QUINTANA, Jordi; CABEZAS, Concepció. (1999). "Noves tecnologies i educació". En: INSTITUT D'EDUCACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. Per una ciutat compromesa amb l'educació (Vol. 2). Barcelona: Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.


Noves tecnologies i educació

Jordi Quintana Albalat, Concepció Cabezas (coords).


 

Introducció

El present document es fruit del treball d’un grup de persones que pertanyen al món educatiu formal (educació infantil, primària secundària obligatòria i postobligatòria, formació professional, educació especial, universitat -formació del professorat, pedagogia i psicologia-), al de l’educació no formal (ocupacional, lleure...), a la recerca educativa, a serveis educatius i, a empreses de telemàtica i d’edició multimèdia i hipermèdia.

Al llarg de set mesos les persones del grup han estat cercant informació, reflexionant, confrontant idees i fent propostes d’actuació al voltant dels elements: Barcelona, Educació i Noves Tecnologies. El treball s’ha realitzat en un marc conceptual ampli, tant en el sentit de recollir la realitat, la tradició i l’avantguardisme de la Ciutat en l’àmbit de l’Educació i també de les Noves Tecnologies; com en el d’una concepció progressista, àmplia i oberta de l’Educació; com per una visió humana, realista y prospectiva de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

El resultat d’aquest treball, que exposem a continuació, és la definició d’un marc conceptual i ideològic de referència que, juntament amb la diagnosi realitzada al voltant de diversos contextos de tipus social, relacional o físic, emmarca la presentació d’un conjunt línies d’acció i de propostes d’actuació que intenten conciliar i equilibrar la realitat present i les tendències de futur, i la viabilitat i l’agosarament. En la definició de les propostes, quan ha estat possible, s’ha arribat a la concreció del què, del qui, del com i del quan.
 

Marc de referència

El progrés tecnològic dels darrers temps, especialment pel que fa a la microelectrònica, els ordinadors, la integració de mitjans i suports, la digitalització i, les comunicacions per cable i satèl·lit, ha possibilitat la pujança d’una Tecnologia de la Informació, que està produint una "revolució digital" que és el nucli del que anomenem Societat de la Informació. 

Aquesta "nova" societat, modifica, entre altres aspectes tant el treball com la manera de treballar, tant el viure i com el conviure i relacionar-se, tant els continguts a aprendre com el propi aprenentatge.

Ara bé, tot i que acceptem que la realitat que ens envolta és una realitat amb predominància tecnològica i informacional, manifestem que aquest no és el nostre model de societat, sinó que aboguem per una Societat del Coneixement, en la qual la informació prengui el valor de "saber" que creiem que li correspon.

Si la informació es transmet en sistemes unidireccionals, el coneixement es construeix i s'integra en sistemes bi o multidireccionals -contextos d’interacció social-, en els quals els receptors i les receptores, a partir de la interacció entre les estructures cognitives existents i la informació rebuda, li atribueixen significats personals o socials. 

Així, el coneixement, en qualsevol de les seves categories -conceptual, procedimental o factual -, no pot ser simplement transmès pel professorat a l'alumnat en el procés educatiu -o, en un marc més ampli, entre educador i educand-, sinó que ha de ser induït a través de múltiples situacions i entorns d'aprenentatge afectivament rics, i plens de recursos, activitats i mitjans, que facilitin i facin de mitjancers en la transformació de la informació en sabers. És a dir, si la informació pot ser transmesa, els aprenentatges han de ser induïts i el coneixement construït.

I és en aquest marc que l’aprenentatge agafa una nova dimensió, tant pel que fa als continguts culturals, als valors i als nous llenguatges; com a l’allargament d’aquest procés durant tota la vida; com al propi concepte i funció de l’aprenentatge. Un concepte d’aprendre com "a navegar en el mar de la cultura" (Alfieri, 1994), com a explorar, planificar, interactuar..., tot essent conscients que s’aprèn i de què s’aprèn. Més que "saber" moltes coses -és impossible saber gaire en un mar d’informació tant gran-, cal saber què es necessita, on és i com obtenir-ho.

Aquesta concepció de l’aprenentatge implica també una reconceptualització del concepte d’ensenyament i per tant de la funció i actuació del professorat i del paper dels recursos i mitjans.

El professorat esdevé un facilitador, un estimulador dels aprenentatges, que fa de mitjancer entre la cultura i els continguts socials/escolars, i l’alumnat que aprèn, que construeix el seu coneixement. Un professorat que ensenya a aprendre, que orienta i contextualitza l’aprenentatge, que recolza la reelaboració i la reestructuració de la informació, les experiències i les vivències i, que potencia l’atribució de significats personals i socials.

Les eines i els mitjans informàtics, també poden ser valuosos mitjancers d’aprenentatges, ja que són "instruments" que permeten un aprenentatge més flexible que s’adapta als ritmes personals d’aprenentatge, són instruments interactius que faciliten la comunicació bidireccional, integren diferents mitjans i per tant diferents sistemes simbòlics (verbal, audiovisual, hipertextual, informàtic...), són versàtils, motivadors..., permeten l’aprenentatge distribuït, el treball cooperatiu en xarxa, l’autoaprenentatge...

En un marc més global, cal destacar que les dinàmiques i tendències de l’entorn, representades tant per la connectivitat, les xarxes, la hipermedialitat, la compatibilitat, l’estandardització forçada, l’increment progressiu dels requisits tecnològics, la convergència i compactació de suports i equipaments, etc.; com pel creixement desmesurat de la informació, la seva consideració com valor de canvi i, la seva digitalització i facilitat de transmissió, comencen a comportar importants problemes com la desinformació deguda d’excés d’informació; la impossibilitat de comprensió pel desconeixement dels procediments per cercar, seleccionar, manejar, interpretar i usar informació; i per manca de mitjans per processar els nous formats.

D’altra banda, aquesta problemàtica, conjuntament amb la dificultat o impossibilitat de possessió i accés a equipaments, comença a ser un factor d’exclusió social, que juntament amb les tendències d’uniformitat i unicitat, pot portar a fractures socials i a nous tipus de segregació i marginació cultural

Cal doncs, una perspectiva acollidora i aglutinadora que potenciant l’accessibilitat faciliti la igualtat d’oportunitats i, compensi els desequilibris social, econòmics o personals. Una perspectiva cohesionadora socialment i ciutadanament.
 

Barcelona, educació i noves tecnologies

Barcelona sempre ha estat capdavantera en actuacions per a la renovació i la innovació pedagògica, la potenciació de les arts i l’atenció a la diversitat de l’alumnat, actuacions que van tenir els seus orígens entre finals de segle passat i principis de l’actual, i que van agafar una gran rellevància durant la II República. A partir de 1939 la cuitat de Barcelona resta gairebé inactiva com a referent en el món educatiu, i no és fins l’arribada o retorn dels Ajuntaments Democràtics al 1979 que Barcelona comença a recuperar, com a ciutat, el seu progressisme educatiu, a ampliar la participació ciutadana a l’educació, a millorar els serveis educatius, a avançar en política educativa..., en definitiva a esdevenir una veritable ciutat educadora.

Una ciutat educadora que és alhora escenari i agent educador, i un espai, una eina i un motiu d’aprenentatge; una ciutat que "assumeix una intencionalitat i una responsabilitat amb l’objectiu de la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus ciutadans i ciutadanes"; una ciutat amb una oferta educativa amplia; amb una actuació específica en l’educació en la diversitat, la solidaritat i la igualtat; en el potenciació del coneixement de ciutat, l’educació cívica, l’orientació personal i la promoció professional; i en el foment de la informació, del coneixement, de la participació i de l’associacionisme.

Però Barcelona també ha estat capdavantera en l’ús de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, tant en l’administració i la gestió de la ciutat (Institut Municipal d’Informàtica-IMI, Centre de Control de Trànsit-CCT, Transports Públics-SAE i CTC, control del clavegueram, cartografia), com en el foment de la comunicació, l’intercanvi i la participació — 010; Barcelona Informació (BI); Web de Barcelona; televisió per cable; xarxa corporativa; tramitacions; Diari de Barcelona; flux d’opinions i participació; dinamització empresarial; etc.— , com en el seu ús a l’educació.

Les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de l’ús de les Noves Tecnologies a l’Educació van començar al 1984 tant en l’inici d’experiències, com en la dotació d’equipaments i materials, i la formació del professorat de les escoles municipals, i des de llavors han anat seguit avançant amb diferents graus d’intensitat.

Però en el marc d’una ciutat educadora, cal reconèixer que l’educació no només es fa als centres educatius, sinó també a tota la ciutat, tant pel seu entorn, contingut i manera de ser i de fer, com pels equipaments associatius, esportius, culturals i lúdics, públics, en concert o privats, i les accions que s’hi generen. Així, en parlar de Noves Tecnologies a l’Educació també ens referim a les xarxes de biblioteques i als ordinadors i les connexions de les biblioteques; a les accions informatives i formatives en Noves Tecnologies dels Centres Cívics, Casals Infantils, Casals de Joves i del Centre d’Informació i Assessorament per als Joves-CIAJ; a les xarxes de comunicació i intercanvi facilitades i promocionades per l’AMS per a les Associacions de Barcelona; s les xarxes de museus i les exposicions virtuals, etc.

I és aquesta visió àmplia i oberta de l’Educació a Barcelona, que aglutina l’educació, la cultura, el lleure, la ciutadania, la participació i el valors democràtics i solidaris, la que ens ha fet treballar en els àmbits que concretem tot seguit.
 

Propostes d’actuació

El treball s’ha realitzat a partir dels els següents contextos: Formatiu/Escolar, Familiar, Oci/Lleure i Laboral/Professional. I com a factors influenciadors s’han tingut en compte els Mitjans de comunicació, els Recursos humans, l’Organització, així com altres factors polítics, econòmics i socials.

Context formatiu/escolar

En aquest context s’han recollit els àmbits de l’educació formal escolar, universitària i professional.

Constatacions

  • Poca renovació i manteniment dels equipaments dels centres educatius públics dels diferents nivells i especialitats educatives.
  • Una formació excessivament centrada en les eines que deixa de banda les funcions i les aplicacions educatives.
  • Insuficient implicació del professorat en l’ús de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les diferents àrees, matèries i nivells.
Propostes
  • Realització d’un estudi detallat per conèixer el nivell d’utilització de les noves tecnologies als Centres Educatius de Barcelona, a partir de qüestionaris al professorat i a l’alumnat, que contemplin diferents aspectes sobre els equipaments des centres, el temps i la freqüència d’utilització dels ordinadors, el tipus de programes utilitzats, el tipus de tasques realitzades, les necessitats del professorat, etc.
  • Realització d’un estudi detallat per conèixer la relació entre les Noves Tecnologies i el Gènere a partir d’una enquesta d’opinió a una mostra de joves de Barcelona d’entre 15 i 20 anys, relativa a aspectes valoratius i d'us, i a l’anàlisi del contingut sexista o no sexista d'una mostra de programes informàtics, especialment jocs.
  • Creació de centres per a l’ús i la formació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, destinats a joves d’entre 14 i 25 anys, ubicats en barris o zones de Barcelona desfavorides, amb l’objectiu d’acostar i compensar directament a la joventut que, per condicionaments socials, econòmics o formatius, no tindrà accés a aquestes tecnologies ni a allò que significa aquest accés. Aquests centres haurien de proposar un ús creatiu de la tecnologia com a formes d’expressió i comunicació.
  • Actualització i ampliació del maquinari i del programari informàtic dels centres i dels serveis educatius dependents de l’Ajuntament, i connexió en xarxa local amb sortida a Internet. Els equips i els programes hauran de ser adequats a les característiques de cada centre en funció de la seva especificitat i el seu alumnat.
  • Creació d’una xarxa de centres educatius de Barcelona, facilitadora de la comunicació, de l’intercanvi, de la participació i, de la utilització de recursos comuns.
  • Creació d’un servei d’assessorament gratuït per a tots els Centres Educatius de la ciutat sobre com millorar el rendiment educatiu dels recursos informàtics; orientar la integració curricular d’aquests mitjans, entesa com el seu ús quotidià i normalitzat en tots els nivells educatius formals i no formals, en totes les àrees curriculars, eixos transversals i activitats extraescolars, amb un equilibri racional i funcional entre els seu ús com a instrument per a l'ensenyament, com instrument per a l'aprenentatge i com instrument d'aprenentatge; assessorar la formació del professorat, etc.
  • Vetllar perquè els Centres Educatius treballin per a l’assoliment per part de l’alumnat de l’ensenyament obligatori, de competències bàsiques en Tecnologia de la Informació com: 
a) El coneixement, comprensió i domini dels conceptes i procediments bàsics tractament de la informació (Cerca i adquisició: localitzar, seleccionar, recuperar...; Processament: classificar, ordenar, organitzar...; Anàlisi i interpretació: elaborar, comparar, contrastar, representar, relacionar, avaluar, valorar...; Ús i comunicació: assimilar, integrar, aplicar, expressar, transferir...).

b) La destresa d'aplicar-la de manera versàtil i adequada tant en els àmbits formals com en els informals.

c) La capacitat de valoració dels seus usos i efectes..

  • Ampliar l’oferta dels Programes de Garantia Social i de les anomenades Escoles de segona oportunitat, potenciant l’autoformació suportada informàticament, la cerca d’informació i l’intercanvi mitjançant la telemàtica, i el préstec de materials i equips per a l’estudi.
  • Creació d’un concurs d’aplicacions didàctiques relacionades amb les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació per a les diferents etapes educatives i àrees curriculars.
  • Creació d’una web específica de recursos educatius a Barcelona i de Barcelona.
Context familiar

Com en altres contextos, la situació no és homogènia i en aquest cas depèn molt del nivell socioeconòmic de cada família, de la seva promoció cultural i dels seus interessos.

Constatacions

  • Una informació insuficient i inadequada sobre les funcions educatives dels ordinadors de i la tecnologia en general. 
  • Que la informació que es rep pels mitjans de comunicació crea conflicte amb l’educació rebuda.
  • Un ús familiar dels ordinadors molt centrar en els jocs, sovint de poca qualitat.
  • Una resistència tecnòfoba fruit de la manca de formació, vivència i reflexió.
  • Que hi ha dificultats econòmiques en la compra d’equips i programes, i en la connexió a Internet.
Propostes
  • Organitzar una pla de conferències i debats dirigits a mares i pares de tots els districtes de la ciutat, per informar i debatre les possibilitats formatives, culturals i lúdiques de les Noves Tecnologies, tant en treball que es realitza en els centres educatius, com en el què es fa i es pot fer a les cases.
  • Organitzar una campanya als mitjans de comunicació, al fulletó Barcelona Informació amb pàgines específiques, tríptics, etc., sobre les possibilitats formatives, culturals i lúdiques de les Noves Tecnologies i la seva concreció a Barcelona.
  • Establir acords amb empreses fabricants o distribuïdores de maquinari, per la seva compra per a ús educatiu o formatiu per part de les famílies de la ciutat, a preu raonable i amb serveis complementaris.
  • Crear ajuts o beques, o facilitar el finançament amb acord amb entitat bancàries o d’estalvi, per la compra d’ordinadors per a ús educatiu o formatiu per part de les famílies de la ciutat.
  • Actualitzar l’enquesta Òmnibus Municipal que l’Institut Municipal d’Informàtica va realitzar telefònicament a 1000 ciutadans de més de 16 anys residents a Barcelona, durant el mes de març de 1998. Considerem important incloure població a partir de 14 anys, disposar d’informació específica d’alguns districtes municipals, incloure informació sobre l’ús i els programes que s’utilitzen, i conèixer algunes opinions sobre la visió de les Noves Tecnologies a l’Educació.
Context laboral/professional

Constatacions

  • Una important pressió dels fabricants de programes quan a la estandardització, els canvis de versions, els requisits de maquinari, i la formació en nous productes i versions.
  • Una visió inadequada de l’eficiència, la rendibilitat, les amortitzacions, etc., que lluny d’innovar i aportar millores, dificulta la modernització i estanca a les empreses.
  • Un baix ús de les Noves Tecnologies a les PIME, les empreses familiars, els comerços, les associacions professionals, etc.
  • Una formació tecnològica insuficient dels joves en l’entrada al món laboral.
  • Una important empenta en el sectors editorials, del disseny i de la infografia, que estan creant un importat nucli d’indústria i producció cultural.
Propostes
  • Facilitar a les pimes i a les empreses familiars ajuts per actualització i el manteniment dels equipaments i programes, i per la formació del personal.
  • Impulsar i afavorir la formació de treballadors i treballadores, tant per iniciativa personal com de l’empresa, amb avantatges municipals (p.e. reducció d’impostos, adquisició d’un Segell de Qualitat Barcelona, etc.).
  • Potenciar Barcelona com a ciutat capdavantera en la indústria i la producció multimedia, incentivant les empreses del ram, i facilitant la creació de xarxes d’intercanvi i de creació.
  • Crear centres de formació de joves en l’ús de les Noves Tecnologies al món laboral, així com per assessorar-los en la cerca d’ocupació, per la seva promoció professional i impuls del treball juvenil.
Context oci/lleure

Constatacions

  • Un ús insuficient de les Noves Tecnologies a les entitats i associacions.
  • Un ús excessivament esbiaixat en els jocs i recreacions.
  • El mercat de l’oci en suport informàtic o telemàtic és un mercat exclusivament d’oferta
Propostes
  • Potenciar Barcelona com a centre lúdic, amb trobades, congressos, simposis, etc. Potenciar-la com a punt de referència en jocs interculturals, creatius, simulacions, jocs de rol, d’estratègia, etc., de qualitat (lúdica, tècnica i educativa), no discriminatòria i potenciadora de valors democràtics.
  • Potenciació i facilitació de l’accés a Internet a les entitats cíviques i ciutadanes, organitzacions no governamentals, associacions, etc., tant pel seu benefici, com per incorporar-los en la xarxa d’informació i de serveis de la ciutat, i a la ciutat.
  • Creació d’un servei d’assessorament gratuït per a totes les entitats de la ciutat sobre com treure més profit dels recursos informàtics, així com orientar en la renovació del maquinari i del programari.
  • Fomentar la creació de nous materials i entorns d’oci que responguin als interessos dels ciutadans i de la ciutat, mitjançant acords i aliances entre el sector públic i el privat.
  • En un àmbit més educatiu, tant format com no formal, potenciar les activitats lúdiques com a motivació i recurs per a l’aprenentatge i l’autoaprenentatge
  • Potenciar i facilitar les relacions entre centres d’oci i lleure, com les ludoteques, i els centres educatius, tant per millorar l’aprenentatge, com per formar "consumidors crítics i selectius".
Propostes generals
  • Creació d'un espai telemàtic que amb suport Internet i correu electrònic pugui actuar com a centre de recursos educatius de la ciutat, i com a potenciador de la convivència i la participació ciutadana, a l'abast de tothom. Aquest espai hauria d’esdevenir un "Centre virtual de recursos educatius i ciutadans" que seria el suport del que en podem anomenar "Barcelona, una comunitat d’aprenentatge", i hauria de proporcionar tot tipus d'informació que pugui contribuir a l'educació de les persones, i especialment la relacionada amb el fet d’ésser humà, ciutadà de Barcelona i membre de diverses comunitats. En la majoria dels casos les pàgines de l'espai consistiran en llistats organitzats d'adreces web que apuntaran a pàgines realitzades per tercers que són les que contindran les informacions. Seria una web de webs o una anella de webs. En altres casos disposarà de pàgines pròpies on es presentaran de manera didàctica coneixements que tota persona -ciutadà o ciutadana-, hauria de saber, així com models de conducta davant de diverses situacions. 
  • Ubicació a l’entrada dels Centres Escolars d’Educació Infantil i Primària, Escoles Bressol, etc. -edificis, manteniment i consergeria a càrrec de l’Ajuntament-, d’una àrea de treball amb ordinadors oberta als pares i mares del centre, al barri... (matriculació, consulta a la web de l’Ajuntament, fer gestions administratives, accés a ofertes i recursos culturals...).
  • Potenció i ampliació d’accions que tendeixin a fer possible la igualtat d’oportunitats de tos els ciutadans i ciutadanes en les Noves Tecnologies, que facilitin la seva accessibilitat, que compensin les dificultats d’ús, comprensió i elaboració deguda a desequilibris social, econòmics o personals, etc., com les Escoles de segona oportunitat, el Projecte Epitelio la creació de centres a l’estil dels City Technoloy College d’Anglaterra, etc.
  • Potenciació de les accions formatives de la ciutadania, en ciutadania, valors, participació, possibilitats de les Noves Tecnologies, etc., en tots els mitjans de comunicació propis (Web de Barcelona, BTV, Diari de Barcelona en línia, revistes municipals, etc.) i externs (Ràdios, premsa, TV, etc.).
  • Creació d’un Segell de Qualitat: Barcelona Qualitat. Amb diversos àmbits d’incidència, el centre homologaria materials que acomplissin uns determinats requisits (educatius, solidaris, d’incidència barcelonina, de fabricació i preu just...), donaria el segell a empreses i comerços de Barcelona amb uns requisits determinats (formació tecnològica, en idiomes i relacions humanes dels treballadors i treballadores, participació a campanyes ciutadanes...), etc.
  • Creació d’un Observatori permanent sobre Tecnologies de la Informació i de la Comunicació a l’Educació, que amb perspectiva local i global, servís de centre de referència pel coneixement del què es fa i es produeix, i del com i el perquè, així com de contrast de qualitat de l’ús i aplicació. 

 

Referències

ADELL, J. [En línia] Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. <http://www.uib.es/depart/gte/relevec5.htm>[Consulta, 25 octubre 1998].

ALFIERI, F. (1994) "Hacer cultura dentro y fuera de la escuela". Cuadernos de Pedagogía, núm. 224, p. 78-83.

Aprender para el futuro: Desafíos y oportunidades (1997) Madrid: Fundación Santillana.

Aprender para el futuro: Educación y desarrollo (1996) Madrid: Fundación Santillana.

BANGEMANN, M. et al. [En línia] Bangemann Report, Europe and the Global Information Society. Recommendations to the European Council. <http://www.uib.es/depart/gte/relevec5.htm>[Consulta, 25 octubre 1998]

BANGEMANN, M. et al. [En línia] Europe's way to the information society: an action plan. <http://www2.echo.lu/eudocs/en/com-asc.html>[Consulta, 25 octubre 1998].

CABEZAS, C. et al. (1992) "Actuació de l’Ajuntament de Barcelona en relació a l’ús de la Tecnologia de la Informació en l’educació dels alumnes de les Escoles Municipals. Una visió crítica". En: SANCHO, J. M. (coord.) European Conference about Information Technology in Education: A Critical Insight. Proceedings. Barcelona: Congrés Europeu TIE.

CABEZAS, M. C. (coord.) (1990) Barcelona i la informàtica al món educatiu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Educació.

Carta de les Ciutats Educadores. (1991) En: MATA, M.; UDINA, M. J. (coords.) Barcelona, ciutat educadora 1900...2000. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Educació.

CASTELLS, M. (1997) La Era de la Información: Economía, Sociedad y Cultura. La Sociedad Red. Vol. 1. Madrid: Alianza.

INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA (1998) Òmnibus Municipal. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d’Informàtica (març, 1998).

INSTITUT MUNICIPAL D’INFORMÀTICA. (1998) Barcelona Ciudad Digital. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut Municipal d’Informàtica.

MARTÍ, E. (1993) "Aprender con ordenadores". Substratum, vol. 1, núm. 3, p. 63-80.

MATA, M.; UDINA, M. J. (coords.) (1991) Barcelona, ciutat educadora 1900...2000. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Educació.

PÉREZ, A. I. (1994) "La función profesional del docente al final del siglo. Conflicto de perspectivas". Escola Crítica, núm. 7, p. 7-20.

QUINTANA, J. (1995) "Algunes idees i reflexions entorn a les implicacions de la tecnologia a l'escola d'avui i de demà". A: DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Interacció '94. Universitat d'Estiu de Política i Gestió Culturals. Barcelona: Diputació de Barcelona.

QUINTANA, J. (1998) "El Projecte Educatiu de Ciutat i la Tecnologia de Informació". Barcelona educació, núm. 7, p.24

QUINTANA, J.; VIVANCOS, J. (1993) "Reforma Educativa y Tecnología de la Información: crónica de un desamor". Comunicación y Pedagogía, núm. 119, p. 10-14.

Red EPITELIO, un lugar para la Integración Social y Económica de Ciudadanos en Europa.[En línia] <http://www.epitelio.org/spanishv/base-es.htm.es>[Consulta, 12 novembre 1998].

Réseau OUTI. Réseau d’observation et utilisation d'utilisation des technologies de l'information et des inforoutes dans le secteur public. [En línia] <http://enap.uquebec.ca/observatoire/outi> [14 novembre].

RODRIGO, M. J.; ARNAY, J. (comp.) (1997 ) La construcción del conocimiento escolar. Barcelona: Paidós.

RODRÍGUEZ ILLERA, J. L. (1997) "El aprendizaje mediado con ordenadores: realidades textuales y Zona de Desarrollo Próximo". Cultura y Educación, núm. 6-7, p. 77-90.

SERRA, T.; SAFONT-TRIA, M.; GAVIÑA, S. (1996) "Barcelona i les noves tecnologies de la informació". La Municipal, núm. 49, p. 289-295.

_____________________
El Grup de Tècnic Educació i Noves Tecnologies del Projecte Educatiu de Ciutat de l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona va estat format per: Josep Maria Allué, Saül Dalmau, Pere Marquès, Eduard Martí, José Luís Rodríguez, Juan Manuel Romo, Josep Sales, Jordi Vivancos, Benjamí Vidiella i Narcís Vives, i Coordinat per Jordi Quintana i Concepció Cabezas.