12.7.1 Cromatografia de paper

Una petita taca de solució que conté la mostra s’aplica sobre una tira de paper cromatogràfic a una distància aproximada d’un centímetre de la base. La mostra és adsorbida en el paper. Això significa que la mostra entra en contacte amb el paper i hi pot establir interaccions. El paper és submergit en un solvent adient (etanol o aigua) i introduït en un contenidor tancat. A mesura que el solvent ascendeix pel paper, troba la mostra que comença a viatjar pel paper amb el solvent. Els diferents compostos de la mostra barreja recorren distàncies diferents depenent de la força de la seva interacció amb el paper. La cromatografia de paper requereix algun temps i usualment requereix diverses hores per completar-se.

En la cromatografia de paper, les interaccions químiques amb el paper fan que els compostos es desplacin a diferents velocitat.

El cromatograma final pot ser comparat amb d’altres de barreges conegudes per tal d’identificar els components de la mostra. La cromatografia de paper de dues dimensions consisteix a desenvolupar el cromatograma en un solvent, rotar el paper 90º i desenvolupar el cromatrograma en un solvent diferent. És útil per separar mescles complexes de compostos similars.

Actualment, la cromatografia de paper s’utilitza poc i ha estat àmpliament reemplaçada per la cromatografia de capa prima. No obstant aixó, encara es manté com una poderosa eina pedagògica.

 

12.7.2 Cromatografia d’intercanvi iònic

Es tracta d’una cromatografia de columna que utilitza una fase estacionària amb càrrega. S’utilitza per separar compostos carregats, incloent-hi aminoàcids, pèptids i proteïnes. La fase estacionària és normalment una reïna de bescanvi iònic que conté grups funcionals carregats que interaccionen amb grups carregats amb signe oposat del compost que es vol retenir. Pot ser:

1. Bescanviador d’ions carregat positivament (bescanviador d’anions), que interacciona amb anions
2. Bescanviador d’ions carregat negativament (bescanviador de cations), que interacciona amb cations

Els compostos retinguts es poden eluir de la columna per gradient d’elució o per elució isocràtica amb un canvi de la concentració salina o del pH. La cromatografia de bescanvi iònic és molt utilitzada per purificar proteïnes.

 

12.7.3 Cromatografia de líquids d’alta resolució (HPLC)

S’acostuma a anomenar HPLC, i és una forma de cromatografia de columna que sovint s’utilitza en bioquímica i química analítica. L’analit és forçat a passar a través d’una columna (fase estacionària) per un líquid (fase mòbil) a elevada pressió, la qual cosa disminueix el temps que els components separats resten a la fase estacionària, i així el temps de difusió dins la columna. Aquest procés de difusió dins la columna comporta pics amples i pèrdua de resolució. El fet d’estar menys temps a la columna es tradueix en pics més estrets en el cromatograma resultant i una major resolució i sensibilitat.

Una altra manera de disminuir el temps que l’analit està dins la columna és utilitzar un gradient de solvents, que consisteix a canviar la composició de la fase mòbil per tal d’accelerar la sortida de l’analit de dins la columna.Es poden considerar dos tipus:

Fase normal

S’utilitza una fase estacionària polar i una fase mòbil apolar, i sutilitza fonamentalment quan l’analit té natura apolar. Va ser el primer tipus d’HPLC, però avui ha estat molt desplaçat per la fase invertida.

Fase inversa

Es va desenvolupar a causa de l’elevat nombre de biomolècules polars. La fase estacionària és apolar i la fase mòbil polar. Una de les fases estacionàries més emprades és sílice tractada amb RMe2SiCl, on R és una cadena alquílica com C18H37 or C8H17. En aquest cas, per a una determinada substància, el temps de retenció augmenta amb la polaritat de la fase mòbil.

 

12.7.4 Cromatografia de permeació per gel (GPC)

La cromatografia de permeació per gel es coneix també com a cromatografia d’exclusió per grandària, perquè separa les molècules segons la mida. Les molècules petites entren en un medi porós i els costa més de sortir de la columna, deixant les partícules més grans eluir primer. GPC és una tècnica molt emprada per determinar la distribució del pes molecular en polímers, però presenta baixa resolució.

 

12.7.5 Cromatografia d’afinitat

La cromatografia d’afinitat es basa en interaccions no covalents selectives entre l’analit i molècules específiques. És molt específica, però no gaire consistent. S’utilitza molt en bioquímica per a la purificació de proteïnes.

 

12.7.6 Cromatografia gas-líquid

La cromatografia gas-líquid es basa en el repartiment d’equilibri de l’analit entre una fase estacionària líquida i una fase mòbil gasosa. És una tècnica útil per a una gran varietat d’analits no polars, però és poc eficient per a molècules termalment làbils.