Durant el Congrés Internacional Postguerres / Aftermaths of War a la Universitat de Barcelona, celebrat entre els dies 5, 6 i 7 de juny de 2019 hem participat en la taula 5 sobre els camps de batalla que quedaren: cicatrius de postguerra. El congrés, organitzat per la Secció d’Història Contemporània de la UB, ha comptat amb sessions de caràcter interdisciplinar al voltant del fenomen de les postguerres des de les seves vessants econòmiques, culturals, literàries, de gènere, polítiques i materials.
Els camps de batalla que quedaren: cicatrius de postguerra és unes de les taules on més participants han presentat els seus resultats científics. Actualment, és una de les temàtiques que hi ha augmentat tant en l’interès científic com historiogràfic, sobretot destacant els equips interdisciplinaris que estan col·laborat.
Les comunicacions presentades han estat les següents:
A la taula s’ha pogut comprovar un ampli ventall cronològic en els escenaris de postguerres. Des dels paisatges del setge de 1795, les guerres carlines, la Gran Guerra a Itàlia, la 2a Guerra Mundial a Andorra i la Línia P a la Cerdanya i Ripollès Cal dir, que l’escenari predominant ha estat la Guerra Civil espanyola, principalment a Catalunya, Euskadi i Comunitat Valenciana.
Les comunicacions relatades pels assistents ha afavorit la reflexió sobre la metodologia i conclusions des de diferents àmbits, com la història, arqueologia o l’antropologia. S’ha pogut demostrar l’auge de la temàtica quant als diferents equips que han estat treballant en els darrers anys.
Una taula ben atapeïda de grans estudis i conclusions que ha fet reflexionar sobre el camí engegat per diferents universitats, entitats i professionals.
Ben cert és l’actual creixement en la bibliografia sobre camps de batalla, gràcies a les diferents disciplines i ciències que s’han incorporat. Una temàtica apassionant que genera debat sobre les propostes finals quant a la musealització, monumentalització i/o dignificació.
Podeu consultar el programa complet AQUÍ
