Flix és un espai on, es veuen molt ben reflectits els canvis i les transformacions que ha sofert durant la seva història. Es tracta d’un municipi a través del qual es poden explicar diversos fets històrics, sobretot els que van tenir lloc durant el segle passat. El seu posicionament estratègic tocant al riu Ebre i la seva forma de meandre han fet que aquest indret sigui explotat període rere període pels diversos pobles i cultures que l’han habitat.
Actualment, el territori del voltant del municipi correspon a zones de cultiu o forma part de la Reserva Natural de Sebes, un dels espais naturals més importants de l’Ebre, que forma part del terme municipal de Flix. De l’explotació i la producció que van exercir les indústries que es van instal·lar a la zona a finals del s.XIX i part del segle XX, queden encara nombrosos testimonis arquitectònics; una presa (construïda l’any 1940), una central hidroelèctrica, un polígon industrial químic, i les restes del que va ser una fàbrica de cloratita.
La Fàbrica de Cloratita de Flix és un complexe industrial construït l’any 1923, formava part de l’Electroquímica de Flix i es va abandonar després de la Guerra Civil, en aquesta planta, es produïa cloratita, un explosiu clorat, específicament el de tipus Miedziankit (una barreja de clorat de potassa, clorur amònic i nitrat potàssic). Parlem d’un complex febril no molt gran ni molt ostentós, que tot i així, cumplia la seva funció i disposava dels espais i els edificis necessaris per poder-la portar a terme.
Aquesta fàbrica forma part d’un context històric que ara comença a esdevenir molt important de conèixer i documentar: la Història Contemporània i més específicament, la Guerra Civil. Són dos períodes dels quals no tothom entén la seva importància, ni l’impacte positiu que pot tenir estudiar-los, tant per la memòria del país, com per la conscienciació de la població i la reconciliació amb el conflicte. Un poble que no coneix la seva història no pot entendre bé el seu present, per això, tractant-se d’uns esdeveniments tan recents i tan importants per la memòria històrica, es necessària la realització d’un meticulós estudi i una correcta difusió, amb la que la gent pugui comprendre el per què o com dels fets que van tenir lloc a cada zona del país.
Tenint en compte aquesta visió positivista sobre la necessitat i la importància de l’estudi del nostre passat més recent, creiem que la conservació de la Fàbrica de Cloratita, forma part d’aquest conjunt històric que cal recordar i explicar a la població, i millor, si aquesta difusió va il·lustrada d’una visita al mateix jaciment, que per sort, encara existeix i es conserva prou bé, ja que, com el treball arqueològic de la Universitat de Barcelona ha pogut comprovar, l’entorn encara compte amb estructures de la fàbrica, com pavellons de màquines, terraplens, bona part de les cases del tècnic i el guarda i altres elements relacionats, pous, basses d’aigua, a més, d’un polvorí i un refugi antiaeri.
L’any 1993 es van iniciar les actuacions de conservació per la zona, que és avui la Reserva Natural de Sebes, amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Flix i el Grup de Natura Freixe, des d’aleshores i sobretot a partir de l’any 1999, el Grup de Natura Freixe s’encarrega de la gestió de l’espai natural. Aquest espai alberga un patrimoni en què s’ha portat a terme un treball arqueològic, s’ha documentat i s’ha preparat per ser visitable, però s’ha deixat enrere un element patrimonial que, defenem com a clau per a la història del municipi, la Fàbrica de Cloratita de Flix.
Tot i comptar amb tots d’elements encara visibles, i molts, gairebé sencers, la fàbrica no està museïtzada. No sols no està museitzada, sinó que tampoc està indicada la seva localització ni s’informa de la seva existència a cap plafó o fulletó de la Reserva Natural de Sebes. Com la zona és una reserva natural, disposa d’informació sobre les rutes i els llocs d’interès de l’entorn, inclús s’assenyalen altres jaciments com un poblat de la Primera Edat del Ferro, una zona del qual data del període ibèric i una altra àrea de necròpolis (part de la qual està tallada per una trinxera de la Guerra Civil), però no se’n diu res de què allà hi havia una fàbrica on es va produir cloratita, ni que hi ha estructures relacionades amb la Guerra Civil. Un exemple d’estructura relacionada amb aquest període, és el refugi antiaeri que es troba dins del complex febril, posicionat perquè tothom pogués accedir en cas de perill, va ser construït per la protecció dels treballadors i mostra com eren de recurrents els atacs aeris a la zona, consequència de que es sabia que allà es produïen explosius i que el municipi exercia una important funció com a punt estratègic per les tropes republicanes.
d’indicació. Es poden veure part dels edificis que correspondrien a les cases del tècnic i el guarda.
Es podria pensar, que s’entén únicament com a patrimoni arqueològic el jaciment ibèric de la reserva Natural de Sebes, perque és de la Primera Edat del Ferro, i s’ha decidit no concebre com a patrimoni els elements d’època contemporania o de tipus febril de la zona. El cas és que les raons no semblen ser aquestes, ja que, com podem veure en el plafó següent, el qual recull i indica els llocs d’interès i el patrimoni que es pot trobar a Flix, s’indica sota el títol de “Patrimoni Industrial”, informació sobre l’Electroquímica i el barri de La Colònia, un conjunt habitatges pels treballadors de la societat-electroquímica de Flix.
recull l’Electroquímica i el barri de la La Colònia.
Per tant, podem dir que hi ha un interès comú entre els flixancos i flixanques de preservar el seu patrimoni industrial, consideren que és una part important de la història del municipi i dels seus propis habitants, ja que, es tracta d’instal·lacions i esdeveniments molt recents que han tingut un impacte directe en les generacions actuals. En canvi, l’impacte de la Fàbrica de Cloratita forma part d’un passat més llunyà, com va ser abandonada després de la Guerra Civil, les generacions que ho havien viscut ja no hi són i no afecta directament a la població actual, afegint-li que, no va tornar mai a funcionar ni es va tenir en compte la seva importància. La fàbrica no és molt gran i es troba a l’altra banda del riu, costat contrari a on viuen els habitants de Flix, segurament per seguretat, evitant així que, una possible detonació dels explosius clorats afectés a la població. A més, les terres on es troba el complex febril, pertanyen a una entitat privada, raó per la qual, resulta més difícil començar el procès de reconeixement de la importància de la fàbrica com a patrimoni i realitzar una adequada museïtzació.
Finalment, concloem en què esta clara la importància de conservar i preservar la Fàbrica de Cloratita, ja que, va ser un complex fabril que fins i tot va disposar de polvorí i refugi antiaeri, a més de les zones de producció, que tot i no ser molt luxoses, són excepcionals a la zona, és a dir, no és molt comú, trobar-se amb una fàbrica d’explosius d’aquest període, que a més, conservi el tipus d’estructures que trobem en aquest jaciment. Per afegiment, la fàbrica produïa explosius clorats, un tipus de detonant que ha estat poc estudiat, no es coneix com es faria exactament a la fàbrica, però podem deduir, a través de les estructures que es conserven, com es fabricaven.
Per tant, la peculiaritat de la fàbrica i la quantitat de material que encara es conserva d’aquesta, fa necessària la museïtzació de l’espai, ja que, es tracta d’un nou tipus de jaciment que aporta informació sobre processos de producció que encara no es coneixen amb exactitud, i forma part d’un període que engloba uns fets històrics que formen part del passat més recent i que afecten la memòria històrica del nostre territori.
Laura Albert González