El mòbil, exsangüe després de tants missatges estúpids, se li va morir en el pitjor moment. En comptes d’una de les converses més profundes que havia tingut mai, l’únic que podia veure a la pantalla sense vida de l’aparell era la seva cara de pa de quilo. Com podia ser…
Quan ho vaig llegir, ho deien precisament perquè, pensat així, res canviava. Per mi, però, ho va canviar tot. Era un article innocent, lluny de ser sensacionalista. Una metàfora il·lustrativa en una revista menor de divulgació científica. El títol ja ho deia tot: «Caiguda lliure». L’escrit explicava, alegrement, una simplificació…
— Teorema H? — Sí —deia l’Ànima mentre els seus dits, àgils recorrien el seu cabell negre hipnòticament. La música sonava sobre el bramul de la gent. El contrabaix, els xiscles esquinçadors d’un saxo i la serenitat de la bateria units en un ritme harmoniós—. Ets capaç d’imaginar-te una gentada en un concert, oi?
Què dir-li? Mai no m’havia sentit tan vella com aquell matí. La silueta que es reflectia en el mirall em portava a preguntar-me què havia fet malament. Com, només amb 25 anys, n’havia passat a tenir 74. Li puc prometre que deixar que s’escapi un tren, té més coses positives…
És hipnotitzant mirar un oscil·lador. Veure com la bola va i torna, va i torna. Viure únicament per realitzar aquell moviment, un d’anada i un de tornada. Una tornada que sempre serà més lenta que l’anada, per la fricció amb l’aire que, a poc a poc, va fent que freni.…
No és un dia qualsevol. Es troba en el moment clau de la seva vida: el moment entre el naixement i la mort. El creixement aviat es detindrà i ella arribarà al seu zenit, es mostrarà al món amb el seu màxim esplendor, amb una maduresa exultant. Serà l’enveja de…
Tenia tantes ganes de descobrir-ho que havia passat anys viatjant. Sabia que en algun lloc remot trobaria la resposta i s’adonava que havia vist de tot per arribar fins allà. Sons desapareguts, fruites de tota mena que li havien explicat les rondalles més extravagants que et puguis imaginar, edificis bonics…
L’Antoine va parpellejar. Tenia els ulls cansats de tan forçar la vista treballant al taller, però l’esforç havia valgut la pena. Les llargues, monòtones i constants sessions de poliment de vidre havien resultat: una col·lecció d’esferes de mides diferents, perfectament polides s’estenia per sobre la taula de treball. Observava amb…
Com d’altres vegades abans, es trobaven l’una davant de l’altra, a la taula d’un bar. Entre elles, la usual parella de cerveses que els feien companyia es veia trencada per la tassa de cafè que s’havia demanat na Joana. Annà sabia per la manera amb què Joana remenava el sucre…
El noi a qui li agrada pensar que a finals d’aquest curs acabarà la carrera fa vint minuts que pensa què escriure per al concurs de microrelats de la física. Pensa que si escriu alguna subtilesa el missatge pot quedar imprecís o insuls. Si escriu amb insídia sobre algun gran…
Elegant, allargues la mà sota la gavardina i treus els llumins. N’agafes un, llisques, broten guspires i una flama encén el teu cigar. Mirant amb desdeny el seu ball, brota un sospir dels llavis fins que acaricia els teus dits. Ara el roig és a la teva boca i en…
Enmig de l’eterna nit, flota a la deriva. Abandonat, ja sense la seva estrella guia, es dirigeix cap al no-res. I el no-res l’atrapa. Al principi és com quan era amb els seus, fa milers de milions d’anys. Una mà protectora que el mantenia a prop, acollit, que el feia…
Molts milions d’anys després, la Lluna hauria de recordar aquella era remota en què un dia va voler fugir de l’òrbita terrestre. En aquells temps els planetes es relacionaven entre ells com si fossin els déus de l’Olimp, no en va, porten els seus noms. Una nit d’estiu la Lluna…
Les flames dansen davant meu, escoltant el so de la simfonia eterna d’un món que es mou. Entenc ara aquest moviment imprecís, contemplat des de la llunyania, formant part d’aquest univers on sembla regnar un caos capritxós, però que és entès d’una forma molt precisa. Oceans agitats, pomes que cauen,…
El vell Arquimedes estava assegut al seu estudi fent repicar el compàs sobre la taula. A la pròspera ciutat portuària de Siracusa s’hi respirava el pànic. Ell, però, seguia tossudament amb els seus càlculs. Sempre havia trobat una solució en la ciència. Sempre. Quan havia sentit que els romans venien…
Un vespre d’hivern del 1679, caminava Robert Hooke pels carrers de Londres amb molta pressa i amb uns fulls a la mà. El contingut d’aquests eren els estudis realitzats sobre l’elasticitat, que l’havien tingut tant de temps enfeinat i que tenia previst presentar l’endemà davant de tots els membres de…
Mai em vaig sentir ni em sentiré íntegre en un concepte de societat tan lleig, injust i precari com en el que he viscut. La vida sempre em va prendre tot el que més vaig voler i per això jo només vaig voler escapar-me’n. La vida d’un nen pobre a…
Mmmm… Massa panxa. Mmmmmmm… A veure, ja seria hora que fes exercici. Tant temps tancada a l’estable no em va bé. Calla! Ara en Pep deixa sortir les joves a fer un volt. Que en fa de temps que no m’hi porta! Ja veuràs que si em faig la despistada……