La mobilitat

Es defineix la mobilitat com la capacitat de desplaçament per tal d’accedir als centres de treball, d’estudi, als serveis i a l’oci mitjançant diversos modes de transport. El desenvolupament econòmic ha implicat una major demanda de mobilitat als ciutadans, de la mateixa manera que més mobilitat ha impulsat un major dinamisme, competitivitat, productivitat i creixement econòmic.

L’entorn metropolità de Barcelona no és aliè a aquesta realitat, i la mobilitat constitueix un dels eixos vertebradors del nostre model socioeconòmic: a la RMB es realitzen 14,3 milions de desplaçaments segons l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner 2008 (EMEF). El perfil de la mobilitat actual es basa en gran mesura en l’ús del vehicle privat enfront del transport públic, especialment entre aquells que accedeixen a Barcelona des dels municipis que l’envolten.

Aquest model de transport porta associats uns costos socioeconòmics i ambientals, també anomenats externalitats, que el sistema no integra en els seus preus. Els costos ambientals més remarcables d’efecte directe sobre la salut humana i la dels ecosistemes són les emissions de gasos contaminants, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació acústica, però també són destacables l’exhauriment de recursos naturals no renovables (petroli), la generació de residus o l’ocupació ineficient del territori.

Els costos socioeconòmics recullen impactes com l’accidentalitat, l’exclusió laboral dels qui no tenen vehicle privat o permís de conduir, el col·lapse d’infraestructures i serveis (que generen pèrdues de temps que afecten la productivitat), impactes econòmics tals com l’adquisició de terreny destinat a l’aparcament o la despesa en atenció sanitària, impactes paisatgístics, entenent el paisatge com a patrimoni i bé sociocultural i econòmic, i l’afectació directa sobre la salut humana en relació a malalties cardiovasculars i respiratòries.

Mobilitat sostenible

En el cas de la UB la mobilitat és l’àmbit d’activitat que té una major incidència ambiental. Aquesta no és una afirmació gratuïta, sinó que es fonamenta en l’anàlisi de la petjada ecològica de la UB realitzada l’any 2005, on es posava de manifest que la petjada de la mobilitat sumava dues terceres parts del total.

Per tal de reduir els impactes associats als desplaçaments generats per la Universitat és necessari adoptar un model de mobilitat sostenible que permeti accedir-hi amb els mínims impactes ambientals i territorials, donant més protagonisme als modes de transport que menys energia consumeixen i menys emissions produeixen per quilòmetre recorregut i viatger transportat, com ara el transport col·lectiu, anar a peu, la bicicleta i el cotxe compartit.

Entre els avantatges de la mobilitat sostenible trobem que és…

  • …més accessible, perquè garanteix que tothom es desplaci de manera segura i sense entrebancs als modes de transport públic col·lectiu, amb voreres en bon estat per facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, estacions de metro, ferrocarril i tramvia condicionats i flotes d’autobusos adaptades;
  • …més eficient, perquè fomenta un millor aprofitament energètic prioritzant els desplaçaments en els modes que consumeixen menys energia, com a peu i en bicicleta, i incorporant noves tecnologies i fonts d’energia als vehicles a motor, com ara la utilització de biocarburants o de motors elèctrics (cotxes híbrids);
  • …més saludable, perquè contribueix a reduir les emissions de contaminants atmosfèrics (òxids de nitrogen, partícules sòlides, hidrocarburs, monòxid de carboni, diòxid de sofre) i el soroll, així com els impactes sobre el clima de les emissions amb efecte d’hivernacle (CO2);
  • …més segura, perquè disminueix el risc d’accidents de trànsit i protegeix els sistemes de desplaçament més febles a la via pública (el vianant i el ciclista);
  • …més competitiva, perquè promou la reducció de les congestions de trànsit, que provoquen la pèrdua d’una gran quantitat de temps en els desplaçaments i perjudiquen tant l’economia de les empreses i dels treballadors com la del conjunt del país;
  • …més equitativa, perquè, afavoreix l’accés de tothom als modes de transport sostenibles (transport públic col·lectiu, a peu o bicicleta) i redueix el risc d’exclusió laboral per no disposar de vehicle propi o de permís de conduir;
  • …amb menys residus, perquè allarga la vida útil dels vehicles, disminueix les necessitats de manteniment i fomenta la recuperació de materials dels vehicles de motor que han finalitzat el seu cicle de vida;
  • …més participativa, perquè fomentar la participació en la gestió de la mobilitat contribueix dinamitzar els pobles i ciutats, i ajuda a garantir la convivència ciutadana en un entorn urbà més cívic i respectuós amb la salut de les persones i la qualitat ambiental;
  • menys extensiva, perquè aposta per un model urbanístic basat en la ciutat compacta, que s’estén sobre el territori de manera ordenada i amb límits ben definits.

Què es fa per promoure la mobilitat sostenible?

La mobilitat a Catalunya té com a referent la Llei 9/2003, que té per objecte minimitzar el consum de recursos energètics i de sòl i internalitzar costos socials i ambientals gestionant el transport de persones i mercaderies cap a un sistema de transport públic col·lectiu de baix impacte. Entre les eines de planificació que desenvolupen aquesta llei trobem

  • el Pla Director de Mobilitat Enllaç extern (pdM) i el Pla Director d’Infraestructures Enllaç extern (PDI) de la Regió Metropolitana de Barcelona, que estableixen les actuacions en l’àmbit del transport públic col·lectiu,
  • els Plans de Mobilitat Urbana (PMU) d’àmbit municipal, que tenen com a objectiu configurar estratègies de mobilitat sostenible als municipis,
  • els plans de desplaçaments d’empresa Enllaç extern (PDE), que han de desenvolupar els centres de treball i centres generadors de mobilitat per promoure els desplaçaments en modes de transport més eficients a l’entorn de laboral (article 18.1 del Decret 157/2007), i
  • els estudis d’avaluació de la mobilitat generada Enllaç extern, que d’acord amb el Decret 344/2006 s’han de dur a terme, entre altres casos, en projectes de centres educatius amb una capacitat superior a 1.000 alumnes com a implantació singular, en edificis d’oficines que tinguin un sostre de més de 10.000 m2, o en edificis, centres de treball i complexos on hi treballin més de 500 persones.

La UB, com a administració públiques amb més de 200 treballadors propis o externs que disposa de centres de treball amb més de 500 treballadors propis o externs o centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals, ha de dur a terme plans de mobilitat per als seus Campus, dissenyant un pla d’acció que promogui la utilització dels modes de transport més eficients i que faciliti l’accessibilitat als centres.

Enllaços d’interès