Les percepcions, representacions i valors associats als aliments, la seva preparació i consum, es transformen juntament amb els contextos de vida dels consumidors. Els canvis econòmics i tècnics, la importància que ha guanyat la indústria alimentària, la profusió de discursos respecte de la “bona alimentació”, les formes d’habitar les grans ciutats, els fluxos globals de persones i aliments,  entre molts altres factors, incideixen en l’emergència de nous patrons de consum que responen a aquestes percepcions, representacions, valoracions, i que s’ajusten a noves necessitats, condicionaments i preferències: l’ interès per productes agro-ecològics, de proximitat i pel benestar animal està en augment, així com també el desig de formes de consum més responsables. La necessitat d’alimentar-se “bé” i en curt temps es reflecteix al creixent mercat de “menjars per portar” i al mateix temps en pràctiques casolanes cada dia més freqüents, per exemple: el fenomen “tupper”.

Els fluxos migratoris incideixen fortament en la cultura alimentària dels llocs d’acolliment, en les pràctiques alimentàries dels migrants i en conformació dels mercats. Juntament amb les persones es mobilitzen aliments i formes de preparació que solen ser replicades en els llocs d’acolliment i, paral·lelament, s’adopten productes i receptes fins llavors alienes. Les poblacions locals també entren en contacte amb nous productes i receptes que poden incorporar en els seus consums quotidians o provar fora de casa. La proliferació de restaurants ètnics, així com la presència i consum de “aliments ètnics”, són exemples de com la migració modifica els paisatges alimentaris d’una ciutat i crea espais de trobada inèdits. Les possibilitats obertes al consum d’aliments de “uns altres” són molt nombroses en ciutats amb poblacions d’orígens diversos i d’aquí es deriven algunes de les preguntes que guien aquesta línia de recerca: com es modifiquen les cuines locals com a conseqüència de les noves incorporacions?; quin tipus d’aliments són més adoptats o més rebutjats?; com incideix la presència de “altres aliments” en la percepció dels productes alimentaris de locals i migrants?; quins són  les combinacions o preparacions noves en el context multicultural?, com s’adapta l’alimentació dels migrants en el nou context de vida?; quins sentits cobra l’alimentació entre els migrants?, etc.

A partir de les constatacions d’un fenomen d’especialització i particularització del consum alimentari, ja sigui per raons biomèdiques, socioculturals o econòmiques, aquesta línia de recerca inclou també: 

a) descriure i comprendre la proliferació de “alimentacions particulars” aparegudes en la nostra societat contemporània i veure la possible relació amb factors tals com la progressió de l’individualisme, el multiculturalisme i la medicalització de l’alimentació;

b) analitzar les possibles conseqüències de la progressiva individualització alimentària i el possible qüestionament  del valor tradicionalment atribuït al menjar i a la comensalitat com aglutinador social.