àtom
Perquè és petit.
Perquè és petit.
Crec que s’ajusta més a sink (anglès) o sumidero (castellà) que la paraula pou
que he vist que alguns físics fan servir com a traducció en català.
Fenomen que pateixen les ones i a vegades també nosaltres quan la vida ens desvia dels camins.
Propietat que poden presentar les ones. Sovint n’anem mancats.
Trobo que per representar el «no-res» té molta importància en diferents camps: des de la cosmologia fins a la física experimental.
Passem una bona part del nostre temps de la nostra recerca buscant patrons a les dades que analitzem.
Les ones són tan comunes a la vida quotidiana que costa d’entendre que a vegades siguin tan complicades d’estudiar…
És una paraula bonica, estilosa i que impacta.
La teoria més famosa del físic més famós; no hi ha ningú que no n’hagi sentit a parlar. Per una banda, l’arribada de la relativitat va donar pas a la major revolució de la física en si fins a l’actualitat. Per l’altra banda, va confirmar allò que comprovem dia rere dia i en les accions més quotidianes: que tot és relatiu. Per això, crec que és una de les paraules de la física més importants, tant a dins com a fora de la física mateixa.
Tan complicada de traduir que finalment el TERMCAT l’ha acceptada en la seva versió anglesa.
En mecànica quàntica, calcular un sandvitx entre dos estats, per exemple: «Sandvitxem l’operador O entre els estats |a> i |b>, <a|O|b>». Aquesta paraula també es pot estendre fora de la mecànica quàntica: «Anem a sandvitxar aquesta sobrassada!»
Les bateries i els imants en tenen de positius i negatius. La Terra i la volta celeste, en tenen de Nord i Sud.
La clau perquè la realitat no espatlli una magnífica teoria.
És inherent a totes les mesures.
Què, si no, fa que un projecte comenci i que la vida continuï, fins i tot en condicions difícils? És el motor dels canvis…