Materials per a conèixer la Càndida Pérez i alguns dels seus cuplets

Jordi Quintana, Barcelona, 2009

Nota: Aquest document s'ha creat pel CEIP Ferran Sunyer de Barcelona.

El perquè d'aquests materials.


Índex


La música a Catalunya al primer quart del segle XX

Influència del modernisme en la música clàssica. Molta importància del romanticisme alemany i de l'òpera, i inici del wagnerisme.

Segueixen els reculls de música popular i els estudis del folklore, iniciats a finals del s. XIX, i es creen els primers els esbarts dansaires.

Continua la creació d'escoles de música, d'orquestres, orfeons i societats musicals: Orfeó de Sants (1900)Orfeó Gracienc (1904), Germanor dels Orfeons de Catalunya (1917), Associació d'Amics de la Música (1916), Associació Obrera de Concerts (1925), etc.

Època d'esplendor del cuplet i inici del tango. Arribada de l'anomenada música negra i del jazz. La generalització de les gramoles o gramòfons, i l'increment de producció de discos de pedra, fa que la música entri a les cases.

Alguns músics rellevants són: Enric Granados (1867-1916), Joan Lamote de Grignon (1872-1949), Apel·les Mestres (1854-1936, Lluís Millet (1867-1941), Enric Morera (1865-1942), Antoni Nicolau (1858-1933), Felip Pedrell (1841-1922), Joaquim Serra (1907-1957), Eduard Toldrà (1895-1962), Amadeu Vives (1871-1932), Pau Casals (1876 - 1973), Isaac Albèniz (1860-1909), Àngel Rodamilans (1874-1936), Juli Garreta (1875-1925), Joan Llongueras (1880-1953), Joaquim Zamacois (1894-1976).

I també, encara que molt menys conegudes, Lluïsa Casagemas (1873-c.1942), Narcisa Freixas (1859-1926), Isabel Güell (1872-1956), Palmira Jaquetti (1895-1963), Carme Karr (1865-1943), i Càndida Pérez (1893-1989).

[Índex]


Sobre el cuplet

El cuplet és un tipus de cançó d'origen francès, que a Catalunya es va començar a composar i a cantar durant el primer quart del segle XX.

Com la majoria de les cançons, els cuplets estan formats per diverses estrofes, després de les quals sovint es va repetint la mateixa tornada.

Les lletres dels cuplets són molt populars i plenes de picardia, i molt sovint fan referència a actes, festes, personatges, oficis, llocs i costums barcelonines i catalanes.

La seva música acostuma a ser molt alegre i de vegades incorpora melodies i ritmes populars.

Les principals cupletistes que als anys vint del segle passat, cantaven cuplets catalans, van ser Pilar Alonso, Mercè Seròs, Lola Duran i Raquel Meller.

Els lletristes més rellevants van ser Rossend Llurba, Joan Misterio (pseudònim de Joan Casas) i Faust Casals, tot i que també en van escriure Àngel Guimerà i Ignasi Iglesias.

El compositors més reconeguts van ser Enric Morera, Joaquim Zamacois, que sovint signava com a I. Casamoz, V. Quirós, i Joan Viladomat, i l'única dona, la Càndida Pérez, compositora entre d'altres, dels cuplets Les Caramelles, La Marieta de l'ull viu, i La fornera de la Ronda.

Al voltant de 1960, Mary Santpere va tornar a difondre els cuplets, sobretot els escrits per seu pare Josep Santpere, i als anys 70 les cantants Núria Feliu i Guillermina Motta tornaren a difondre els cuplets, tant en actuacions com en enregistraments.

Bibliografia: Carbonell, 1995; Molas, 1980. Vegeu també l'apartat Bibliografia.

[Índex]


Biografia de Càndida Pèrez

Suggerim que consulteu les següents referències: Canals, en línia; Cuèllar, 1993; Ramilo, 2004. Vegeu també l'apartat Bibliografia.

[Índex]



Quatre cuplets de la Càndida Pérez

  • Les caramelles (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)
  • La Marieta de l'ull viu (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)
  • La fornera de la Ronda (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)
  • Ball de rams (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)

 


Les caramelles (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)

Lletra: Joan Misterio (Joan Casas Vila)
Música: Càndida Pérez

Al cel brillaven milers d'estrelles,
era de Pasqua l'hermosa nit,
el vent llençava les caramelles,
cançons alegres entre el brogit.

Quan el meu nòvio, que era el solista
de l'Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista,
estava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó
les dolces notes d'eixa cançó:

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi. Ai, sí!

Quan acabaren les caramelles,
va haver-hi un xàfec d'aplaudiments,
i les guarnides i altes cistelles
quedaren plenes en pocs moments.

Vaig dar d'ous frescos dotzena i mitja,
i un be i un ànec al meu xicot,
mentre li deia plena de ditxa:
Veus si t'estimo que t'ho dono tot.
Petons anava tirant-li jo,
i ell em cantava amb molta il·lusió.

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi. Ai, sí!

Al segon dia de Pasqua anàrem
a Badalona a menjar-se el be,
i en tornar al vespre tots ells passaren
formats com sorges pel meu carrer.

Amb grans forquilles a molts se'ls veia,
i el meu tocava l'acordió,
i fent-se el murri l'ullet em deia:
tot el que vulguis et toco jo.
I així cantava molt dolçament
fent filigranes amb l'instrument.

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi. Ai, sí!

Lletra (termes a aclarir) Notes, observacions i comentaris Suggeriments d'activitats

Les caramelles

Lletra Joan Misterio (Joan Casas Vila)
Música: Càndida Pérez

Joan Misterio era el pseudònim de Joan Casas Vila.
El cuplet "Les Caramelles" el va estrenar la cupletista Pilar Alonso, el novembre de 1919 al Teatre Eldorado de la Plaça de Catalunya de Barcelona. (Vegeu: Imatges 0).
Joan Casas Vila, va escriure altres cuplets com "Els tres tombs", "La fornera de la Ronda"; "La Rambla", "I és el tramvia", "L'Emperadriu", "El vestir d'en Pascual", "Jo vull ser Miss", etc., i juntament amb Féliz Garzo, va escriure la lletra del tango "Fumando espero", al qual li posà música Joan Viladomat. (<http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1991 /12/23/pagina-41/33494814/pdf.html>).

Aprendre alguna cançó de caramelles. Algunes cançons antigues: <http://www.anjub.net/hemeroteca/quadern/1/4.html>

Algunes cançons actuals: <http://www.amartorell.com/html/public/entitats?id= 22&showContent=NOTICIES&content=22198>

Al cel brillaven milers d'estrelles,
era de Pasqua l'hermosa nit, [1]
al vent llençaven les caramelles, [2]
cançons alegres entre el brogit.

Quan el meu nòvio, que era el solista [3]
de l'Aliança del Poble Nou, [4]
serio lluïa sa veu d'artista,
i estava el barri ple com un ou. [5]
I jo escoltava des del balcó [6]
les dolces notes d'eixa cançó: [7]

[1] Comentar que és la Pasqua. Segons el DIEC: Festa cristiana que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist.
[2] Tradició catalana del segle XVIII que es va generalitzar a finals del XIX i principis del XX consistent en cantar caramelles, o sigui cançons pels carrers, el dissabte de Glòria i el diumenge de Pasqua, tot i que de vegades s'allargava fins al dilluns de Pasqua Florida o de Resurrecció, i fins i tot hi havia que en feia per Pasqua Granada, la segona Pasqua, o Pentacosta, 49 dies després.
[3] Solista d'un cor. Al finals del s. XIX van començar a crear-se les societats musicals: Coral la Fraternitat, 1850; Societat Coral Euterpe, 1859; Orfeó Català, 1891...
[4] Creixement de l'associacionisme de l'època. L'Aliança del Poble Nou es creà al 1869. Al 1880 integrà el Cor Apolo de la Federació de Cors de Clavé.
[5] Podríem contextualitza-ho a Sant Antoni-Paral·lel.
[6] La gent escoltava les caramelles des del balcó, i per això hi havia pals amb cistells al cap de munt i ballestes per recollir obsequis i diners (Vegeu: Nota 9 i Imatges 1).
[7] Principalment es cantaven sardanes i valsets, encara que també es recorria a cançons populars.

Més informació de les caramelles:

- <http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/711-712/ fura-711-712-pg-005.pdf>
- <http://www.festes.org/directori.php?id=137>
- <http://www.festes.org/articles.php?id=38>
- Una auca de les caramelles: <http://www.auques.cat/auques.php?auca=caramelles>
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1982, p. 139-153 (1a edició de 1951).

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi. Ai, sí! [8]

[8] Lletra picant

X
Quan acabaren les caramelles,
va haver-hi un xàfec d'aplaudiments,
i les guarnides i altes cistelles [9]
quedaren plenes en pocs moments.
[9] Vegeu nota 6 X
Vaig dar d'ous frescos dotzena i mitja, [10]
i un be i un ànec al meu xicot,
mentre li deia plena de ditxa:
Veus si t'estimo que t'ho dono tot.
Petons anava tirant-li jo,
i ell em cantava amb molta il·lusió.
[10] A les cistelles hi havia flors o herbes aromàtiques, que agafaven les noies des dels balcons, i elles hi deixaven menjar (anyell, ous...; ous, botifarres i menges de porc; vi dolç i carquinyolis, galetes o fruits secs....), o diners. X
Per tu, tan sols per tu, xamosa nina... X X
Al segon dia de Pasqua anàrem [11]
a Badalona a menjar-se el be, [12]
i en tornar al vespre tots ells passaren
formats com sorges pel meu carrer
[11] El primer dia de Pasqua és diumenge i el segon, dilluns de Pasqua, on s'ajuntaven les tradicions de menjar be i la mona
[12] En alguns llocs el dilluns de Pasqua era costums anar a dinar o a menjar la mona a les muntanyes dels voltants de Barcelona (Collcerola, Badalona...), i tant en marxar com en tornar, sovint desfilaven i cantaven caramelles.
X
Amb grans forquilles, a molts se'ls veia, [13]
i el meu tocava l'acordió, [14]
i fent-se el murri, l'ullet em deia:
Tot el que vulguis et toco jo.
I així cantava molt dolçament
fent filigranes amb l'instrument.
[13] Desfilades que es feien amb estris de cuina grossos fets de fusta. Aquesta tradició encara es manté a la Barceloneta per la Pàsqua Granada, molt associada al moviment coral (<http://www.festes.org/articles.php?id=675>). (Vegeu: Imatges 2)
[14] L'acordió era força corrent (Vegeu Imatges 3). També es feien servir instruments populars com els flabiols, o fins i tot o instruments fets de canya: xerrac, picacanyes, guitarres de canya... (Vegeu imatges 1).

Fabricar instruments tradicionals:

- <http://www.jouscout.com/taller2.htm>
- <http://www.es-aqui.com/payno/pral.htm>
-<http://www.xtec.es/~gpubill/04%20construccio%20musica/ jocs.htm>

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina... X X

 

Imatges 0: Eldorado de la Plaça Catalunya. Portada d'un disc de cuplets cantats per Linda Vera

Font: <http://orio43musica.blogspot.com/2009/01/linda-vera-recuerdos-de-eldorado.html>

Imatges 1: Pals i cistelles, ballestes i instruments tradicionals (guitarres de canya)

Imatges 2: Desfilades amb forquilles i altres estris

Imatges 3: Nens i nenes caramellaires amb acordionista. Avinyó, cap als anys seixanta

Font: <http://es.geocities.com/fmolletingles/garr3_3.pdf>

 

Enregistraments de Les Caramelles (vegeu també Enregistraments de cuplets)

  • Càndida Memòria. Cuplés de la compositora Càndida Pérez (1883-1989). [Enregistrament sonor]: Elisa Planagumà, piano i flauta travessera; Rocío Romero, veu. Barcelona: Nómada 57, 2009. 1 disc (CD). Feb Nota: aquesta peça la canta la Núria Feliu, acompanyada al piano per Elisa Planagumà.
  • Feliu, Núria. El cuplet a Barcelona. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Hispavox, 1970. 1 disc. HHS 11. 206 ] Feb
  • Feliu, Núria. El millor: Els nostres cuplets, Els grans boleros en català, Cançons de cinema. [Enregistrament sonor]: Barcelona: DIVUCSA, 2008. 3 discs (CD). Feb
  • Linda Vera. Recuerdos de "Eldorado". El cuplé catalán. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Gramófono-Odeón. 1 disc. SEDL 19143. Feb
  • Majoral, Biel. Temps, temps, temps. [Enregistrament sonor]: Mallorca: Blau, 2000. 1 disc (CD). Feb
  • Motta, Guillermina. Fent Equilibris. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Columna Música, 2002. 6 discs (CD). Feb
  • Santpere, Mary. Les caramelles. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Zafiro. 1 disc . Z-E 458.

 

Partitures

  • Partitura de l'Editorial Alier, Madrid.
  • Partitura per a gralles, extreta de: Olivé, Roser; et al. (1992). Repertori d'en Jaume Vidal i Vidal, músiques per a gralla. Barcelona: DINSINC, p. 60-61.
  • Una altra partitura extreta de: Casals, Eduard; Casellas, Marcel; Marimon, Francesc. (coords.). Punt de Trobada. Vol. I. Barcelona: Associació Danses a la Plaça del Rei; Centre Artesà Tradicionàrius; Aula de Música Tradicional i Popular, 1995, p. 86-87.

[Índex]


La Marieta de l'ull viu (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)

Lletra: Faust Casals
Música: Càndida Pérez

Jo sóc aquella noia que havien bescantat
els joves que avui tenen el cap tot platejat.
Jo sóc la Marieta que anava amb el soldat,
de qui en cantaven cobles les dones del veïnat.
La més mortificanta cançó que em varen fer
va ser la que a tothora sentia pel carrer.

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat.

Solia ser a les festes el meu divertiment
anar a beure aigua fresca, com feia molta gent.
La Font del Gat, doncs, era grat lloc d'esbargiment,
on el soldat jo veia si era o no valent.
Perquè un dia em van veure que ens fèiem un petó,
alguna mala llengua va treure'ns la cançó.

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat.

Després va l'amor nostre tenir un nou incentiu,
i pel fillet guarnírem el nostre alegre niu.
Com que, d'aquestes coses, la gent sempre se'n riu,
de mi se'n reien dient-me la noia de l'ull viu.
Aquells que no comprenguin lo que és estimació,
que riguin tant com vulguin i cantin la cançó.

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat.


Lletra (termes a aclarir) Notes, observacions i comentaris Suggeriments d'activitats

La Marieta de l'ull viu [1]

Lletra: Faust Casals
Música: Càndida Pérez

[1] Recreació de la tonada popular "Baixant de la Font del gat". Vegeu lletra més avall.
Josep Amich i Bert, conegut Amichatis, en col·laboració amb Gastó A. Màntua, va escriure l'obra "Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l'ull viu", que inclou música d'Enric Morera (una sarsuela?), i es va estrenar al Gran teatre Espanyol, el 15 d'abril de 1922. Llibret: <http://www.archive.org/details/baixantdelafontd00amic>. També se'n van fer una versió cinematogràfica. (Vegeu Imatges 1).

Diminutius de noms.
En Sisa l'esmenta a "Qualsevol nit pot sortir el sol".
Lletra: <http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/ rockicanco/sisa.html>
Clip: <http://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4>
Karaoke: <http://iesguillembergueda.xtec.cat/~pecam/ clips/qualse2.swf>


Jo sóc aquella noia que havien bescantat
els joves que avui tenen el cap tot platejat.
Jo sóc la Marieta que anava amb el soldat,
de qui en cantaven cobles les dones del veïnat. [2]
La més mortificanta cançó que em varen fer
va ser la que a tothora sentia pel carrer.

[2] Podem suposar del veïnat de Poble Sec, Paral·lel...



X

(Solo instrumental)

Aquí hi ha un fragment instrumental amb la melodia "Baixant de la font del gat". Vegeu la lletra més avall

Sobre la cançó "Baixant de la font del gat": <http://www.xtec.cat/rtee/europa/085es/index.htm>.
Midi: <http://www.arafolk.net/midis/cinfant/baixant.mid>
Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués anat,
jo encara tornaria a anar a la Font del Gat. [3]
[3] La Font del gat, està a Montjuïc, al passeig de Santa Madrona (Vegeu Imatges 2). Un recorregut molt típic de la gent que a principis del s. XX hi anava a berenar, era: Ronda Sant Pau, algun carrer de pujada fins l'actual Passeig de l'Exposició (del Roser, Salvà...), i d'allà cap a la font, o a l'inrevés, de tornada. És interessant visitar-la, així com els Jardins Laribal (de Jean-Claude Forestier), la cascada i l'edifici el restaurant, fet per de Josep Puig i Cadafalch al 1918.
Solia ser a les festes el meu divertiment
anar a beure aigua fresca, com feia molta gent.
La Font del Gat, doncs, era grat lloc d'esbargiment,
on el soldat jo veia si era o no valent.
Perquè un dia em van veure que ens fèiem un petó,
alguna mala llengua va treure'ns la cançó.
[10] A les cistelles hi havia flors o herbes aromàtiques, que agafaven les noies des dels balcons, i elles hi deixaven menjar (anyell, ous...; ous, botifarres i menges de porc; vi dolç i carquinyolis, galetes o fruits secs....), o diners. X
(Solo instrumental)

Aquí hi ha un fragment instrumental amb la melodia "Baixant de la font del gat". Vegeu la lletra més avall.

X
Jo sóc la criticada Marieta...
X
X
Després va l'amor nostre tenir un nou incentiu,
i pel fillet guarnírem el nostre alegre niu.
Com que, d'aquestes coses, la gent sempre se'n riu,
de mi se'n reien dient-me la noia de l'ull viu.
Aquells que no comprenguin lo que és estimació,
que riguin tant com vulguin i cantin la cançó.

X

X

(Solo instrumental)

Aquí hi ha un fragment instrumental amb la melodia "Baixant de la font del gat". Vegeu la lletra més avall.

X
Jo sóc la criticada Marieta...
X
X

 

Lletra de "Baixant de la Font del Gat"

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.

Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.

I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.

Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.


Imatges 1: Cartell de la pel·lícula

Font: <http://imagecache.allposters.com/images/pic/MG/206676PD~Marieta-de-L-ull-Viu-Posters.jpg>

Imatges 2: La Font del Gat

Enregistraments de La Marieta de l'ull viu (vegeu també Enregistraments de cuplets)

  • Càndida Memòria. Cuplés de la compositora Càndida Pérez (1883-1989). [Enregistrament sonor]: Elisa Planagumà, piano i flauta travessera; Rocío Romero, veu. Barcelona: Nómada 57, 2009. 1 disc (CD). Feb
  • Feliu, Núria. El cuplet a Barcelona. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Hispavox, 1970. 1 disc. HHS 11. 206 Feb
  • Feliu, Núria. El millor: Els nostres cuplets, Els grans boleros en català, Cançons de cinema. [Enregistrament sonor]: Barcelona: DIVUCSA, 2008. 3 discs (CD). Feb.
  • Linda Vera. Recuerdos de "Eldorado". El cuplé catalán. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Gramófono-Odeón. 1 disc. SEDL 19143. Feb

Partitures

[Índex]


La fornera de la Ronda (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)

Lletra: Joan Misterio (Joan Casas Vila)
Música: Càndida Pérez

Sóc d'un forn que hi ha a la Ronda,
molt antic i acreditat,
i la noia més alegre
sóc de tot el meu veïnat.

Un fadrí de casa meva,
que amb mi té revolucions,
diu que em troba molt més bona
que la coca de pinyons.

I acostant-se molt a mi
dolçament em diu així:
"Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa."

Un senyor que té automòbil
i una torre a Cardedeu,
va durar una temporada
que em seguia a tot arreu.

I quan jo vaig dir al ricatxo
que no es fes pas il·lusions,
va respondre: "Fornereta,
de quin pa fas rosegons!"

Jo només sóc pel fadrí
que a tota hora em diu així:
"Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa."

Com que sóc un xic coqueta
i m'agrada presumir,
jo faig córrer la polvera
cada cop que haig de sortir.

Mon promès s'exclama en veure'm:
"Amb un clown et confondran
i, amb tant gasto de farina,
els llonguets s'apujaran."

Però m'estima de valent
i així em diu en tot moment:
"Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa."


Lletra (termes a aclarir) Notes, observacions i comentaris Suggeriments d'activitats

La Fornera de la Ronda

Lletra: Joan Misterio (Joan Casas Vila)
Música: Càndida Pérez


X

Com era La Ronda de Sant Antoni i la Ronda Sant Pau a principis de segle XX? Vegeu Imatges 1.

La història de les rondes.

Què hi havia? Què s'hi feia? I als voltants? Preso de dones, Circ, Llibres vells, La Moritz, els Tres tombs, venda de síndries i melons..., el Barato, El Price...

Sóc d'un forn que hi ha a la Ronda, [1]
molt antic i acreditat,
i la noia més alegre
sóc de tot el meu veïnat.

Un fadrí de casa meva,
que amb mi té revolucions,
diu que em troba molt més bona
que la coca de pinyons.

[1] Podem suposar la Ronda de Sant Antoni, o la Ronda de Sant Pau.

Quins forns hi ha actualment a les dues Rondes?
Diversos sentits de "revolució"
Com és la coca de pinyons més tradicional dels forns? Què porta

I acostant-se molt a mi
dolçament em diu així:
"Amb el foc del teu mirar,
fornareta, fornareta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa."
X X
Un senyor que té automòbil [2]
i una torre a Cardedeu, [3]
va durar una temporada
que em seguia a tot arreu.

I quan jo vaig dir al ricatxo
que no es fes pas il·lusions,
va respondre: "Fornareta,
de quin pa fas rosegons!" [4]

[2] Els "señoritos", la burgesia catalana, els ricatxos.
[3] Les torres que els burgesos tenien a poblacions properes a Barcelona: Cardedeu, La Garriga, La Floresta...


[4] De quin pa fas rosegons: atorgar arbitràriament poc valor a alguna cosa que en té.

Com eren els cotxes al principis del segle XX?
On és Cardedeu?
Jo només sóc pel fadrí
que a tota hora em diu així:
"Amb el foc del teu mirar,
fornareta, fornareta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa."
X X
Com que sóc un xic coqueta
i m'agrada presumir,
jo faig córrer la polvera
cada cop que haig de sortir.

Mon promès s'exclama en veure'm:
"Amb un clown et confondran
i amb tant gasto de farina,
els llonguets s'apujaran."

X Quin és l'equivalent actual de la polvera?
Però m'estima de valent
i així em diu en tot moment:
"Amb el foc del teu mirar,
fornareta, fornareta,
jo hi voldria coure el pa
perquè fos més tendre i sa."

X
X

 

Imatges 1: Ronda de Sant Antoni al 1900, Llibres vells a la Ronda

Fonts:<http://www.llibrevell.cat/wp/carlos-ruiz-zafon/>, <http://www.corredors.cat/index.php?topic=4565.225>, <http://www.grec.net/cgibin/fotcl.pgm?NUMIL=0061586&COL=7>

Enregistraments de La Fornera de la Ronda (vegeu també Enregistraments de cuplets)

  • Motta, Guillermina. Fent Equilibris. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Columna Música, 2002. 6 discs (CD). Feb

Partitures

Altres

[Índex]


Ball de rams (Lletra, Notes, observacions i comentaris, i Suggeriments d'activitats)

Lletra: Rossend LLurba
Música: Càndida Pérez

Quan refila el cornetí
es remou tot l'envelat,
doncs ja se sap que vol dir,
que el ball de rams ha arribat.

No em faré pas el distret,
com acostuma a fer algú,
content me'n gasto un duret,
i et compraré el ram per tu.

Guarda el ram que t'he donat,
com si fos el més flairós,
i ella et dirà que hem estat
avui molt juntets tots dos.

Ai, Maria, ai, Maria que ets formosa,
tens les calces, tens les calces de setí.
Ai, Maria, que ditxós que jo seria.
Ai, Maria, ai, Maria,
si ballessis sempre amb mi.
Ai, Maria, ai, Maria,
si et volguessis casar amb mi.


Lletra (termes a aclarir) Notes, observacions i comentaris Suggeriments d'activitats

Ball de rams

Lletra: Rossend LLurba
Música: Càndida Pérez

Cuplet composat al 1922, amb lletra de Rossend Llurba i J. Marats, i música de Càndida Pérez, que va ser registrat a la SGAE a nom de Josep Casas Augé. Rossend Llurba també va escriure, entre altres, "La Font del Xirineu", "L'orfeonista", "Pasqua Florida", "La muller d'en Manelic", "Revetlla d'amor", etc.

Rossend Llurba va viure molts anys al Paral·lel, i el 14 de juliol de 2007 se li va posar una plaça al carrer Roser del Poble Sec (<http://rossendllurbaitost.blogspot.com/>)

Quin és el ball de rams? Com es balla?


Quan refila el cornetí
es remou tot l'envelat, [1]
doncs ja se sap que vol dir,
que el ball de rams ha arribat.
[1] Vegeu Imatges 1 X
No em faré pas el distret,
com acostuma a fer algú,
content me'n gasto un duret,
i et compraré el ram per tu.
X X
Guarda el ram que t'he donat,
com si fos el més flairós,
i ella et dirà que hem estat
avui molt juntets tots dos.
X X
Ai, Maria, ai, Maria que ets formosa,
tens les calces, tens les calces de setí.
Ai, Maria, que ditxós que jo seria.
Ai, Maria, ai, Maria,
si ballessis sempre amb mi.
Ai, Maria, ai, Maria,
si et volguessis casar amb mi.
X X

 

Imatges 1: Envelat i Ball de Rams

Enregistraments del Ball de rams (vegeu també Enregistraments de cuplets)

  • Càndida Memòria. Cuplés de la compositora Càndida Pérez (1883-1989). [Enregistrament sonor]: Elisa Planagumà, piano i flauta travessera; Rocío Romero, veu. Barcelona: Nómada 57, 2009. 1 disc (CD). Feb
  • La Trinca. Festa Major. [Enregistrament sonor]: Barcelona: Ediga, 1970. 1 disc (LP). Feb
  • Orquesta Maravella. Balls de festa major. [Enregistrament sonor]: Barcelona: ACTUAL RECORDS DISTRIBUCION, 1995. 1 disc.
  • Un midi: <http://www.menorcaweb.net/amf/RAMS.MID>

Partitures

[Índex]


Bibliografia

Referències a Càndida Pérez

  • Canals, Josep Maria. Biografia de la Càndida Pérez. [en línia]. Cuples de Candida Perez. [Consulta, 28 febrer 2009]. Disponible a: <http://candidaperez.wordpress.com/biografia-de-la-candida-perez/>.
  • Canals, Josep Maria. Càndida Memòria. [fullet]. En Càndida Memòria. Cuplés de la compositora Càndida Pérez (1883-1989). [Enregistrament sonor]: Elisa Planagumà, piano i flauta travessera; Rocío Romero, veu. Barcelona: Nómada 57, 2009. 1 disc (CD).
  • Càndida Memòria. Cuplés de la compositora Càndida Pérez (1883-1989). [Enregistrament sonor]: Elisa Planagumà, piano i flauta travessera; Rocío Romero, veu. Barcelona: Nómada 57, 2009. 1 disc + 1 fullet (CD).
  • Cuèllar, Alexandre. "La mare del cuplet. Picardies càndides". Avui diumenge, 1 agost 1993, p. 4-5. [Document]
  • Cuples de Candida Perez. [en línia]. [Consulta: 28 febrer 2009]. Disponible a: <http://candidaperez.wordpress.com/>.
  • El llibre del cuplet català. Barcelona: Bonavia, 1919 (Pòrtic Miguel Poal Aregall).
  • El llibre del cuplet català: col·lecció selecta de les populars cançonetes que han creat nostres coblejadores. Barcelona: Bonavia-Emporium, 1929 (2a ed.) [Selecció de pàgines relatives a cuplets de Càndida Pérez]
  • Molas, Joaquim. "Notes sobre la cançó popular moderna: el cuplet". En Bruguera, Jordi; Massot, Josep. (coords.). Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes, Andorra, 1-6 d'octubre de 1979. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 325-347, 1980 (Fragment en línia a: <http://books.google.es/books?id=F_eNzLRTshIC&pg=PA325&vq=molas&hl=ca&source=gbs_search_r&cad=1_1> [Consulta, 28 febrer 2009]).
  • Ramilo, Carme. "Baixant de la font del Gat". Presència, núm. 1695, p. 16-19, 2004 (suplement del diari El Punt, Girona, 20-26 agost 2004). [Document]

Sobre el cuplet

  • Carbonell, Anna. "El cuplet català". En Riquer, Borja de. (dir.). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. 8: "L'època dels nous moviments socials". Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 360-361. [Document]
  • Drake, Bárbara; Elorduy, Miren; Simón, Rafael. El Madrid del cuplé. [en línia]. Madrid siglos XIX y XX, 1999 [Consulta, 28 febrer 2009]. Disponible a: <http://www.ucm.es/info/hcontemp/madrid/cuple.htm>.
  • Rivalan, Christine. "El cuplé, la cupletista, el escritor y el lector: presencia de la cultura oral en las colecciones de novelas cortas de gran divulgación (1907-1933). Cultura escrita y sociedad, núm. 5, 2007, p. 52-72.
  • Salaün, Serge. "El cuplé, 1900-1930: ensayo de etno-historia cultural". Estudios de Historia Social, núm. 40-41, p. 291-446, 1987.
  • Salaün, Serge. El cuplé (1900-1936). Madrid: Espasa Calpe, 1990.
  • Zúñiga, Ángel. Una historia del cuplé. Barcelona: Barna, 1954.

[Índex]


Enregistraments de cuplets de Càndida Pérez

 

[Índex]


Altres materials

  • Selecció de pàgines de: El Llibre del cuplet català: col·lecció selecta de les populars cançonetes que han creat nostres coblejadores. Barcelona: Bonavia-Emporium, 1929 (2a ed.)
  • Extracte de notícies sobre Càndida Pérez, de l'hemetoteca digital de La Vanguardia.
  • Una curiositat grallera.

[Índex]


[Inici]