CONTRACTE PROGRAMA ENTRE EL VICERECTORAT DE RECERCA I EL CENTRE ESPECIAL DE RECERCA INSTITUT DE DRET PÚBLIC

 

ANTECEDENTS

 

La Universitat de Barcelona conscient de la importància que els diferents nivells d'estructura de la recerca poden aportar a la competitivitat dels seus investigadors, i un cop que s'ha estabilitzat la dinamització de la seva recerca bàsica orientada en Grups de Recerca Consolidats, ha considerat oportú ampliar la seva política científica a la modalitat d'agregacions dels grups de recerca per tal d'implementar i potenciar el finançament per objectius a mitjà i llarg termini. Amb aquesta intenció s'aprova la constitució dels Centres Especials de Recerca (CER).

 

La creació d'aquestes noves estructures ha d'anar lligada amb l'especificació d'uns objectius que elevin substancialment els punts forts de la recerca realitzada i donin solució als aspectes menys competitius de la nostra recerca. Aquesta modalitat contribuirà a incrementar el nivell de competitivitat de la ciència i la tecnologia dins de la UB, millorar l'aprofitament dels resultats de l'R+D en el procés d’innovació per part de les empreses, enfortir el procés d'internacionalització de la nostra ciència i tecnologia i incrementar els recursos humans qualificats.

 

Amb aquest objectiu, la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar la normativa de creació d’Instituts i Centres Especials de Recerca el dia 18 de desembre de 1998.

 

L’experiència de diverses Universitats, les recomanacions de grups d’experts així com el desenvolupament creixent del mercat d’aplicacions de la ciència a la indústria i a la societat en general, assenyalen que la forma més eficient d’organitzar la recerca consisteix en agrupar en un mateix Centre els investigadors de diverses àrees científiques interessats en diferents aspectes d’un mateix àmbit científic. Aquesta reunió de grups de recerca, que des de diferents aproximacions persegueixen objectius científics relacionats, produeix el màxim rendiment ja que facilita la comunicació i el flux d’idees i permet, a més, optimitzar els recursos humans i materials.

 

La conjunció dels esforços de tots aquests grups d’investigació, amb una similitud quant a complementarietat d’objectius i plantejaments, en l’entorn d’un únic centre permet fer un salt qualitatiu en assolir nivells científics excel·lents de recerca tant a nivell d’Espanya com en l’àmbit internacional. A més, aquestes activitats de recerca presenten un elevat grau d’especialització i tenen un important volum de finançament extern.

 

Això justifica la necessitat, per tant, de la creació del Centre Especial de Recerca Institut de Dret Públic, ja que permet constituir una unitat de gestió per a l’optimització de recursos i proporciona el mitjà per assolir la “massa crítica” necessària per a l’aprofitament òptim dels recursos actuals i futurs, i afavoreix l’intercanvi d’experiència i coneixements entre els diferents grups de recerca, així com presentar una major competitivitat en el marc obert d'obtenció de recursos financers per a la recerca.

 

El contracte programa es configura com un instrument de planificació estratègica, de gestió i per a la millora de la qualitat, que forma part del nou marc de relacions entre l’administració responsable de la política universitària i científica i la Universitat com a agent encarregat de la prestació del servei públic de l’educació superior mitjançant la docència, l’estudi, la recerca i l’extensió universitària. Integrar les unitats orgàniques descentralitzades en l’assoliment dels objectius institucionals és una premissa imprescindible.

 

Així mateix, els objectius generals d'aquest contracte programa de recerca hauran d'estar en concordància amb el contracte programa entre la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per al període 1999-2002.

 

Així doncs, el contracte programa esdevé també un instrument mitjançant el qual el Centre es compromet a la realització d’una sèrie d’objectius científics i accions determinades, en funció del pressupost que disposa i dels projectes actuals dels Grups de Recerca constituents, sens perjudici que aquestes siguin ampliades per la incorporació de nous grups de recerca.

 

CONSIDERACIONS GENERALS

 

El Centre Especial de Recerca Institut de Dret Públic va ser aprovat per la Comissió de Política Científica en la sessió del dia 25 d'abril del 2000 i per la Junta de Govern del dia 16 de juny del 2000.

 

El desplegament de la recerca en les matèries de Dret Públic en l’àmbit de la Universitat de Barcelona requereix un tractament unitari que excedeix de l’articulació existent a partir dels Departaments actuals. Amb la creació del CER es tracta de fomentar la recerca interdisciplinària entre les matèries de Dret Constitucional i de Dret Administratiu, com a eixos centrals, que avui estan dividides en Departaments distints. Així mateix, es tracta d’incorporar unitàriament la recerca en les matèries específiques de dret comunitari, dret autonòmic i dret local que en la vessant docent estan atribuïdes, conjuntament o separadament, a dos Departaments distints. I, en fi, articular també la integració en la recerca de les disciplines instrumentals i afins a les senyalades.

 

Aquest contracte programa s'emmarca en l'objectiu 6 "Incrementar l'activitat i la promoció de la recerca per mantenir la UB com una institució d'excel·lència en el camp de la recerca al servei de la societat" i 7 "Facilitar una major connexió de la recerca aplicada i els serveis amb els sectors professionals i socials, i promoure la transferència de tecnologia als sectors productius" del contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona 1999-2002, signat el dia 1 d'octubre de 1999.

 

El Grup de recerca consolidat “Dret Administratiu”, reconegut per resolució de la Generalitat (2000SGR00008) es constitueix en promotor de la iniciativa. Aquest Grup, pertanyent al Departament de dret administratiu i dret processal ha estat el primer de la Divisió II en ser reconegut per la Generalitat, i la seva trajectòria, avaluada externament, posa de manifest que entre els punts forts del mateix destaca l’abast de la seva activitat de recerca en tots els camps del Dret Públic, que desborden el marc estricte del Dret administratiu. Els membres d’aquest Grup de recerca, a demés, treballen conjuntament des de fa més de quinze anys amb professors i investigadors de Dret constitucional, pertanyents al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, amb els quals s’ha format en la pràctica un veritable equip interdisciplinari que ha produït una àmplia producció científica conjunta especialment en el camp de la recerca bàsica.

 

Els beneficis per a la recerca  que es podrien derivar de la creació d'aquest Centre són els següents:

 

·         Augmentar la projecció científica de la Universitat de Barcelona en un dels camps d’investigació més actuals. L’IDP ha estat el primer centre o institució d’origen no governamental a Espanya dedicat a l’anàlisi i la projecció de l’organització territorial de l’Estat i de la relació entre els poders públics i els ciutadans. La seva consideració institucional d'independència i d’objectivitat li atorga una credibilitat i capacitat d'influència que la Universitat de Barcelona ha d’aprofitar per projectar-se en el camp de les ciències jurídiques i socials. D’altra banda, l’àmplia relació de l’IDP tant amb altres centres o grups universitaris espanyols com amb institucions estrangeres, permetrà a la Universitat de Barcelona incorporar-se a una nodrida xarxa en continu creixement i col·locar-se al capdavant de la mateixa.

 

·         Aconseguir agrupar investigadors de diferents orígens, com ja s’ha assenyalat, atesa la seva procedència del camp del Dret constitucional, del Dret administratiu, del Dret financer i de la Hisenda pública, així com de la Ciència Política i l’anàlisi electoral.

 

·         Fer confluir l’activitat de recerca que es porta a terme en els àmbits assenyalats en una estructura que doni una unitat interna de gestió, que consolidi la relació adquirida entre equips procedents de diversos departaments i que atorgui una personalitat pròpia i diferenciada a la producció científica i aplicada que ve desplegant.

 

·         Així mateix, el pes relativament important que té el finançament extern en el sosteniment d’específics projectes conjunts fa necessari un centre únic d’imputació, sens perjudici de la seva gestió diferenciada per projectes. El reconeixement i la projecció exterior adquirida per l’IDP és un valor que ha de mantenir-se en el futur per a fer-ne beneficiari al conjunt de la comunitat universitària.

 

·         Incrementar les relacions i contactes amb les institucions, públiques i privades, interessades en l’anàlisi jurídico-institucional i l’elaboració normativa i estudi jurisprudencial. L’IDP té una llarga tradició de servei a les diferents Administracions públiques, estatals, autonòmiques i locals, institucions polítiques com el Senat, organitzacions administratives independents, l’àmbit de la magistratura i del Poder Judicial, etc., així com amb Estats estrangers. L'actuació de l’IDP com a CER facilita en gran manera la institucionalització de les relacions, que en moltes ocasions requereixen d’instruments convencionals jurídico-públics, i contribueix a la consolidació del desplegament institucional de les organitzacions públiques, tant en el context espanyol com en l’europeu i en l’internacional, afavorint la cooperació i la coordinació entre diversos nivells polítics i administratius.

 

·         Establir una oferta de serveis d’anàlisi i assessorament no només a les Administracions públiques sinó també a les empreses prestadores dels grans serveis públics -transports, aigua, gas, energia, telecomunicacions, etc.- que requereixen intervencions rigoroses i d’alta qualitat. L’historial de l’IDP garanteix aquesta projecció que afavoreix la millora de la qualitat dels serveis i de la posició dels ciutadans en el desenvolupament econòmic i social.

 

·         Consolidar la marca de qualitat i de prestigi ja reconeguda a l’IDP, que permet englobar línies i projectes diversos sota un denominador comú, ja internacionalment reconegut en el camp de l’organització territorial i el federalisme, el govern local i el dret de la immigració, i estendre’l cap a altres àmbits.

 

Un dels objectius interns del treball de recerca en la creació d'aquest Centre és potenciar la formació de tercer cicle d’excel·lència, a partir de la condició de professors universitaris dels membres del futur Centre de Recerca i promoure activitats de formació científica d'alt nivell. Així com, també, l'optimització dels programes de tercer cicle i altres accions de formació continuada de la Universitat de Barcelona promovent la globalització de diverses iniciatives individuals dels grups de cara a la formació d'investigadors en dret públic.

 

PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES

 

Punts forts

 

a)      Àrees de recerca

 

·         Les àrees en què es desplega la recerca de l’IDP constitueixen les de major actualitat i mobilitat en el camp jurídico-públic. Les grans línies son l’organització autonòmica i federal, el govern local, els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans i els serveis públics econòmics i socials.

 

·         Entre els seus projectes actuals de recerca destaquen: “Informe de las Comunidades Autónomas”, amb deu anys d’antiguitat i amb la part documental en forma de CD-Rom des de 1999; “Anuario del Gobierno local”, amb cinc anys d’antiguitat. Drets dels immigrants, amb tres anys d’antiguitat; Democràcia i medis de comunicació; ordenació del territori i societat; infraestructures i medi ambient, i l’establiment d’un observatori sobre evolució institucional de Marroc i Espanya.

 

·         Tot això sobre la base d’un elevat nombre de contractes i convenis amb institucions públiques i privades: Senat, Comunitats Autònomes, Diputacions i Ajuntaments, Governs estrangers, empreses concessionàries de serveis, Fundacions privades, etc.

 

b)      Recursos humans

 

·         El nombre i la qualitat dels investigadors principals, el seu historial de producció científica i acadèmica, així com la seva experiència en les tasques d’organització i gestió universitària, i la incorporació de més joves investigadors doctors i no doctors, sens perjudici del manteniment diferenciat de les activitats de recerca bàsica que corresponen als departaments, de manera que es porti a no confondre els àmbits de la recerca bàsica i els de la recerca aplicada en el camp del Dret Públic, del Dret Administratiu i del Dret Constitucional.

 

·         Els professors implicats asseguren a demés una àmplia relació amb les administracions públiques, les institucions polítiques i els centres de recerca espanyols i estrangers. Es dóna una positiva confluència d'investigadors a temps complet amb investigadors que constitueixen el punt d’enllaç amb el coneixement pràctic de les necessitats  de les administracions de cara a orientar la recerca aplicada.

 

c)      Transferència de coneixement

 

·         L’activitat de recerca desplegada té una vessant netament aplicada que es potencia enormement. Intervenció en Comissions d’estudis i d’experts, participació en l’elaboració d’avantprojectes de llei, assessorament en projectes de regulació i ordenació sectorial.

 

·         Dintre del que són les publicacions de l’IDP, destaca l’elaboració en CD-Rom de l’”Informe Comunidades Autónomas”, amb la documentació relativa als darrers deu anys de l’evolució de l’Estat autonòmic, amb un tractament informàtic innovador dins el camp de les bases de dades jurídiques.

 

d)      Projecció institucional i pes en el context internacional.

 

·         Com ja s’ha dit, l’IDP és ja reconegut com un centre d’alta qualitat en l’anàlisi jurídico-institucional. Està relacionat amb la xarxa europea d’Instituts sobre Federalisme, sota la promoció del de Hannover, l’Associació europea de Dret Constitucional, l’Istituto Studi Regioni (CNRS) i la SPISA; forma part d’ARCOLE (Association pour la recherche sur les collectivités locales), etc. La participació dels seus membres en Congressos i en projectes internacionals, i l’estada d’investigadors estrangers a l’IDP completen aquesta vessant.

 

e)      Infraestructura adequada.

 

·         La Universitat de Barcelona ha acordat la incorporació de l’IDP al Parc Científic de Barcelona, d’acord amb la proposta del Comitè Científic del Parc, i l’ha considerat com a grup consolidat. Allí disposa d’uns espais i medis informàtics, documentals i bibliotecaris força amplis i d’uns serveis adequats a la tasca que desplega, que inclou la celebració de seminaris i jornades de treball en els espais del Parc.

 

Punts febles

 

a)      Recursos humans

 

·         Manca de personal tècnic a nivell de llicenciats i FP superior per tal de donar suport a les tasques de relació institucional, projectació i recerca.

 

·         Manca de becaris propis-

 

·         Manca de suficient personal administratiu i auxiliar. En l’actualitat es disposa només d’una auxiliar, a càrrec totalment de l’IDP.

 

b)      Activitat de recerca

 

·         L’assenyalada manca de determinat tipus de personal, incideix en el desplegament i el resultat de la recerca, ja que els investigadors han de fer front a altres tipus d’exigències de gestió i organització.

 

c)      Transferència de coneixements.

 

·         L’IDP fa un esforç per a la difusió de la seva activitat, entre les diverses institucions públiques i entitats privades interessades, però no disposa de mitjans adequats ni de personal especialitzat.

 

d)      Infraestructura adequada.

 

·         Tot i disposar d’espais mínims i per ara suficients al Parc Científic de Barcelona, cal assenyalar que es tracta d’espais subjectes a pagament que signifiquen un alt cost per al Centre Especial de recerca IDP.

 

·         Els instruments informàtics han estat millorats recentment, amb un cost per a l’IDP, però manca una estructuració en xarxa entre els diversos investigadors i grups adscrits que faciliti la comunicació i l’ús dels recursos.

 

ANÀLISI DE L'ENTORN: OPORTUNITATS I DIFICULTATS

 

Entorn

 

A tot Europa existeixen Centres similars a l’IDP, vinculats a les Universitats o a les Administracions públiques, relacionats amb el federalisme, dret públic, govern local, serveis públics, etc. A Catalunya només existeixen centres oficials de la Generalitat –IEA, EAPC- o alguna Fundació privada. L’IDP pot ser el referent  català i de fet,  a Espanya, l’IDP és ja el referent de força equips i centres de diverses Comunitats autònomes.

 

La demanda d’estudis relacionats amb l’administració pública, l’organització territorial, la liberalització i les transformacions dels serveis públics, etc. és cada cop més creixent.  Tant per part de les pròpies Administracions, que cerquen l’anàlisi objectiu i de qualitat que és garantit per la recerca de l’IDP, com pel sector privat relacionat amb les administracions: concessionàries de serveis públics, món empresarial relacionat amb infraestructures, urbanisme, telecomunicacions, etc.

 

Les diverses activitats s’emmarquen en les accions obertes pel V Programa Marc de la Unió Europea -Programes “Qualitat de Vida i recursos vius, Societat de la informació, Creixement competitiu i Medi ambient”, així com en les accions–clau “governabilitat i ciutadania”, etc. - i en les línies prioritzades pel II Pla de la Recerca de Catalunya, Àrea temàtica de “Cultura i Societat”.

 

Oportunitats

 

Els objectius de l’IDP, que depassen les possibilitats d’un únic Departament, tampoc poden assolir-se en l’actualitat per un Institut Universitari, ja que no n’existeix cap a la Universitat de Barcelona en la matèria que ens ocupa. De fet, l’Institut Universitari, pel seu caràcter interdepartamental, fora la figura que més s’ajustaria a les característiques de l’activitat de recerca dels grups promotors, els quals tenen la clara voluntat de poder arribar a suplir la manca d’un Institut Universitari en l’àmbit del Dret Públic. La constitució d’un CER dóna resposta satisfactòria a les exigències més immediates, i és el punt de partida per contemplar la necessitat d’adaptació gradual a les evolucions posteriors.

 

Les relacions ja establertes amb Instituts i centres de recerca similars de tot Europa s’enforteixen i estabilitzen al disposar d’un referent homogeni a Espanya que no sigui un Centre Oficial depenent d’un Govern (estatal o autonòmic).

 

ACORDS

 

Objectius

 

·         Investigar i promoure l'estudi del dret públic en les seves diverses branques de dret constitucional, dret administratiu, dret comunitari, dret autonòmic i  dret local, així com en les disciplines instrumentals i afins.

·         Promoure i millorar les col·laboracions científiques i acadèmiques entre els diversos grups i els seus membres.

·         Vetllar per la conservació, ampliació i difusió del seu fons bibliogràfic, hemerogràfic i documental i impulsar-ne la consulta i l'intercanvi.

·         Fomentar i organitzar activitats acadèmiques relacionades amb les seves àrees d'actuació dirigides a promoure el debat científic i la formació especialitzada, així com les relacions amb els grups de la resta d’Espanya i de l’estranger.

·         Prestar serveis d'informació, anàlisi i recerca aplicada sobre matèries pròpies del seu camp temàtic, d'acord amb els procediments establerts.

·         Promoure la col·laboració i l'intercanvi amb institucions i entitats públiques i privades relacionades amb el seu camp d'actuació.

·         Col·laborar amb els Departaments universitaris en el desplegament de les seves activitats.

·         Impulsar la publicació i la difusió dels seus treballs de recerca i els dels seus membres.

 

Accions

 

·         Increment de la capacitat i la qualitat de l’IDP, a través de la millora dels elements materials i personals de suport.

·         Millora de la situació referida a infraestructures, amb economia dels recursos destinats a la seva obtenció i manteniment.

·         Millora dels medis tècnics i informàtics disponibles.

·         Potenciació de les relacions amb els grups estrangers, mitjançant la promoció d’una xarxa de centres i instituts de federalisme.

·         Elaboració anual i publicació de l’Informe Comunidades Autónomas, que té ja deu edicions. En especial, configuració de la seva producció electrònica, amb disseny de medis d’accés telemàtics.

·         Elaboració anual i publicació de l’Anuario del Gobierno Local, que té quatre edicions, i integració en l'elaboració d’estudis sobre les Administracions públiques i l’organització territorial a Catalunya, Espanya i Europa.

·         Elaboració i constitució d’un Observatori sobre Immigració, en col·laboració amb altres institucions, i publicació periòdica dels resultats, així com especial anàlisi de la imminent nova Llei d’Estrangeria i de la seva aplicació.

·         Configuració d’un àmbit de recerca sobre Dret de les telecomunicacions i de l’audiovisual, abastant des de la perspectiva dels drets fonamentals a la de la regulació econòmica i dels serveis públics.

 

PRESSUPOST

 

 

B) Finançament Vicerectorat (anual)

 

-  Contractació d’un becari / tècnic de gestió de projectes, a temps parcial,

       per tal de realitzar les tasques qualificades de suport a la recerca..... 1.200.000

-  Lloguer d’espais al Parc Científic, assumpció parcial,  ……...…………1.200.000

-  Material fungible, petit equipament,  ………………………………...…   800.000

 

Total………………………………………………………  3.200.000

 

Les quanties previstes es poden reassignar entre els conceptes indicats, en funció del finançament obtingut.

 

C) El Vicerectorat de recerca, amb informe favorable de la Comissió de política científica, podrà prioritzar sol·licituds d’infraestructura científica, beques predoctorals, personal tècnic o administratiu, etc., presentades a les diferents convocatòries, preferentment quan hi hagi compromís de cofinançament del CER, si escau.

 

INDICADORS

 

Avaluació qualitativa per la Comissió de Política Científica de l'informe enviat pel director del CER al vicerector de Recerca, en el qual es faran constar les activitats desenvolupades i els objectius aconseguits, avalats per les dades corresponents. Del resultat d'aquesta avaluació es decidirà el pressupost per a etapes successives. Com a indicadors de caràcter quantitatiu i qualitatiu es tindran en consideració els següents:

 

A.     Finançament

 

·    Evolució del nombre i imports dels projectes de recerca estatals en els darrers 5 anys.

·    Evolució del nombre i imports dels projectes de recerca europeus en els darrers 5 anys.

·    Evolució del nombre i imports dels contractes de recerca amb la Fundació Bosch i Gimpera en els darrers 5 anys.

 

A.     Productivitat Científica

 

·    Evolució anual del nombre de publicacions del CER en els darrers 5 anys.

 

B.     Mapa de Becaris: Evolució i tesis doctorals llegides

 

SEGUIMENT DE L’ACORD

 

Es crea una Comissió de Seguiment integrada pel director del Centre Especial de Recerca Institut de Dret Públic o persona en qui delegui i pel vicerector de Recerca o persona en qui delegui, la qual vetllarà pel compliment dels objectius i les accions d’aquest acord. Aquesta Comissió serà assistida en els aspectes tècnics per l’Oficina de Gestió de la Recerca i Convenis. En finalitzar la vigència d’aquest contracte programa de recerca, el director del Centre enviarà un informe final al vicerector de Recerca. Aquest informe serà analitzat per la Comissió de Política Científica, la qual podrà sol·licitar una avaluació externa quan ho consideri pertinent.

 

Al final de cada any de vigència del contracte programa, el director del Centre enviarà al vicerector de Recerca un breu resum de les activitats realitzades. Així mateix, la Comissió de Política Científica podrà aprovar en qualsevol moment de l'execució del contracte programa la sol·licitud al director del Centre d'aclariments sobre el seu funcionament i desenvolupament dels compromisos adquirits.

 

DURADA

 

La durada d’aquest acord s’estableix per un període de 3 anys a comptar des de la data de la signatura.

 

Aquest contracte programa de recerca ha estat aprovat per la Comissió de Política Científica en la sessió del dia 12 de febrer del 2001, per la Comissió Econòmica delegada de la Junta de Govern del dia 3 d'abril del 2001 i pel Consell Social en la sessió del dia 10 de maig del 2001.

 

 

Barcelona, 15 de maig de 2001

 

El vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat                                  El director del Centre

 

 

 

 

Joan M. Malapeira Gas                                                                          Tomàs Font Llovet