Aquest any excavo al Born!

-Sí, bé, aquest any excavo al Mercat del Born!

-On dius?

-Al… Mercat del Born, el mercat que hi ha entre la Ciutadella i Santa Maria del Mar, on van sortir les cases que van enderrocar per construir-hi la Ciutadella després de la Guerra de Successió al segle XVIII…

-Ah, el “mercat aquell del 1714” que sortia al Telenotícies!

-Sí… aquest és…

Aquesta és la conversa que ben segur van tenir molts dels alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona que gaudirien temps després de dues setmanes de pràctiques excavant a El Born: Centre de Cultura i Memòria entre el 27 de juny i el 8 de juliol. I és que la gent del carrer es queda només amb la imatge que des de molts mitjans s’ha pretès transmetre: el símbol del 1714, l’espai de la Catalunya vençuda i sotmesa, un lloc on versar-hi nacionalitats i odis nacionals, una molèstia per al barri on s’insereix i un altre focus que segueix centralitzant el turisme a Ciutat Vella… Doncs bé, el jaciment d’El Born és molt més que aquestes senzilleses que es queden gratant la superfície.

Imatge de la coberta modernista de l'antic Mercat del Born. Font.
Imatge de la coberta modernista de l’antic Mercat del Born. Font.

En les obres de remodelació de l’antic Mercat del Born (encara pels carrers se sent l’expressió haver-hi born, és a dir, haver-hi mercat, menjar fresc al mercat, etc.!!) es van trobar al 2001 les restes de 60 cases que, com s’ha dit, es van enderrocar pels volts de 1716 i 1717 amb motiu de construcció de la fortalesa militar de la Ciutadella, estructura que controlaria la ciutat de Barcelona, l’última en acceptar Felip V de Borbó, el candidat francès que va resultar-ne guanyador, a la Guerra de Successió (1702 – 1714) per la corona de la monarquia hispànica, per Felip V de Borbó. I és aquí on entre el 2001 i el 2014 es van dur a terme excavacions arqueològiques, obres de restauració, consolidació i es va construir-hi a nivell de carrer el gran Centre de Cultura i Memòria que és avui dia. Però els 8.000 m2 que ocupa el jaciment encara no s’han esgotat arqueològicament, doncs què hi ha sota els paviments i les cases d’aquest 1716-1717?

Imatge general d'El Born: Centre de Cultura i Memòria a finals de juny de 2016, durant les pràctiques esmentades. Font.
Imatge general d’El Born: Centre de Cultura i Memòria a finals de juny de 2016, durant les pràctiques esmentades. Font.

Aquesta és la qüestió que es va pretendre respondre en les intervencions dutes a terme pels estudiants del grau d’Arqueologia al jaciment d’El Born. El primer que es va fer, tal i com es va anar explicant als “diaris d’excavació“, va ser retirar el paviment de l’àmbit 19 de la Casa Corrales, per l’equip de restauradores de Gamarra&García, i posteriorment l’excavació dels estrats (és a dir, les capes de terra acumulades una sobre l’altra) inferiors, arribant fins a nivells del segle XIV. A l’àmbit 16 de la mateixa Casa Corrales, s’hi va plantar un andami metàl·lic per a facilitar-hi l’accés. Allà es va excavar una claveguera que creuava pel bell mig de l’àmbit i els nivells que hi havia per sota, fins a arribar al paviment de l’àmbit que, gràcies al material trobat en la present excavació, es va poder acabar de datar al segle XV. Finalment, també es va dur a terme l’excavació d’un enderroc situat al Bornet, un dels carrers principals desenterrats ja al 2001. Tanmateix, es van reunir diferents mostres de terra dels estrats excavats per a poder realitzar anàlisis bioarqueològiques (com per exemple, flotacions de terres on es trobarien les diferents restes arqueobotàniques com llavors, carbons, etc.). Però no només es van fer tasques d’excavació, sinó que també de dibuix d’estructures no reflectides als plànols de les intervencions prèvies o de les que van anar apareixent.

Alumnes del grau d'Arqueologia de la UB dibuixant el paviment aparegut sota l'enderroc a El Bornet durant les pràctiques entre juny i juliol de 2016. Font.
Alumnes del grau d’Arqueologia de la UB dibuixant el paviment aparegut sota l’enderroc a El Bornet durant les pràctiques entre juny i juliol de 2016. Font.

I d’això se n’ha fet ressó. Es va cel·lebrar una roda de premsa on Xavier Roigé, degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòries de l’Ajuntament de Barcelona,  i Maite Miró, cap dels serveis d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, van informar als mitjans què s’estava fent en aquells moments. Mitjans de premsa, com l’ABC, El Mundo, La Vanguardia en castellà i en català, La Razón, EuropaPressCadena Ser, El Periódico, 20 minutosEl Digital de Barcelona, BarcelonaTV, el mateix compte d’El Born: Centre de Cultura i Memòria, la mateixa Universitat de Barcelona, etc. Fins i tot, la gent del programa Slow de BTV fan realitzar un programa en POV (de l’anglès, point-of-view, és a dir, que l’espectador pot veure-ho com si estigués en primera persona) on es pot veure més d’1 h de la vida dels i de les estudiants del grau d’Arqueologia en plena feina! (Si cliqueu a sobre de les paraules ressaltades en color diferent, podreu accedir a les notícies que van fer!!!)

Periodistes i membres de la premsa visitant les excavacions al jaciment d'El Born durant les pràctiques dels alumnes del grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Periodistes i membres de la premsa visitant les excavacions al jaciment d’El Born durant les pràctiques dels alumnes del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Font.

I és que sempre que succeeix quelcom a El Born, se’n fa ressó perquè aquest jaciment no és només el ‘mercat aquell del 1714′ que desperta emocions en uns i en altres sinó que és un espai on poder parlar de la societat, del nostre passat, de la nostra memòria i nosaltres, com a estudiants del grau d’Arqueologia que hi vam estar excavant, us l’anirem desgranant peça a peça per parlar-vos-en, tanmateix, de l’arqueologia d’època moderna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *