La petjada ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos al lloc de treball/estudi o de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc.

En el cas del consum d'energia, la petjada es calcula dividint la quantitat total de CO₂ emesa a l'atmosfera per la capacitat d'absorció de CO₂ d'una hectàrea de vegetació de l'entorn geogràfic. A Barcelona, la capacitat d'absorció d'una hectàrea de vegetació típica, amb barreja de verd forestal com el del Parc de Collserola i verd urbà com el que trobem en parcs i jardins, és d'uns 7.500 quilograms de CO₂ cada any.

Així, per absorbir la quantitat total de CO₂ emès per la Universitat de Barcelona durant l'any 2010 farien falta unes 1.800 hectàrees de superfície coberta de vegetació, equivalents a prop de 32 metres quadrats per cada m² de superfície construïda als edificis.

Si ho comparem amb la superfície vegetal disponible al municipi de Barcelona, que és d'unes 3.000 hectàrees (inclosos jardins, zones forestals, epais verds, etc.), faria falta gairebé un 60% de la superfície de Barcelona per absorbir el CO₂ generat pel consum energètic als edificis de la UB.