Connexions polítiques en la gestió de l’aigua

Daniel Albalate, Germà Bel, Francisco González-Gómez i Andrés J Picazo-Tadeo, tots quatre membres de l’Observatori, evaluen la possible existència de connexions polítiques en l’adjudicació dels contractes de privatització del subministrament del servei urbà d’aigua a Espanya. Així mateix, avaluen l’efecte sobre aquestes connexions de la Llei 30/2007 de Contractes del Sector Públic, i la Llei Orgànica 8/2007 sobre Finançament dels Partits Polítics.

La investigació es basa en la informació recollida sobre 922 processos de gestió indirecta del servei urbà de l’aigua realitzades pels ajuntaments espanyols entre gener de 1984 i abril de 2016. Fent ús d’un model simple de regressió logística multinomial, estudiem els factors que afecten la probabilitat de que Aqualia oAgbar, les dues empreses líders del sector a Espanya, o bé una altra empresa, obtinguin l’adjudicació del contracte.

La probabilitat de què Aqualia guanyi el concurs de privatització augmenta en un 13,1% quan l’ajuntament està governat pel PP, alhora que la probabilitat que Agbar -primer competidor d’Aqualia- sigui l’adjudicatària del servei es redueixi en un 15,2%. Aquesta relació, no obstant, desapareix a partir de 2007, després de l’entrada en vigor de les dues lleis esmentades, amb el propòsit de introduir transparència en la gestió dels contractes públics i en la finançament dels partits polítics a Espanya, respectivament. Així mateix, la probabilitat d’Agbar de guanyar el concurs de privatització es redueix en un 9,1% quan l’ajuntament està governat pel PSOE. Finalment, després de les reformes, les petites empreses del sector guanyen quota de mercat en detriment dels dos grans operadors: Aqualia i Agbar.

Els autors són favorables a una regulació més estricta dels mecanismes de finançament dels partits -establint, per exemple, sancions més dures en els casos provats de corrupció-, així com la introducció de major transparència en la gestió dels contractes públics, dificultarien rendes de renda estratègiques com les analitzades en l’article. Els governs i parlaments són els responsables de promoure aquestes reformes que, sens dubte, redundarien en benefici del conjunt de la societat espanyola.

L’article complet es pot trobar al Journal of Regulatory Economics

2018-04-02T22:38:31+00:00