i la millora de la tecnologia per a la seguretat del paper moneda».

Els altres guardonats en l’actual edició són Eugenio Coronado Miralles de la Universitat de València (Premi Ciència i Tecnologia Químiques);  Santiago Castroviejo Bolibar del CSIC (a títol pòstum, Premi Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals); José Francisco Duato Marín de la Universitat Politècnica de València (Premi Matemàtiques i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions), i Alonso Miguel Gañán Calvo (Transferència de Tecnologia).

Javier Tejada. Premi Príncep de Viana de la Cultura 2006 i doctor honoris causa per la Universitat City de Nova York el 1996, és un prestigiós expert en el camp del magnetisme i en l’estudi dels efectes quàntics en magnetisme i superconductivitat mitjançant microones i ones acústiques d’alta freqüència. Catedràtic del Departament de Física Fonamental, dirigeix el Laboratori UBX (UB-Xerox) i el Grup de Magnetisme de la UB, i és membre de la Reial Societat Espanyola de Física, de la Societat Catalana de Física, de l’Acadèmia de Ciències de Nova York i de la Societat Americana de Física.

Tejada és, a més, autor i coautor de més de 300 publicacions en revistes de prestigi com ara Science, Physical Review Letters, Physical ReviewB, Europhysics Letters, Applied Physics Letters o Nature Materials. Disposa, així mateix, de quinze patents d’àmbit internacional en col·laboració amb empreses i institucions i ha estat reconegut amb el Fellow de l’American Physical Society (2000), la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1994), l’International Award of Xerox Foundation (1998) i la distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2001), entre d’altres. A més, el proper divendres 20 de novembre tindrà lloc l'acte d'ingrés de Javier Tejada com a nou membre de l'Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres al País Basc.

Cal recordar que l’efecte túnel de la magnetització, una insòlita propietat del món de la mecànica quàntica descoberta pel Grup de Magnetisme del Departament de Física Fonamental, liderat pel catedràtic Javier Tejada en col·laboració amb grups de la City University de Nova York i de l’empresa Xerox, va ser reconegut com una de les fites científiques del segle xx en l’estudi de l’espín, segons el monogràfic Milestones in Spin editat el 2008 per la prestigiosa revista científica Nature.

Javier Tejada és, doncs, el primer físic espanyol reconegut al nostre país com a descobridor d’un nou fenomen físic en la història de la física: l’efecte túnel mesoscòpic de la magnetització en imants moleculars (Physical Review Letters, 1996), d’acord amb les teories del físic Eudgene Chudnovsky sobre l’efecte túnel. Aquest avenç científic, recollit als llibres de text sobre magnetisme, explica com els pols magnètics de petits imants formats per milions d’àtoms, a temperatures molt baixes, poden canviar d’orientació per l’efecte túnel i sense despesa energètica. La revista Nature qualifica aquesta descoberta de fita històrica en la ciència de l’espín (propietat de les partícules elementals assimilable a una rotació sobre el seu eix i relacionada amb el seu camp magnètic).