L’ergonomia estudia la interacció entre les persones i l’entorn artificial, amb la finalitat d’optimitzar aquesta relació i aconseguir condicions segures, confortables i productives, tant pel que fa a la eficiència com a la eficàcia.

Dins l’entorn artificial no tan sols hi ha objectes com eines, estris, mobiliari, etc. o locals, sinó també uns elements menys tangibles però força importants: la il·luminació, les condicions acústiques, tèrmiques i la organització de les tasques.

Les persones formem part d’un sistema complex, de forma que l’ergonomia també avalua les emocions, estats d’ànim, temperament, aprenentatge, experiències …

Un dels aspectes més coneguts de la ergonomia és el que estudia les relacions dimensionals: la antropometria i la biomecànica; es a dir les nostres dimensions corporals i els nostres moviments i espai al nostre voltant, en relació a les dimensions d’allò que ens envolta i a les tasques que hem de fer. Es cerca la adopció de postures i moviments més confortable i que produeixin menys fatiga, així com l’estudi de pauses i descansos, alimentació adient, etc.. Un dels exemples paradigmàtics d’aquests estudis és el disseny de cadires (mal anomenades) ergonòmiques.

Cadira al lloc de treballUn altre vessant s’ocupa de les relacions informatives i de control, que permeten rebre de forma adient la informació necessària per a poder treballar amb un sistema determinat.

L’entorn ambiental ha de garantir el confort tèrmic, visual i acústic, doncs la seva mancança pot dur a cometre errades que poden menar al seu torn a accidents o, senzillament, a un estat d’ànim irritable. S’entén com a situació confortable aquella en la que les variables de l’entorn no generen distraccions, fatiga o enutjament. Es tracta d’aconseguir que la persona no tingui molèsties que distreguin la seva atenció, o que impedeixin fixar-la sobre els elements importants per a la seva salut i seguretat.

La ergonomia i la psicosociologia aplicada és una de les quatre àrees de què consta un Servei de Prevenció. S’ocupa de la minimització o eliminació del disconfort físic, mental i psíquic. Això també es reflectirà en la nostra vida personal i social.

Un element fonamental de l’entorn és l’organització (formació, informació, comunicació, relacions grupals, etc.) que també ens ha de resultar confortable, adaptat. L’estat de confort dependrà, en darrer terme, de la coincidència entre cada situació i persona concretes però, en tot cas, l’estructura organitzativa de les condicions de treball haurà de permetre el seu reajustament, es a dir, la personalització del lloc de treball i la tasca: un soroll distractor, una il·luminació incorrecta o un entorn organitzatiu poc adient, entre d’altres exemples, ens porten a fixar la nostra atenció en elements aliens als objectius fixats. Com més elevat sigui el contingut de les tasques, més importància tenen les persones encarregades de dur-les a terme, ja que d’elles depenen els processaments i les decisions.

El confort psíquic no és tan evident com el físic o el mental. Depèn de les característiques individuals de cada persona. La mateixa persona por reaccionar de forma diferent davant la mateixa situació, o de forma similar davant diferents situacions, i tot això depenent del moment temporal en que es requereix la reacció. La psicologia ens ajuda a agrupar aquesta diversitat de forma que facilita la predicció dels diferents comportaments. Es poden donar quadres de forma immediata (irascibilitat, ansietat, etc.) a mitjà termini (alteracions de la son, cefalees tensionals, etc.) o a llarg termini (depressió, afeccions gastrointestinals, cardiovasculars, dermatològiques, etc.) que afectaran la persona dins i fora de l’entorn laboral.

Tots treballem millor si les condicions en les que es desenvolupa el treball estan organitzades de forma que es pugui aconseguir aquest confort. Una de les causes més freqüents dels accidents laborals és el factor humà, segons es desprèn de les estadístiques. Es por afirmar que el confort té beneficis fonamentals per a la seguretat de les persones, es a dir, que contribueix a evitar accidents i malalties relacionades amb el treball.