Magraner


Punica granatum L. (Lythraceae)

= Punica nana L.

Cat.: magraner o mangraner; Cast.: granado; Angl.: pomegranate.

Distribució i hàbitat

Originària del nord d’Àfrica i Àsia occidental. Cultivat arreu del món en zones temperades i de clima subtropical.

Descripció morfològica

Arbre de 3-6 m, caducifoli molt ramificat, lleument espinós, d’escorça escamosa i grisenca. Fulles simples, oposades, lanceolades o oblongues, enteres, subsèssils, coriàcies i glabres. Flors solitàries o en petits grups, grosses i vistoses, hermafrodites, actinomorfes, campanulades, amb calze persistent de 5-7 sèpals, corol·la amb 5-8 pètals soldats, vermells i molts estams i gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Fruit en balàustia, de 10-15 cm, globós, amb una envolta coriàcia groguenca o vermellós, l’interior dividit en compartiments (endocarpi verd-grogós), amb moltes llavors prismàtiques, carnoses, amb una polpa (sarcotesta) molt sucosa translúcida o rosada comestible.

Usos

El fruit és un bon antioxidant. Conté gran quantitat de potassi i sals i és diürètic, cardiotònic i hipotensor. L’escorça del tronc i de la rel és antihelmíntica i també conté molts minerals. Fruit comestible i per l’elaboració de begudes com la granadina. Planta ornamental per la vistositat de les flors i el retorciment dels troncs vells. El suc s’usa com a indicador natural de l’acidesa i com a tint natural de productes no sintètics.