El consum post-fordista ha propiciat el sorgiment de noves formes d’alimentació i la introducció de nous aliments. Aquest procés s’ha caracteritzat per la revaloració de productes tradicionals i de la seva preparació, així com l’aparició d’uns altres fins llavors aliens a la cultura culinària. A aquests productes alimentaris (nous o revaloritzats) se’ls ha adherit valors específics. En alguns casos, mediambientals: permet recuperar espècies locals en decadència o formes de producció sostenible (p.ex. el consum ecològic). En uns altres, se li atribueix propietats per a-farmacèutiques (p.ex. els aliments funcionals). En uns altres, s’introdueix un valor ètic o de solidaritat amb els productors (p.ex. el comerç just).
Aquests canvis en els hàbits del consum estan tenint conseqüències en les societats rurals encarregades de produir els aliments. Els requeriments de nous productes, o dels mateixos però ara amb característiques peculiars, impulsa canvis en l’estructura productiva, en les relacions socials de producció, en les formes de comercialització i la relació amb el mercat, etc. Afavoreix, també, l’aparició de nous agents en el cicle agroalimentari (cooperatives de consumidors, neo rurals, ONGD, etc.)
Aquesta línia de recerca busca analitzar aquests canvis: Quina influència tenen aquests nous agents en les societats rurals? A qui afavoreixen les transformacions en els sistemes productius? La distribució dels costos i dels beneficis que comporten aquestes transformacions és equitativa? Redueix o incrementa la capacitat de negociació del productor en el circuit agroalimentari? Afavoreix formes de treball comunitàries (cooperativisme) o impulsa la competència individual?
