Resultats previs van mostrar que el terç més oriental del Corral del Veleta acull gel fòssil i permafrost intern en una superfície planimètrica aproximada de 2500 m². Els dos cossos gelats van ser detectats per tècniques geofísiques (prospecció elèctrica i sísmica) en diferents campanyes (2000 i 2002) i localitzats materialment.

Els modelats que recobreixen el gel fòssil, resta –pel capbaix- de la Petita Edat del Gel (Litte Ice Age), van permetre plantejar la hipòtesi que les masses gelades internes haurien de trobar-se en procés de degradació, per la qual cosa es va disposar un protocol d'actuació basat en el control tèrmic del sòl (superfície i profunditat) i dinamisme (inestabilitat superficial) del paquet d'esbaldregalls de l'incipient glacera rocallosa de la llacuna del Corral.

Els resultats obtinguts –producte de la informació acumulada anualment durant les campanyes d'estiu a partir de les dades tèrmics facilitades per sensors tipus datalogger i pel seguiment de punts fixos de la superfície de la glacera rocallosa, a través de tècniques topogramétriques-, permeten afirmar una degradació generalitzada del gel fòssil i del permafrost, ja que s'evidència un enfonsament generalitzat de la superfície de la glacera i la rodalia. Les hipòtesis argumentals en què recolzem aquesta degradació és el comportament tèrmic de la capa nival, doncs la presència o absència en deu condicionar l'eficàcia de la penetració al sòl de la radiació externa. El valor mig de degradació calculat pel període 2001-2005 van ser  d' 1,169m.