L’oli de ginebre va arribar a ser molt important a Riba-roja d’Ebre, a continuació intentarem explicar quins eren alguns del seus usos més importants per a la població, i com utilitzaven aquest producte poc conegut per la majoria, a la seua vida quotidiana.
A través d’un procés de destil·lació de les soques de càdec, s’obtenia l’oli de ginebre. La composició d’aquest i el seu aspecte depenia en molt casos del tronc i la quantitat d’aigua que tingués. El resultat de la destil·lació es una substància d’una textura viscosa molt semblant a les resines i al quitrà.
Aquest oli té una gran varietat de beneficis i propietats medicinals fet que va potenciar la seua comercialització i distribució per moltes zones de la península i Europa.
Entre les propietats per les que ha estat més important són les antisèptiques, antiinflamatòries i desinfectants han suposat un remei per a una gran quantitat de malalties, a més de previndre algunes plagues.
L’oli de ginebre era molt important dins del mon veterinari, el pastoreig i la transhumància, ja que era utilitzat com a prevenció i cura de les malalties a la pell dels animals, però també per combatre alguns paràsits intestinals, s’aplicava barrejat amb aigua o aliments per previndre les els paràsits intestinals o a la pell per evitar paràsits que pogueren afectar als animals, com a antisèptic i desinfectat, s’utilitzava amb una mescla per aplicar-ho sobre tot a les potes dels animals.
Tot i que l’ús en animals era un dels més importants, també s’utilitzava com a remei per a persones, on era un remei per a dolors musculars i problemes a la pell, tot i que també s’utilitzava per evitar alguns paràsits, com eren els polls.
A les cases, camps de cultiu i corrals s’utilitzava com un mètode per evitar plagues i espantar animals que poguessin fer malbé la collita i afectar els ramats.
A més, amb les restes de la producció es feien altres instruments com era la tinta per escriure, aquesta es feia a partir de les soques que ja estaven carbonitzades. Aquest carbó es barrejava amb materials com arrels, que donaven com a resultat una tinta per escriure de molt bona qualitat.
L’arqueologia tracta d’aportar més informació al funcionament dels forns i obtenció de l’oli, a partir de l’estudi de les estructures dels forns, així com anàlisis de mostres extretes durant l’excavació. Aquestes mostres son sotmeses a anàlisis químics de lípids, que son aquells greixos que es queden impregnats a les roques o ceràmiques, però també es poden sotmetre a anàlisis bioarqueològics, on s’estudia l’afectació i la presència d’elements orgànics, com ossos, llavors, o pol·len. Altres anàlisis que es poden aplicar estan relacionats amb la termoluminiscència, que permet la datació d’elements que han estat sotmesos a altes temperatures.
La metodologia arqueològica ens permet indagar mes enllà de les fonts conegudes, obrint noves perspectives i fonts d’informació que en diàleg interdisciplinar amb altres àmbits d’investigació ens pot ajudar a aprofundir en el coneixement de la producció i consum de l’oli de ginebre.
SUNYER,J.M. i REBÉS,X. (1999) ‘’ Forns d’oli de ginebre a la Vall de Sanfrancisco’’. A bulletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta (núm. 29, pàg. 23-26)
VIDAL, J. (2018) ‘’ Els forns d’oli de ginebre, una indústria a Riba-roja d’Ebre’’
Aila Pinyol Sanchez