Menjar és un fet cultural, social i biològic. No solament som el que mengem, sinó que ho mengem dóna forma al que som. La història de l’alimentació no desitja elaborar visions monogràfiques exclusivament, com una història de la patata o del moniato, sinó esbrinar sobretot, des d’una mirada oberta i interdisciplinària, perquè per exemple a Espanya els menjars s’acompanyen amb pa o perquè es menja assegut en cadires. Aquest corrent es caracteritza per la seva transversalitat, ja que pot abastar i estudiar qualsevol època i espai habitat. A més, utilitza nombrosos tipus de fonts, des de l’arqueologia, a la documentació d’arxius arribant a la memòria dels nostres ancians. Els investigadors d’aquest corrent centren la seva atenció en la relació de les societats passades amb els aliments, i com aquests formen part vital de la cultura dels pobles.