Quan analitzem les activitats que cadascun de nosaltres ha desenvolupat al llarg del dia, podem comprovar que generem residus de tot tipus tant a casa, com a la feina, en el temps d'oci, quan anem de compres... Un dels principals impactes ambientals de la societat en que vivim són precisament els residus, ja que contaminen el medi i comporten un malbaratament dels recursos naturals.

En els darrers anys el volum de residus generats tant al conjunt de Catalunya, com a Barcelona en particular no ha parat de crèixer, degut tant a un major nivell de consum com a la utilització creixent de productes amb gran quantitat d'envasos, embalatges i embolcalls. Aquesta gràfica ens ho mostra:

Font: Dades ambientals metropolitanes 2004. Àrea Metropolitana de Barcelona - Entitat del Medi Ambient

Malauradament, només un 17% d'aquestes deixalles es recullen selectivament, principalment a través de la recuperació amb contenidors dels residus domèstics (paper/cartró, vidre, envasos i, en menor mesura, matèria orgànica). La recollida selectiva permet reaprofitar els materials per a la fabricació de nous productes, reduint a més el consum d'energia i aigua necessaris per a obtenir matèries primeres.

Una part dels 1,4 kg de residu que genera cada persona diàriament es produeix en el lloc de treball o d'estudi, ja sigui en forma de paper d'escriptura o impressió, ampolles i llaunes de beguda, restes de menjar, piles que portem des de casa, etc., tal i com podrem comprovar a continuació.

Degut a que l'activitat que es desenvolupa als edificis de la Universitat de Barcelona és predominantment administrativa i de docència, la fracció de residus predominant és el paper i el cartró, en tant que es genera menys residu de materials que són més abundants a les nostres llars, com la matèria orgànica o el vidre.

Segons un estudi realitzat per La Vola per encàrrec de la UB, l'any 1998 es generaven en el conjunt de la universitat al voltant de 3.000 kg diaris de rebuig, i es recuperaven 429 kg de paper cada dia. Des de llavors, la recollida selectiva de paper s'ha extés a tots els edificis de la UB i s'han implantat nous tipus de contenidors, incrementant la proporció de paper/cartró recuperat. A més, les fraccions de vidre i envasos lleugers s'han incorporat també al pla de gestió de residus de la UB, afavorint que gairebé la meitat dels residus municipals generats es recuperin mitjançant la recollida selectiva.

En quant a la resta de fraccions, la UB actua com a centre col·laborador per a la recollida de piles, amb piràmides disponibles gairebé a tots els edificis, es gestionen els cartutxos de tinta i tòners mitjançant un conveni de col·laboració amb la Fundació Dr. Trueta, i les empreses de manteniment han incorporat la recollida de fluorescents en la seva activitat.

La segregació de la matèria orgànica, majoritàriament generada en els bars dels centres, és responsabilitat de les empreses concessionàries; els serveis de bar-restaurant de la UB ja realitzen la recollida selectiva tant d'aquest residu com d'altres fraccions que es generen en quantitats important en la seva activitat, com el paper/cartró i els olis vegetals.

A més dels residus assimilables a domèstics, la UB ha dedicat una atenció molt especial als residus especials generats en els laboratoris de docència i de recerca. Degut a que es tracta de productes tòxics i perillosos, la UB va editar l'any 1996 un Manual de tractament de residus tòxics i perillosos, en el que a més de detallar l'estat del pla de gestió dels residus de la Universitat de Barcelona fins a aquell moment es descrivien els procediments d'eliminació de residus químics en el propi laboratori. Aquest manual va ser posteriorment revisat, donant lloc a la publicació l'any 2000 d'una nova versió millorada amb el tìtol de Manual de gestió dels residus especials de la UB.