La realització del projecte ha suposat determinar la gènesi de l'organització morfològica i morfodinàmica actual del circ del Corral del Veleta des de la seva deglaciació recent als nostres dies.

El Corral del Veleta, capçalera de l'antiga glacera del Guarnón, va significar el testimoni de més interès del glaciarismo de la Petita Edat del Gel (Litte Ice Age) de Sierra Nevada, i per la seva localització (37º latitud nord i 3º longitud oest) el més meridional d'Europa. En l'actualitat no acull rastre d'aquella glacera però sí gel fòssil i bosses de permafrost. Les actuals condicions ambientals i el predominide processos freds de muntanya permeten catalogar el Corral del Veleta com a enclavament periglacial.

La deglaciació del Corral del Veleta va haver de ser determinant a final del segle XIX i definitiva a partir de mig segle XX, a jutjar pels registres sedimentaris que caracteritzen la base del Corral. L'últim focus va quedar instal·lat a l'extrem més oriental del Corral, encara que a l'estiu de 1999 ja no n'existia mostra però sí gel fòssil atrapat sota runa detrítica a partir dels 2m, segons sectors. En definitiva, la seqüència geomorfològica de la deglaciació del Corral al llarg del temps seria: glacera blanca-glacera negra-bosses de gel fòssil.

La desaparició de la glacera del Corral del Penell va comportar la formació del talús detrítico que discórre al llarg d'uns 500m, en sentit oest-est. El seu origen s'explica per la destrucció de la formidable cornisa que s'hi recolza, amb desnivells superior als 300 m. La morfodinámica que caracteritza aquest talús és molt activa, sempre definida pel predomini de processos freds associats a la presència de la neu i el gel al sòl. Dels modelats associats a aquesta morfodinámica sobresurten colades de blocs de crio-reptación i gelifluxión, que per coalescencia de diferents cossos estenen els seus fronts i tendeixen a conformar estructures de megacolades que finalitzen en incipients glaceres rocallosos.