Contingut de l'article

Els espais verds urbans són àrees bioproductives que presenten beneficis sobre el medi ambient i la salut i el benestar dels ciutadans. Per destacar alguns aspectes, els espais verds en ciutats contribueixen a la conservació de la biodiversitat, afavoreixen el contacte dels ciutadans amb la natura, ajuden a disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica, i milloren el confort tèrmic.

En total, els edificis de la UB i els seus recintes ocupen una superfície de gairebé 55 hectàrees, de les quals 23,7 estan cobertes per algun tipus de vegetació (un 43,2%). El Campus Diagonal Portal del Coneixement és el més extens i amb més superfície verda, amb 29,6 ha en total, i 12,4 ha amb vegetació. El Campus de Torribera és el que té una major proporció de superfície bioproductiva, amb gairebé el 60%. En l’altre extrem trobem els edificis ubicats al centre de Barcelona i el Campus de Bellvitge, on la proporció d’espais verds queda limitada al 25%.

Segons el sistema de classificació proposat per American Forests [1], als Campus Diagonal i de Mundet la proporció de superfície coberta de vegetació és característica d’espais lliures, amb barreja de jardins i àrees residencials, en tant que a Torribera i altres espais com la Finca Pedro Pons és pròpia d’una zona boscosa poc urbanitzada. Per la manca de superfície amb vegetació, el Campus de Bellvitge i el Campus Centre es situarien gairebé al llindar de les àrees molt urbanitzades.

area de cobertura de la vegetacio als campus de la UB (2016)

Nota: Al Campus de Mundet també s’ha inclòs el Pavelló de la República. El Campus Centre inclou el Campus d’Humanitats, Campus de Medicina – Clínic, edifici UB-Sants, Balmes 18 i 21, i Gran Via 582. S’ha considerat com a Altres la Finca Pedro Pons, l’edifici Carme i Can Jaumandreu.

Si comparem les dades de superfície coberta de vegetació l’any 2016 amb les de 2003, obtenim que la UB ha incrementat la superfície de coberta verda en unes 3 hectàrees gràcies a la incorporació del Campus de l’Alimentació de Torribera.

El Campus Diagonal – Portal del Coneixement és el que ha patit més canvis en els darrers anys. El més destacable ha estat el trasllat l’any 2006 de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història, que es trobaven situades a l’edifici Cúpules (on actualment s’ubica el Parc Científic), al nou edifici del Campus d’Humanitats situat al barri del Raval. Altres pèrdues d’espai verd s’han produït al recinte d’Esports UB, atès que el RACC va comprar una petita part dels terrenys, i per les obres del Trambaix, que van ocupar una cantonada del jardí dels antics menjadors universitaris. A més, s’han realitzat obres d’ampliació en diverses facultats, com ara la construcció de la nova biblioteca i del magatzem de residus especials a Biologia, l’edifici de tallers de Belles Arts, i el nou edifici de Dret (actualment en construcció). També s’han realitzat diverses obres d’adequació dels espais, com la pavimentació dels aparcaments de Biologia i de Geologia, que ha suposat una pèrdua de superfície de vegetació.

evolució de cobertura de la vegetació als campus de la UB

Nota: L’increment en els valors de vegetació i àrea urbanitzada al Campus de Torribera corresponen a la nova incorporació d’aquest Campus.

espais verds als campus de la UB

Evolució dels espais verds al Campus de Diagonal – Portal del Coneixement (2003 – 2016).

En sentit positiu, el major guany de coberta verda s’ha produït a l’espai comú entre les Facultats de Biologia i de Geologia, amb l’ampliació de la zona amb gespa. També cal destacar la instal·lació d’una coberta verda sobre el nou magatzem de residus especials de Biologia, que ha permès compensar la pèrdua d’espais verds derivat de la construcció d’aquest edifici. En total, aquest campus ha perdut gairebé dues hectàrees de superfície total, i si ens centrem en la superfície verda, aquesta s’ha reduït en gairebé 1,2 hectàrees, de forma que actualment la superfície verda arriba al 42%.

El Campus Centre, que inclou tots aquells edificis situats al centre de la ciutat de Barcelona, com ara el Campus d’Humanitats, el Campus de Medicina – Clínic, i altres edificis com ara l’edifici UB Sants, ha tingut un increment considerable de superfície total gràcies a la incorporació de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història, i també de l’edifici Gran Via 582. En sentit contrari, ja no es realitza cap activitat de la UB en els edificis del carrer Ortigosa i de Còrsega 409, on s’impartia l’ensenyament de Relacions Laborals.

Tot i l’increment de superfície total gairebé tot és urbanitzat, atès que la seva ubicació al mig de la ciutat limita la disponibilitat d’espai per a vegetació. Per això, aquest és el campus amb menor proporció d’espais verds, amb només un 22,9%. Cal destacar, però, que al Campus Centre hi trobem el Jardí Ferran Soldevila situat a l’edifici Històric, un jardí amb una elevada diversitat d’espècies vegetals d’arreu del món.

Imatger del Jardi Ferrán Soldevila

Imatge del Jardí Ferran Soldevila a l’Edifici Històric. Font: http://www.ub.edu/comint/espais/ca/jardi_ferran_soldevila.html

Al Campus de Mundet no s’han produït canvis en els darrers anys, excepte per la construcció d’una nova vorera que ha permès millorar l’accés a peu dels usuaris, però que ha reduït mínimament la superfície de coberta verda, la qual arriba al 44,6%.

El Campus de la Salut de Bellvitge, en canvi, ha patit diverses modificacions com les obres relacionades amb una nova rotonda o la construcció del nou aulari. Tot i això, els espais verds disponibles en aquest recinte no han variat gaire, i segueixen representant el 25% de la superfície total del Campus.

Un dels majors canvis que ha patit la UB ha estat la incorporació del Campus de l’Alimentació de Torribera, situat a Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un Campus d’unes 7 hectàrees on el 58,4% del seu espai és verd.

Per últim, la UB també ha incorporat altres edificis com l’edifici del Carme situat a Badalona, i Can Jaumandreu, formant part del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials en el marc del Projecte Minerva, que gairebé no disposen d’espais verds.

Un darrer aspecte a tenir en compte quan comparem l’evolució dels espais verds entre 2003 i 2016 és que, als edificis i recintes que són propietat de la UB la superfície urbanitzada ha augmentat en gairebé 0,4 hectàrees, mentre que s’han perdut una mica més d’1,1 ha d’espais verds.

En canvi, en els terrenys cedits per la Diputació de Barcelona l’increment de superfície urbanitzada (3 hectàrees) i d’espais verds (4,1 hectàrees) és molt considerable, bàsicament per la incorporació del Campus de Torribera.

L’evolució dels espais verds a la UB està directament relacionada amb l’ordenació d’espais i la previsió d’obres als diferents campus, de forma que es produirà un retrocés de vegetació amb la construcció de nous edificis o l’ampliació dels existents, a no ser que aquesta pèrdua es compensi amb l’adquisició de nous terrenys amb vegetació, amb la recuperació de solars propis que actualment no són biològicament productius, o amb mesures com l’enjardinament de cobertes.

[1] Aquesta classificació dels espais urbans en funció de la proporció de superfície de vegetació va ser proposada per American Forests. Aquesta ONG, dedicada a la conservació dels boscos a Estats Units des de 1875, ha desenvolupat anàlisis d’ecosistemes urbans per a nombroses ciutats dels Estats Units, presentant com a objectiu que la proporció de superfície arbrada arribi al 15% en els centres urbans, al 25% en les àrees residencials urbanes, al 50% en les àrees residencials suburbanes, i al 40% per al conjunt urbà.

OSSMA

ODS(‘s) de l’Agenda 2030 relacionats amb aquesta notícia

ODS 12: Producció i consum responsables

12.8: Per a 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament i els estils de vida sostenibles, en harmonia amb la natura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *