El consum total d'aigua a la Universitat de Barcelona ha disminuït prop d’un 25% entre els anys 1995 i 2004, amb una reducció del 21% en el consum per usuari (es consideren com a usuaris el conjunt format per estudiants, PAS i PDI).

En els darrers anys, el consum total s’ha estabilitzat al voltant dels 350.000 m3 anuals; aquesta tendència només es va trencar l’any 2003 degut que el llarg i calorós estiu va incrementar les necessitats d’aigua en usos com el reg de jardins i zones verdes.

En relació amb l'entorn geogràfic, el consum per usuari a la UB va ser d'uns 14 litres d'aigua diaris el 2004, pràcticament idèntic al dels serveis municipals de Barcelona.

El consum d'electricitat ha augmentat un 50% al conjunt de la UB entre els anys 1995 i 2004, amb un increment del 8% anual en el consum elèctric per usuari (es consideren usuaris tant el col.lectiu d'estudiants, com el PAS i el PDI).

Aquesta tendència creixent reflecteix el major ús d’energia en climatització (especialment l’augment de sistemes d’aire acondicionat a l’estiu), màquinaria de laboratoris o aparells electrònics.

Després d'experimentar un augment del 10% anual entre 1995 i 1999, el consum total de gas natural a la Universitat de Barcelona es va estabilitzar al voltant dels 22 metres cúbics anuals per usuari, equivalent a 1,6 milions de metres cúbics en total.

L’increment del consum experimentat l’any 2003 queda trencat per un nou descens el 2004, que reflexa la tendència a l’estabilització en l’ús d’aquesta font energètica a la UB en els valors abans expressats.

El consum d'energia produeix emissions de diòxid de carboni, un gas que afavoreix la retenció a l'atmosfera d'una major proporció de calor procedent de la radiació solar, i per tant associat al procés d'escalfament del planeta o efecte hivernacle.

En funció de l'emissió de CO2 produïda per cada tipus d'energia (545 grams per kilowatt d'electricitat, i 2,3 quilograms per metre cúbic de gas natural), la Universitat de Barcelona va emetre una mica més de 26.000 tones d'aquest gas a l'atmosfera durant l'any 2004, equivalents a uns 360 quilograms per usuari. Entre els anys 1995 i 2004 les emissions de CO2 associades al consum energètic total van augmentar un 51%.

La petjada ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir una vivenda, per escalfar-nos, per desplaçar-nos al lloc de treball/estudi o de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc.

En el cas del consum d'energia, la petjada es calcula dividint la quantitat total de CO2 emesa a l'atmosfera per la capacitat d'absorció de CO2 d'una hectàrea de vegetació de l'entorn geogràfic. A Barcelona, la capacitat d'absorció d'una hectàrea de vegetació típica, amb barreja de verd forestal com el del Parc de Collserola i verd urbà com el que trobem en parcs i jardins, és d'uns 7.500 quilograms de CO2 cada any.

Així, per absorbir la quantitat total de CO2 emès per la Universitat de Barcelona durant l'any 2004 farien falta unes 3.550 hectàrees de superfície coberta de vegetació, equivalents a 487 metres quadrats per usuari.

Si ho comparem amb la superfície vegetal disponible al municipi de Barcelona, que és d’unes 2.800 hectàrees (inclosos jardins, zones forestals, epais verds, etc.), faria falta una Barcelona i quart per absorbir el CO2 generat pel consum energètic als edificis de la UB.