| Percentatge de dies en què es superen els valors
límit de protecció de la salut fixats per la Directiva
1999/30/CE a Zona Universitària i Plaça Universitat
(per als paràmetres plom i partícules en suspensió
de menys de 10 micròmetres). |
| La Direcció de Serveis de Vigilància
Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona realitza mesuraments manuals
de qualitat de l'aire en dues estacions situades en edificis de
la UB, concretament a l'Edifici Històric de la Plaça
Universitat (estació amb codi E85, a la cantonada Balmes-Gran
Via), i a la Facultat de Biologia de la Zona Universitària
(codi E86, a l'avinguda Diagonal 643). D'entre els diferents contaminants
que podem trobar a l'aire, en aquestes dues estacions s'analitzen
les concentracions de partícules amb un diàmetre inferior
a 10 micròmetres (PM10) i de plom (Pb).
PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ
La concentració en l'aire que respirem de partícules
amb un diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10),
permet conèixer la presència d'un material en suspensió
que, en concentracions molt altes, té efectes negatius sobre
la salut. Juntament amb altres fraccions de partícules (PM2,5
principalment), contribueix al desenvolupament de crisis d'asma,
bronquitis, disminució de la capacitat pulmonar, atacs de
cor, i altres malalties pulmonars i cardiovasculars cròniques.
Per preservar la salut dels ciutadans i reduir l'impacte
de la contaminació atmosfèrica sobre els ecosistemes,
la Unió Europea va aprovar l'any 1999 la Directiva 1999/30/CE,
en que es fixava en 50 micrograms per metre cúbic el valor
límit diari de protecció de la salut humana, amb un
marge de tolerància fins a l'any 2005. A més, aquest
valor límit no es pot superar més de 35 cops cada
any.
Com a comparació dels resultats obtinguts als
edificis de la UB, ciutats escandinaves com Goteborg o Estocolm
tenen una concentració de partícules PM10 d'entre
15 i 20 micrograms per metre cúbic d'aire (mitjana anual),
en tant que la ciutat europea amb valors més alts és
Bucarest, a on s'assoleixen unes concentracions mitjanes de 75 micrograms/m³.
PLOM
El plom està present de forma natural en el
medi en quantitats molt petites (concentracions inferiors a 0,02
µg/m³), però els usos industrials i la utilització
de benzines amb plom des de començaments del segle XX van
incrementar la concentració d'aquest metall pesant en l'atmosfera,
el sòl i les aigües fins a nivells preocupants, ja que
es tracta d'un contaminant que, amb exposicions a llarg termini,
pot produir fatiga, anèmies, pèrdues d'apetit, danys
en el sistema nerviós, i afeccions del fetge.
Com a conseqüència d'aquesta tendència creixent,
institucions com la Organització Mundial de la Salut o la Unió
Europea van establir valors de protecció de la salut per protegir
a la població, i simultàniament es va promulgar legislació
que va obligar a eliminar progressivament el plom en benzines, pintures,
conduccions d'aigua o envasos d'aliments. El valor límit de
protecció de la salut vigent a Europa per la Directiva 1999/30/CE
és de 0,5 micrograms per metre cúbic d'aire, però
només s'assoleixen concentracions d'aquest nivell en ciutats
a on encara es fan servir benzines amb plom, i en àrees industrials
a on es continua utilitzant aquest metall en els processos productius. |
-
 DIRECTIVA
1999/30/CE DEL CONSEJO de 22 de abril de 1999 relativa
a los valores límite de dióxido de azufre, dióxido
de nitrógeno y óxidos de nitrógeno, partículas
y plomo en el aire ambiente.
-
-
Medina
S., Plasència A., Artazcoz L. Quénel P., Katsouyanni
K., Mücke H.-G., De Saeger E., Krzyzanowsky M., Schwartz
J. and the contributing members of the APHEIS group. APHEIS
Health Impact Assessment of Air Pollution in 26 European Cities.
Second year report, 2000-2001. Institut de Veille Sanitaire,
Saint-Maurice, September 2002; 225 pages.
Agraïments: 
|
