Actualment,
la Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental
de l'Ajuntament de Barcelona realitza mesuraments manuals de qualitat
de l'aire en dues estacions situades en edificis de la UB, concretament
a l'Edifici Històric de la Plaça Universitat (estació
amb codi E85, a la cantonada Balmes-Gran Via), i a la Facultat de
Biologia de la Zona Universitària (codi E86, a l'avinguda Diagonal
643). D'entre els diferents contaminants que podem trobar a l'aire,
en aquestes dues estacions s'analitzen les concentracions de partícules
amb un diàmetre inferior a 10 micrómetres (PM10) i de
plom (Pb).
PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ
La concentració en l'aire que respirem de partícules
amb un diàmetre inferior a 10 micrómetres (PM10), permet
conèixer la presència d'un material en suspensió
que, en concentracions molt altes, té efectes negatius sobre
la salut. Juntament amb altres fraccions de partícules (PM2.5
principalment), contribueix al desenvolupament de crisis d'asma, bronquitis,
disminució de la capacitat pulmonar, atacs de cor, i altres
malalties pulmonars i cardiovasculars cròniques.
Per preservar la salut dels ciutadans i reduir l'impacte
de la contaminació atmosfèrica sobre els ecosistemes,
la Unió Europea va aprovar l'any 1999 la Directiva 1999/30/CE,
en que es fixava en 50 micrograms per metre cúbic el valor
límit diari de protecció de la salut humana, amb un
marge de tolerància fins a l'any 2005 (el valor límit
per al 2003 ha estat de 60 µg/m3). A més, aquest valor
límit no es pot superar més de 35 cops cada any.
Com a comparació dels resultats obtinguts als
edificis de la UB, ciutats escandinaves com Goteborg o Estocolm tenen
una concentració de partícules PM10 d'entre 15 i 20
micrograms per metre cúbic d'aire (mitjana anual), en tant
que les mesures en estacions ubicades en àrees industrials
de l'àrea metropolitana de Barcelona assoleixen unes concentracions
mitjanes de 75 micrograms/m3.
La concentració de partícules PM10 va
ser superior a 55µg/m3 (valor límit de protecció
per a la salut per l’any 2004 segons estableix la directiva
directiva 1999/30/CE) en diversos episodis els mesos de febrer, primera
quinzena de març, segona quinzena de maig, en diverses ocasions
al llarg de l'estiu, i al mes d'octubre.
En els primers 10 mesos del 2004, es va superar el valor
límit de protecció per a la salut un 24,5% dels dies.
Aquesta xifra és inferior a la del mateix període del
2003 (29,4%). Tenint en compte que el valor límit de protecció
és més restrictiu, el descens és significatiu,
tot i que l’anòmal estiu del 2003 (calorós i anticiclònic)
explica la millora en els resultats.
Les analítiques realitzades a l’estació
ubicada a la Zona Universitària han permés detectar
diversos períodes on s’ha superat el valor límit
de protecció de la salut (55 µg/m3, segons estableix
la directiva 1999/30/CE) en els mesos de febrer, la segona quinzena
de març, en diverses ocasions al llarg de l'estiu, i al mes
d'octubre (tots aquests episodis es detecten també a l'estació
de Plaça Universitat).
En els primers deu mesos del 2004 s’ha superat
el valor límit de protecció de la salut un 10% dels
dies, xifra lleugerament inferior a la del mateix període del
2003, tot i que el valor és més restrictiu que l’any
anterior (es situava en 60 µg/m3).
Per la seva ubicació, a la perifèria de
la ciutat de Barcelona, el nivell de partícules en suspensió
s’ha superat menys de la meitat dels dies que a l’estació
de Plaça Universitat. Aquest fet està associat a una
menor densitat d’activitat i, per tant, una disminució
de les emissions de contaminants associades al trànsit.
PLOM
El plom està present de forma natural en el medi
en quantitats molt petites (concentracions inferiors a 0,02 µg/m3),
però els usos industrials i la utilització de benzines
amb plom des de començaments del segle XX van incrementar la
concentració d'aquest metall pesant en l'atmosfera, el sòl
i les aigües fins a nivells preocupants, ja que es tracta d'un
contaminant que, amb exposicions a llarg termini, pot produir fatiga,
anèmies, pèrdues d'apetit, danys en el sistema nerviós,
i afeccions del fetge.
Com a conseqüència d'aquesta tendència
creixent, institucions com la Organització Mundial de la Salut
o la Unió Europea van establir valors de protecció de
la salut per protegir a la població, i simultàniament
es va promulgar legislació que va obligar a eliminar progressivament
el plom en benzines, pintures, conduccions d'aigua o envasos d'aliments.
Per al 2003 el valor anual de protecció de la salut vigent
a Europa per la Directiva 1999/30/CE va ser de 0,7 micrograms per
metre cúbic d'aire (cada any disminueix, fins al 2005 en que
serà de 0,5 µg/m3), però només s'asoleixen
concentracions d'aquest nivell en ciutats a on encara es fan servir
benzines amb plom, i en àrees industrials a on es continua
utilitzant aquest metall en els processos productius.
Els nivells de plom mesurats durant els primers 10 mesos
del 2004 a l’estació situada a Plaça Universitat
es situen pròxims als valors corresponents a la concentració
natural. Es van copsar dos màxims de 0,111 µg/m3 i 0,237
µg/m3, el 6 de febrer i 23 juny, valors lleugerament superiors
a la mitjana d’emplaçament industrial a Catalunya (2001),
però inferiors al valor límit de protecció de
la salut establert en 0,6 µg/m3, segons marca la directiva 1999/30/CE.
Les anàlisis (realitzades els primers deu mesos
del 2004) de la concentració de plom a Zona Universitària
mostren valors més alts que els del mateix període d'any
del 2003, i lleugerament superiors als nivells corresponents a fonts
antropogèniques llunyanes.
Els valors de màxima concentració (0,119
µg/m3, 0,170 µg/m3 i 0,163 µg/m3) s’assoleixen
el 22 de gener, el 5 de febrer i el 23 de juny, respectivament, com
a conseqüència d’episodis anticiclònics amb
pressions anormalment elevades (superiors a 1030 mb).
Més informació:
