|
QUINTANA, Jordi. (2004). "Les tecnologies de la informació i de la comunicació i l'atenció a la diversitat". En: Guix, núm. 305, p. 45-53. |
LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ I L'ATENCIÓ A LES DIVERSITATSJordi Quintana AlbalatUniversitat de Barcelona
Diversitat i diversitats Partim de l'afirmació que la diversitat és una particularitat de tots els éssers humans, i per tant també dels grups humans, fet que la converteix en un aspecte transversal a la realitat social, cultural i educativa. I és en aquest sentit que podem dir que tots els éssers humans som diferents i singulars, encara que socialment tots i totes siguem iguals. En els contextos educatius tradicionalment s'ha pretès l'homogeneització dels i de les estudiants, recorrent a errònies i injustes justificacions, com les de "la majoria", "la normalitat", o les de "la mitjana", encara que sempre, i lamentablement encara ara, hi ha qui ha anat mantenint tres grans "diversitats" que en realitat són segregacions:
La democratització de l'educació, l’increment dels fluxos migratoris, les visions progressistes de l'educació, l’increment de la consciència social, la generalització de l’educació obligatòria, la integració socioeducativa de l'alumnat amb necessitats educatives especials, la possibilitat d'accés a l'educació dels col·lectius més desfavorits, etc., van anar fent sorgir el concepte d'"atenció a la diversitat" que és el que ens ocupa. En primer lloc hem de destacar que el concepte "diversitat" és molt més ampli que el d'"educació especial" o el de "necessitats educatives especials" o “específiques”, encara que el seu domini no està totalment delimitat, i va canviant amb el temps, la reflexió, el compromís i la realitat. En el nostre cas, entenem la diversitat de l'alumnat en el context escolar, i de manera específica en la seva interacció, en la interacció entre ell i el professorat en els processos de comunicació i d'ensenyament i aprenentatge que s'estableixen en una aula de classe, que pertany a una escola concreta d'un barri específic..., i per tant, atendre la diversitat implica atendre a tot l'alumnat i no únicament a aquell que té algun tipus de necessitat, dificultat o discapacitat manifesta. Atendre la diversitat significa tant tenir en compte les capacitats de cada alumne i alumna, capacitats cognitives o intel·lectuals, motrius, d'equilibri personal, d'inserció social i d'interrelació, però atendre la diversitat també significa tenir en compte els seus interessos, motivacions, necessitats, curiositats, etc. De fet, més que parlar de diversitat hauríem de parlar de diversitats: diversitats sensorials, motrius, cognitives...; diversitats culturals, idiomàtiques, socioeconòmiques, ideològiques...; diversitats de capacitats, d'aprenentatge (nivell, ritme, estil, disponibilitat); diversitats de personalitat, de factores emocionals...; diversitats de famílies, d'entorns..., diversitats de diversitat.
Atenció a la diversitat i materials multimèdia i en línia Tal i com apunta Quintana (2004), gairebé la totalitat dels materials multimèdia i en línia, o sigui, a Internet, destinats a l'educació o el lleure, es dirigeixen als usuaris i les usuàries exclusivament en masculí, el protagonisme només el tenen els homes, i les poques dones que hi surten tenen un paper "d'objecte". A més, podem preguntar-nos:
I d'altra banda,
I és que és en els mitjans de comunicació, en els entorns mediàtics com la televisió, el cine i la premsa, així com en la publicitat i en els entorns multimèdia i en línia, siguin educatius o no, on es donen, de manera exagerada les més altes segregacions i exclusions entre éssers humans. L'ús d'estereotips de persones, tant en l'aspecte físic, com en el vestir, com en el tenir, com en el "ser com", i fins i tot en el "pensar com", ha creat uns models socials que malgrat ser minoritaris i gairebé ficticis, s'han presentat com a "normalitat" i al mateix temps com a desig, ignorant i excloent als i les que per algun motiu o decisió són diferents.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació en l'educació d'alumnat amb necessitats educatives És per tothom conegut i acceptat, que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) són un important conjunt d'eines, recursos i aplicacions altament interactives, versàtils, motivadores i gratificants que poden facilitar i potenciar la comunicació i l'expressió de l'alumnat, així com el seu aprenentatge i accés a la informació i a la cultura. Tot seguit presentarem algunes consideracions i aplicacions d'aquestes TIC que poden ser útils en la educació i la comunicació de alumnat amb diferents tipus de discapacitats: psíquiques, sensorials i motòriques.
Les TIC a l'educació d'alumnat amb discapacitats psíquiques i amb retards o dificultats d'aprenentatge Sota el concepte genèric de discapacitats psíquiques, hi ubiquem l'alumnat amb algun tipus de retard mental, i al que pateix problemes, inhibicions o bloquejos emocionals greus. L' alumnat amb discapacitats psíquiques, en general no aprèn de la mateixa manera que la resta de companys i companyes, i per tant és necessari disposar d'estratègies didàctiques, metodològiques, de materials i recursos, organitzatives i de gestió del currículum i de l'aula. Sota el concepte genèric de retards o dificultats d'aprenentatge incloem a l'alumnat que té retards o dificultats en àrees específiques com el Llenguatge, o sigui en la parla, la lectura o l'escriptura; en les Matemàtiques, i de manera específica en el càlcul, la resolució de problemes i en les representacions geomètriques; o en altres àrees curriculars, així com l'alumnat que té ritmes d'aprenentatge més lents que la majoria dels seus companys i companyes. La utilització de les TIC amb aquest alumnat, a més dels avantatges abans esmentats en relació a la potenciació de la seva comunicació i expressió, i accés a la informació i a la cultura, és un recurs potenciador de l'anomenada integració socioeducativa, alhora que permet un treball més adaptat a les seves necessitats i interessos, un treball més individualitzat que es realitza en un entorn altament motivador, interactiu, plurisensorial i multimèdia que integra textos, imatges i sons. L'alumnat amb retards o dificultats d'aprenentatge, en principi no té perquè utilitzar cap tipus de perifèric especials o d'ajut tècnic, encara que en algun cas pot ser d'utilitat algun sistema d'escaneig de pantalla, les pantalles tàctils i les tauletes sensibles, que comentem més endavant. Per tant, podem utilitzar programes ofimàtics (processadors de textos, programes de dibuix, de presentacions, de navegació per la xarxa, de comunicacions, etc.), obres de referència o consulta (enciclopèdies, atlas, diccionaris, lloc web, etc.), programes educatius de tipus curricular (dirigits a informació i conceptes, a procediments i algoritmes, o a pràctica i aplicació), jocs (sobretot de reflexió, estratègia i habilitat), tallers creatius, contes interactius, o altres. De tota manera, tant en aquest cas com en el de l'educació ordinària, el que acostuma a ser més adequat a nivell curricular és la creació d'activitats per part del propi professorat, dirigides a ensenyar, a facilitar l'aprenentatge, a practicar o a aplicar, els procediments o els continguts que es vulguin o calguin, destinats a un alumnat concret. I aquestes activitats poden crear-se amb algun llenguatge d'autor, amb algun programa de presentacions com el PowerPoint o l'Impress de l'OpenOffice (<http://www.softcatala.org/ prog126.htm>), o amb programes específics per a la creació d'activitats educatives de tipus obert o semiobert, i per tant modificables, configurables i amb la possibilitat d'incloure-hi nous continguts, com ara el Clic (<http://www.xtec.es/recursos/clic>), o Hotpotatoes (<http://web.uvic.ca/hrd/ halfbaked>), programa que permet crear jocs i activitats interactives en pàgines web. Quant a l'alumnat amb discapacitats psíquiques, en general tampoc cal recórrer a cap perifèric específic, però sí a adaptacions, sovint molt individualitzades, de recorregut o itinerari, d'activitats, de velocitat i ritme, de tractament de l'error, d'adaptació de vocabulari, etc., de programari ofimàtic, de referència o educatiu. Ara bé, en alguns casos, quan el retard mental és molt greu o va associat a altres trastorns sensorials o motrius, com en els casos de plurideficiències, pot ser adequar facilitar-los algun tipus de perifèrics d'entrada o d'ajuts tècnics o altres recursos informàtics, sovint desenvolupats per a l'àmbit de les discapacitats motrius, entre els que podem destacar: els simuladors de teclat o teclats virtuals, els sistemes d'escaneig de pantalla, els taulers de comunicació per assenyalar amb les extremitats o amb varetes; els taulers sensibles a la pressió; els commutadors, les pantalles tàctils, etc., que comentem més endavant. Així mateix, i quant no es pugui fer servir la parla, pot ser d'utilitat recórrer a algun Sistema Augmentatiu i Alternatiu de Comunicació, els anomenats SAAC, que permeten augmentar la comunicació per mitjà de suports o d’ajuts, o comunicar-se amb sistemes diferents dels de la parla, en els quals s’utilitzen imatges, gràfics o signes (<http://www.xtec.es/~esoro/indexajuts.htm>. En relació al programari, a més d'alguns programes molt específics com els de tipus "estímul-resposta" o "causa-efecte", i els d'exercitació i pràctica, és important que aquest alumnat, com qualsevol altre alumne o alumna, pugui utilitzar qualsevol programa o aplicació que li sigui útil.
Les TIC a l'educació d'alumnat amb discapacitats sensorials: les discapacitats auditives Voldríem començar aquest apartat, recordant que cap nen o nena pel fet de sord o sorda, bé congènitament, bé per adquisició abans o després dels tres anys, o bé pel fet de tenir algun dèficit auditiu, té per aquest motiu, cap limitació intel·lectual. Ara bé, cal tenir en compte que el seu desenvolupament cognitiu té algunes particularitats provinents tant de l'heterogeneïtat pròpia de les persones, com d’alguns problemes associats a la sordesa entre els quals cal destacar les dificultats d'abstracció i les de representació mental de la informació . En relació a l'ús dels ordinadors per part d'aquest alumnat, les úniques limitacions o dificultats amb les que es poden trobar en fer servir qualsevol tipus de programa, són les relatives a l’emissió de missatges exclusivament sonors, bé siguin xiulets d'avís, bé explicacions, informacions o diàlegs, o en missatges orals. Cal dir, però que l'apartat So de les Opcions d'accessibilitat de Windows pot solucionar algun d'aquests problemes. A més no es pot oblidar el programari creat específicament perquè l'alumnat amb discapacitats auditives pugui millorar els seus aprenentatges com els visualitzadors fonètics i de sons, que són programes informàtics que precisen de targes de so i que transformen sons i paraules inclosos al seu interior o introduïts amb un micròfon, en gràfics diversos que permeten visualitzar els sons i controlar imatges diverses, entre els que cal destacar Globus del Projecte Fressa (<http://www.xtec.es/~jlagares/eduespe.htm>). D'altra banda podem trobar programes destinats l'aprenentatge del vocabulari, bé en llenguatge de signes, bé en llenguatge labial, bé en sistema bimodal, com Pequeabecedario (<http://www.a2000.es/sbc/nPequeAbc.htm>) que permet establir relacions entre objectes, la seva representació escrita i la seva imatge en la llengua de signes; Signe (<http://www.xtec.es/~bvidiell/signe/bsigne0.htm>), editor signat creat per Benjamí Vidiella, que permet crear textos en llenguatge escrit i traduir-los a llenguatge gràfic de signes amb dibuixos i vídeo; o Dits (<http://ice.d5.ub.es/gream/ productos.htm#prod1>) que permet escriure missatges utilitzant el llenguatge de signes, i preparar exercicis de traducció entre el llenguatge de signes i el llenguatge oral. I no poden oblidar un important conjunt de programes destinats a la reeducació i a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, generalment dirigits a alumnat amb dificultats de tipus logopèdic, entre els que destaquem: Babel de Santiago Torres (<http://www.ieev.uma.es/edutec97/edu97_c2/2-2-06.htm>) que és una de Bateria per a Aprenentatges Bàsics d'Estimulació Lectora, que permet la creació d'activitats dirigides al treball de signe, lletres, síl·labes, paraules, frases o paràgrafs, de tipus repàs, seguiment, reposició, segmentació, etc.; LAO, Logopèdia Assistida per Ordinador (<http://www.cnice.mecd.es/recursos2/atencion_diversidad/02_06_2.htm>) programa que incorpora un entorn per a la presentació de textos i imatges, una aplicació per a segmentació sil·làbica i fonològica, una aplicació d'activitats de lectura, reescriptura i associacions, un conta contes, i un ampli diccionari en llengua escrita i llenguatge de signes; EXLER (<http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=exler>) programa dirigit a treballar aspectes del llenguatge oral i escrit en el camp del desenvolupament lexical i la denominació, en base a l'exploració de vocabulari, comprensió oral i escrita, dictat i denominació; WINABC de Mateu Adrover (<http://sapiens.ya.com/mateuad /tallercat.html> i <http://weib.caib.es/Recursos/winabc/winabc.htm>) que permet treballar les tècniques instrumentals lectoescriptores i matemàtiques; i les activitats de llengua del CLIC d’en Francesc Busquets (<http://www.xtec.es/recursos/clic/curs/cat/ modul3/t1.htm>), que estan dirigides a omplir forats en paraules o textos, a identificar lletres o paraules, a completar textos, i ordenar paraules o paràgrafs.
Les TIC a l'educació d'alumnat amb discapacitats sensorials: les discapacitats visuals Com en l'apartat anterior és important recordar que cap nen o cap nena pel fet de ser cec o cega, bé congènitament, bé per adquisició, o bé pel fet de tenir algun dèficit visual, té per aquest motiu, cap limitació intel·lectual, tot i que el seu desenvolupament cognitiu és diferent del de les persones vidents, ja que aquest es fonamenta en l'acció i la percepció de i sobre l'entorn, i en la comunicació social, i els dèficits visuals són una limitació en la realització i vivenciació d'experiències, sobretot motrius, i en el coneixement de l'espai i en el control de l'entorn. En relació l'ús dels ordinadors per part d'aquest alumnat, cal tenir en compte que la majoria de fonts d'informació estan en suport textual estàndard, i que els entorns informàtics són cada vegada més icònics, més visuals, i això és una gran limitació per a aquest alumnat, tant en l'ús dels programes, com en l'accés a la informació. Voldríem començar presentant els programes ampliadors de pantalla, com el Zoom Text (<http://cidat.once.es/producto.cfm?n_idproducto=192&seccion2=10>) programa molt útil per a persones amb visibilitat reduïda ja que pot realitzar ampliacions de fins a setze vegades la mida normal, o l'ONCE-MEGA (<http://cidat.once.es/producto.cfm?nidproducto= 193&seccion2=10>). L'apartat Ampliador de les Opcions d'accessibilitat de Windows també pot ser un bon recurs per aquesta problemàtica. Les persones amb ceguesa total, han d'utilitzar perifèrics de sortida de l'ordinador alternatius a la pantalla, com les plaques de so o de síntesis de veu, que associades a programes específics, "llegeixen" tot allò que apareix en pantalla i ho emeten per altaveus, arribant a permetre la navegació per Internet. I en aquest àmbit cal destacar el Navegador Web Parlat d'en Jordi Lagares (<http://www.xtec.es/~jlagares/eduespe.htm>), o l'Explorador Jaws per a Windows (<http://cidat.once.es/producto.cfm?n idproducto= 213&seccion2=10), que és un navegador i lector de pantalla que emet la informació per síntesi de veu o per Línia Braille (<http://cidat.once.es/ producto.cfm?n_idproducto= 196&seccion2=10>), que és un perifèric que permet una lectura en braille línia a línia, en una aparell amb cel·les de punts en relleu, del contingut de la pantalla de l'ordinador. Altres perifèrics a ressenyar per la seva gran utilitat i alta versatilitat són: el Braille Speach o Braille Parlat (<http://cidat.once.es/ producto.cfm?n_idproducto=173&seccion 2=10>), un dispositiu de butxaca que permet l'entrada de dades per mitjà d'un teclat braille de sis punts, emmagatzemant informació i emetent-la per síntesi de veu, que inclou un processador de textos, una agenda, un calendari, una calculadora, etc., i que es pot connectar als ordinadors; i les impressores braille (<http://cidat.once.es/producto. cfm?n_ idproducto=17&seccion2=02>), que per mitjà de un programari específic imprimeixen els textos estàndard en llenguatge braille en relleu.
Aplicacions de les TIC a l'educació d'alumnat amb discapacitats motrius Sota el concepte genèric de discapacitats motrius, com diu Basil (Giné, 2000), entenem la dificultat o impossibilitat de mobilitat funcional d'una o varies parts del cos, bé per origen congènit, bé per traumatismes cranials, bé per malalties degeneratives, que produeixen disfuncions en el sistema nerviós, en el muscular, en l'ossi o en els tres alhora. De vegades van associades a altres discapacitats, parlant llavors de pluridiscapacitats. És potser en aquest àmbit on les TIC tenen un paper més rellevant ja que algunes de les dificultats motrius, de llenguatge i comunicació, intel·lectuals i d'aprenentatge, i psicològiques, sovint associades a aquest tipus de discapacitats, poden ser, en certa part, reduïdes i compensades. En l'apartat relatiu a les discapacitats psíquiques, hem esmentat alguns perifèrics i d'ajuts tècnic, desenvolupats per a l'àmbit de les discapacitats motrius, que ara desenvoluparem amb una mica més de detall. Com a perifèrics d'entrada als ordinadors es poden destacar els simuladors de teclat o teclats virtuals que són programes que ubiquen teclats virtuals estàndard o especials a la part inferior de la pantalla, i permeten la selecció de lletres, nombres i símbols, com l'apartat Teclat en pantalla de les Opcions d'accessibilitat de Windows, o de paraules, conceptes o imatges, amb el ratolí, amb varetes o amb licornis frontals per selecció, o amb commutadors a partir del seu escaneig com el Tpwin d'en Quin Fonoll (<http://www.xtec.es/~jfonoll/tpwin/teclat> i <http://www.xtec.es/formacio/ curstele/d125/d125m3/d125m3p3.htm>) que permet la creació de teclats virtuals en pantalla; els taulers de comunicació per assenyalar amb les extremitats o amb varetes; les tauletes sensibles a la pressió (<http://www.xtec.es/recursos/tauleta/inform/ t_inf0.htm>), algunes d'elles amb veu incorporada; i els commutadors de pressió, moviment, fotoelèctrics, etc. (<http://www.xtec.es/~esoro/saac1.htm>), sense oblidar els cobertors de teclat i els bloquejadors de tecles (com l'apartat Teclat de les Opcions d'accessibilitat de Windows), el trackball, els emuladors de ratolí o multimouse, els de teclat, les pantalles tàctils, els joysticks, els incipients lectors de retina, etc. Quant al SAAC es poden utilitzar com a sistema simbòlic o com a ajut tècnic, tant si és un sistema basat en imatges reals, com fotografies o dibuixos, o de tipus pictogràfic com l’SPC (<http://www.xtec.es/centres/a8034291/webcomuni/spc.html>), o ideogràfics com el Bliss, o els alfanumèrics i els codificats com el Braille o el Morse. Com a programes i adaptacions específiques, recomanem algunes les incloses en la pàgina web del Projecte Fressa (<http://www.xtec.es/~jlagares/eduespe.htm>), com Plaphoons, que segons el seu creador, en Jordi Lagares, és un comunicador dinàmic pensat per a persones amb discapacitat motòrica que no es poden comunicar mitjançant la veu i tenen un control molt limitat de la seva motricitat, o Kanghooru, que permet realitzar un escaneig automàtic en pantalla de qualsevol programa. I quant a programari, a més de l'ofimàtic, el de consulta, l'educatiu o el lúdic estàndard, això sí, amb les adaptacions que calguin, no cal oblidar els programes de predicció en l'escriptura, els d'exercitació i pràctica, o qualsevol altre que sigui útil o interessi a l’alumnat Voldria acabar aquestes ratlles, reprenent el que hem dit al principi, en el sentit que les tecnologies de la informació i de la comunicació poden facilitar i potenciar a l'alumnat la comunicació i l'expressió, així com l'aprenentatge i l'accés a la informació i a la cultura, tot potenciant la presa de decisions personals, i la seva integració socioeducativa.
REFERÈNCIES DÍAZ, Gloria. (2001). "La construcción social del niño y la niña con discapacidades en la escuela". En: Aula de Innovación Educativa, núm. 102, p. 26-28. GIMENO, José. (coord). (2002). "Dos conceptos de moda". En: Cuadernos de Pedagogía, núm. 311, p. 51-83. GINÉ, Climent. (coord). (2000). Transtorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona: UOC. NEGRE, Francisca. (1995). "Posibles aportaciones de la informàtica en el desarrollo de la personalidad del niño con parálisis cerebral infantil". En: PixelBit. Revista de Medios y Educación, núm. 5 (Versió en línia a: <http://www.sav.us.es/pixelbit/articulos/n5/ n5art/art51.htm>). QUINTANA, Jordi. (2004). "Internet, educació i escola". En: Perspectiva Escolar, núm. 283, p. 2-6. QUINTANA, Jordi. (dir.); LÓPEZ, Olegario. (prod.). (2002). Las Tecnologías de la Información y la Comunicación en la Educación de alumnado con necesidades educativas. Barcelona: Universitat de Barcelona, Unitat d'Audiovisuals (Sèrie de 4 vídeos) [Versión en línea en: <http://www.atei.es/pages/vid5_serie.htm>]. SÁNCHEZ, Rafael. (1997). Ordenador y Discapacidad. Madrid. CEPE (Resum del llibre a: <http://www.ordenadorydiscapacidad.net>).
<Inici>
<Anterior> |