El passat 3 de juliol els estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona vam tenir l’especial oportunitat de formar part de la història del poble de Corbera d’Ebre.
Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Corbera, del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) i del Centre d’Interpretació 115 dies, es va poder celebrar una comunicació sobre les excavacions arqueològiques realitzades entre els dies 25 de juny i el 4 de juliol de 2015.
En aquella presentació vam exposar els objectius de la excavació, què era i que representa el jaciment, els resultats obtinguts durant la campanya i les propostes de futur que es realitzaran amb el treball dut a terme durant la intervenció arqueològica. Tot amb la finalitat d’informar als habitants de Corbera que el seu patrimoni no s’ha deixat de banda i té la mateixa rellevància que qualssevol altra troballa romana o medieval.
Durant la comunicació vam poder comprovar com la majoria dels ciutadans de Corbera s’encuriosia per descobrir què va passar en la Cota 287 i què en faríem d’ella. Passant per preguntes sobre la metodologia arqueològica fins a qüestions d’història i ideologies polítiques dels brigadistes i la participació internacional. Fins i tot es van comunicar idees que alguns dels ciutadans portaven rumiant de feia temps i volien posar en pràctica, com ara la incorporació d’una bústia de material. Sorprenentment els corberencs volien saber com podien protegir el seu patrimoni cultural de la Guerra Civil davant la contínua intrusió d’espoliadors. I recalquem el fet que sigui sorprenent pel fet que en moltes ocasions l’arqueologia ha suposat més una molèstia que no pas quelcom que s’hagi de protegir per tots els mitjans.
També vam observar una crida general per part dels assistents a la exposició que volien que Corbera fos més estudiat històric i arqueològicament, i que aquests estudis arribessin a la Universitat per tal de donar a conèixer al món la transcendència d’un poble que tant va patir i lluitar durant la Guerra. Cal dir que actualment Corbera no només és conegut pel seu important jaciment del Poble Vell, sinó que se li sumen un conjunt de trinxeres dispersades pels seus voltants que tenen un gran valor patrimonial i encara moltes resten desconegudes… tot i que per poc temps ja que cada vegada més les generacions d’arqueòlegs que sortim de la Universitat tenim més ganes de conèixer i treballar el patrimoni de la Guerra Civil.
Recordem que la Cota 287 fou un punt defensat per brigadistes polonesos del Batalló Mickiewicz que lluitaren a favor del bàndol republicà durant la Batalla de l’Ebre als combats produïts entre el 21 i 22 de setembre de 1938.
Pares, germans, fills i amics moriren en aquella ofensiva, sumant per altra banda el fet que nombroses famílies hagueren de lluitar per sobreviure durant la postguerra. Cal destacar que actualment molts dels testimonis d’aquells temps -la majoria eren ben petits quan tot allò succeí- recorden la postguerra com a una etapa que mai oblidaran. La oportunitat de poder formar part de la recuperació d’un passat tant recent és quelcom impagable, no només pel fet d’estar excavant un tipus de jaciment d’època contemporània, sinó també perquè es tracta d’un període encara molt desarrelat de l’arqueologia. No obstant, el creixent interès que està començant a tenir aquesta època acabarà canviant la manera de pensar que la història contemporània només s’estudia amb documents perquè ja està tot escrit i l’arqueologia no aportaria gaire més coneixements dels que es tenen.
Gràcies a presentacions com la realitzada a Corbera, la majoria de nosaltres vam podem copsar aquesta inquietud i curiositat per la nostra feina. Per la nostra part, la sensació de poder comunicar les troballes i contribuir a la construcció del seu passat va ser increïble, no només pel fet que sigui un jaciment d’època contemporània, sinó perquè és un patrimoni que està viu i encara roman en els records de molts pobles que com Corbera van lluitar fins la mort.
Finalment, podríem dir que els arqueòlegs tenim una constant responsabilitat social sobre allò que descobrim: de què serveix excavar i documentar un jaciment si les seves restes no sortiran dels magatzems? La comunicació i el feedback amb la societat són els motors que fan funcionar no només aquest nou model d’Arqueologia Contemporània, sinó que és extensible a la resta d’arqueologies existents. Com ja hem explicat en posts anteriors: som una generació que vivim constantment enganxats a les noves tecnologies i estem acostumats a rebre tota la informació al moment, aprofitem-ho!
