Menjar és un fet cultural, social i biològic. No solament som el que mengem, sinó que el que mengem dóna forma al que som. La història de l’alimentació no desitja elaborar visions monogràfiques exclusivament, com una història de la patata o del moniato, sinó esbrinar sobretot, des d’una mirada oberta i interdisciplinària, per què per exemple a Espanya els menjars s’acompanyen amb pa o per què es menja assegut en cadires. Aquest corrent es caracteritza per la seva transversalitat, ja que pot abastar i estudiar qualsevol època i espai habitat. A més, utilitza nombrosos tipus de fonts, des de l’arqueologia, a la documentació d’arxius arribant a la memòria dels nostres ancians. Els investigadors d’aquest corrent centren la seva atenció en la relació de les societats passades amb els aliments, i com aquests formen part vital de la cultura dels pobles.
