Dragó


Dracaena draco (L.) L. (Asparagaceae )

Cat.: dragó, drago de Canàries; Cast.: drago, drago de Canarias; Angl.: dragon tree.

Distribució i hàbitat

Endèmic de la regió macaronèsica (Canàries, Madeira i Cap Verd) i sud del Marroc. Roques i penyals escarpats i inaccessibles. Cultivat des de fa segles a la península Ibèrica.

Descripció morfològica

Arbre de tija dreta, amb fusta duríssima, longeu, amb ramificació dicotòmica (forques de 2 en 2), tot i que només es ramifica cada cop que floreix (cada 10-15 anys). Fulles lanceolades, enteres, glauques (d’un verd blavós), formant rosetes a l’extrem de les branques. Inflorescència en panícula terminal. Flors hermafrodites amb 5 tèpals blanquinosos, 6 estams i gineceu amb 3 carpels. Fruit en baia carnós, globós, de fins a 1,5 cm, d’un groc ataronjat, en el qual sol madurar una única llavor.

Usos

El drago és el mític arbor draconis, del qual s’obtenia antigament una resina vermella anomenada “sang de drago” o de drac, que flueix d’esquerdes del tronc i era usada com a astringent i també en pintura i il·lustració.