A principis de segle XX, Catalunya pateix un procés d’industrialització molt accelerat que començarà a generar certs problemes entre els treballadors de les grans factories, com per exemple l’Electroquímica de Flix. La data de 1919 ens recorda a la dura lluita obrera.
La vaga de l’Electroquímica de Flix, igual que la resta de vagues de 1919 a Catalunya, de les quals és la més coneguda la Vaga de la Canadenca, no va ser un esdeveniment aïllat, sinó el resultat de l’acumulació de certes tensions i descontents que havien anat madurant durant diversos anys. Els treballadors estaven sotmesos a una jornada laboral excessivament llarga, els salaris eren molt baixos i no permetien una vida digna, i les condicions de seguretat a la fàbrica eren pràcticament inexistents. També es trobaven davant de la manca de drets laborals, els treballadors no disposaven de cap mena de protecció legal ni de representació sindical. Les decisions per part de la direcció de la fàbrica eren arbitràries i els treballadors no tenien cap veu en elles.
A principis de 1919, un grup de treballadors va decidir protestar davant la direcció de la fàbrica per exigir millores generals, però sobretot per la reducció de la jornada laboral i la millora salarial. La direcció va fer cas omís de les seves demandes. Davant la negativa de la direcció a negociar amb els seus treballadors, es va decidir convocar una vaga general a la fàbrica. Desprès d’una ocupació inicial de la fàbrica i diverses protestes, la vaga va entrar en una fase de tensió creixent.
En aquest context, dues entitats van jugar un paper crucial: l’Agrupació Obrera de Flix i la Unió Social. Aquestes dues organitzacions, tot i compartir objectius similars van mantenir una rivalitat que va marcar la vida social i política de la localitat. L’Agrupació Obrera de Flix va ser una de les primeres organitzacions obreres de la zona, nascuda en un context de lluita per a la millora de les condicions laborals i salarials, aquesta entitat va representar els interessos d’una gran part de la classe obrera local. Generalment associada amb corrents ideològics d’esquerra, va defensar els principis del sindicalisme revolucionari. És a dir que, portaven a terme la seva lluita a partir de l’organització de vagues, manifestacions, recollida de signatures i altres formes de protesta col·lectiva. La Unió Social va sorgir com una alternativa de l’Agrupació Obrera de Flix. Aquesta agrupació va defensar un sindicalisme més pragmàtic i reformista, centrat en la negociació col·lectiva i la millora gradual de les condicions laborals. La seva forma d’accionar era a través de la participació en eleccions sindicals, negociacions amb els empresaris i la col·laboració amb altres organitzacions socials.
L’Agrupació Obrera de Flix va liderar la convocatòria de la vaga de 1919 i va impulsar les accions més radicals, en canvi, la Unió social va participar a la vaga però amb una actitud més moderada. La vaga va accentuar les divisions internes del moviment obrer, debilitant la seva capacitat de negociació.
Malgrat la fermesa amb què es va dur a terme la vaga el seu desenllaç va ser força amargant per als treballadors. Les autoritats van respondre a la vaga amb una forta repressió, detenint i empresonant a diversos activistes sindicals. Aquesta acció va minvar l’ànim dels treballadors i va dificultar la continuació de la protesta. La rivalitat dintre del moviment obrer va dificultar la coordinació de les accions. L’empresa, amb el suport de les autoritats, va resistir les pressions dels treballadors i va aconseguir mantenir les seves posicions. A més, el context històric, marcat per la Primera Guerra Mundial i la posterior reconstrucció econòmica, va limitar les possibilitats de victòria dels treballadors.
Tot i el fracàs immediat de la vaga, aquesta va tenir diverses conseqüències a llarg termini. Malgrat la repressió, la vaga va contribuir a consolidar les organitzacions sindicals i a incrementar la consciència de classe dels treballadors. A llarg termini, la pressió dels sindicats i la lluita dels treballadors van permetre aconseguir algunes millores laborals, com ara reduccions en la jornada laboral i augments salarials. La vaga va marcar un punt d’inflexió en la història de Flix, contribuint a transformar la relació entre els treballadors i els empresaris.
La vaga de 1919 a l’Electroquímica de Flix és un episodi clau en la història de la localitat i del moviment obrer català. Aquest conflicte laboral reflecteix les tensions socials i polítiques d’una època marcada per grans transformacions. El seu llegat ens recorda la importància de la lluita col·lectiva per la defensa dels drets dels treballadors i la necessitat d’una societat més justa i equitativa.
Júlia Pallarès
Referències:
Arxius en línia. (s.f.). https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/AMFL670-33-N-59
Castellví, X. V. (2018). El lloc de Flix a les Terres de l’Ebre. Miscel· lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, (28), 117-128.
Cubells, J. L. F. (2021). El sorgiment del sindicalisme agrari a la Ribera d’Ebre. Els models de Flix, Ascó i la Palma d’Ebre. Miscel· lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, (31), 45-66.
Muñoz Hernández, Pere. (1994). Alemanys a l’Ebre. La colònia química de Flix (1897-1994). El Mèdol, Tarragona (171 pp.).