Rellevància i simbolisme d’un pont desaparegut

L’historiador David Lowenthal va afirmar que cal tenir en compte tant l’artifici com la veritat del nostre patrimoni. Insistia en què “Res del que s’ha fet mai ha quedat intacte, res del que s’ha sabut alguna vegada roman immutable” i afegia que “malgrat això, aquests fets no haurien d’afligir-nos sinó alliberar-nos” (El pasado es un país extraño, 2010: 573). Aquestes idees, tant la de l’artifici com la d’un passat que no és immutable, són dues línies de treball que ens permeten apropar-nos al monument del Pont de Ferro de Flix, inaugurat el 2009. Un “artifici”, ubicat al costat del riu Ebre, que consisteix en una estructura formada per dos blocs de conglomerat i formigó enllaçats per una estructura metàl·lica que simula un pont que aparentment no uneix res. En cada peça de formigó hi ha una placa: una per explicar que el propòsit del monument és homenatjar la República i l’altra per rememorar la destrucció del pont construït sobre el riu Ebre que va suposar el final de la Batalla de l’Ebre. Es tracta, doncs, d’un monument que ens obliga a fer un viatge en el temps, a un episodi de la guerra civil on un pont construït per l’exèrcit republicà n’és el protagonista.
Monument

Flix: punt clau del Front de l’Ebre

La situació estratègica de Flix va comportar que a finals del segle XIX s’hi construís una fàbrica química. Una indústria pionera que va comportar la transformació de la població i un creixement demogràfic inèdit. Les conseqüències de la presència d’aquesta fàbrica, però, anirien més enllà del desenvolupament industrial d’una zona eminentment agrícola. A banda de la progressiva contaminació de l’entorn, volem destacar que durant la guerra civil aquesta fàbrica va ser declarada indústria de guerra i que per tant va convertir Flix en un objectiu militar. Aquest enclavament va ser un punt clau estratègic del Front de l’Ebre per a les tropes de l’exèrcit republicà perquè era un lloc de pas tant de les tropes com de subministraments, a banda i banda del riu. Per facilitar aquests trasllats, els pontoners i sapadors van construir un pont per permetre el pas de la infanteria i de material pesant, a prop del talús del Castell Nou i de l’antic pas de barca del riu.

• 

• 

• 

En ordre d’exposició: Vista aèria del meandre del Ebre al seu pas per Flix. Font: Google Earth.; Fotografia del pas de barca del riu de Dalt. Font: Perez Suñé i Rams Folch, 2019.; Vista aèria d’un bombardeig sobre Flix on s’aprecia la zona on es va construir el pont de ferro sent bombardejada. Font: Perez Suñé i Rams Folch, 2019.

El pont del ferro: història d’una construcció heroica

El batalló dels ponts pesants van iniciar la construcció del pont el 25 de juliol de 1938. Iniciaven un procés difícil pels bombardejos continus que els obligaven a continues reconstruccions. Per protegir aquests soldats va ser necessària la construcció d’un refugi antiaeri, situat al peu del gran talús que s’alça fins a la plataforma del Castell Nou i amb forma d’U i els accessos reforçats amb voltes de mig punt. Malgrat la presència d’aquest refugi, els soldats en algunes ocasions començaven a reconstruir el pont abans del final dels bombardeigs, desenvolupant un treball gairebé heroic.

• 

• 

• 

• 

• 

Anvers i revers d’una fotografia amb els pontoners identificats. Font: BNE.

El 25 de juliol de 1938 el batalló dels ponts pesants van iniciar la construcció del pont. Tot i que el muntatge va ser interromput el dia 27, va entrar en funcionament la nit del 30 al 31 de juliol, quan una llarga filera de camions blindats i artilleria el van creuar a tota velocitat sense complir les normes d’emmascarament. A les 10 del matí del 31 de juliol, els bombarders franquistes el van inutilitzar. La vida d’aquest pont va ser força breu i accidentada pels constants desperfectes que va patir, no només pels atacs aeris sinó per les riuades. L’aixecament de comportes dels pantans i embassaments situats al nord, a Tremp, Terradets i Camarasa van malmetre la seva estructura. La riuada més agressiva va ser la del 19 al 21 d’agost perquè el va inutilitzar del tot i va obligar a habilitar-ne un de provisional, de fusta, que es muntava i desmuntava cada nit.

• 

• 

El 14 i 15 de novembre de 1938, l’aviació va sotmetre Flix a fortíssims bombardeigs que van afectar novament el pont de ferro. Malgrat això, una acció combinada de l’artilleria i de l’aviació republicana va permetre que durant la nit del 15 de novembre passessin, pel pont de ferro, els darrers combatents. Un cop tots els soldats s’havien retirat a la riba dreta del riu el travessen el tinent coronel Manuel Tagüeña, acompanyat pel seu conseller rus Soroka i el comissari de XVè cos, José Fusimaña, i s’ordena la voladura del pont per tal que no pugui ser utilitzat per les tropes franquistes. El pont va volar a les 4:45 h del 16 de novembre de 1938 però el dia 17 les tropes del general Franco van entrar a Flix.

Per tant, la destrucció del pont marca una fita històrica: el final de la batalla de l’Ebre amb l’entrada de la 1a Divisió Navarra a Flix a les 7 del matí del 17 de novembre de 1938. Era l’inici del final de la Catalunya republicana.

El pont en la memòria i en la quotidianitat

Tot el procés constructiu del pont i la seva voladura per part de l’exèrcit republicà, que tants esforços havia realitzat per mantenir-lo, el van convertir en una fita per als flixancos i les flixanques. Amb el pas dels anys el pont de ferro va esdevenir un símbol que va agafar forma el 2009 amb la construcció d’un monument commemoratiu que l’evoca, situat al polígon de Sebes, una localització amb vistes al riu i al poble de Flix, prop d’on es va construir el Pont de Ferro. Un monument que a més és un pont entre el passat i el present, entre la història bèl·lica d’un país i la memòria de la gent. Un artifici que ens parla de la desaparició d’un sistema de govern, la República, i dels esforços per defensar-lo i la necessitat de mantenir viva aquesta memòria.

I si bé és cert que el pont de ferro original ha desaparegut, algunes restes s’han integrat en el paisatge urbà de Flix. En la porxada de la Plaça Major es pot observar la reutilització d’una part del pont com a biga. Aquesta presència és tant discreta i silenciosa que s’ha integrat en la quotidianitat del poble i només un observador entrenat pot adonar-se que alguns fragments del pont segueixen vius en la vida de Flix. Un altre fragment, però, pren un major protagonisme perquè forma part del refugi de Sant Josep, un espai museitzat per preservar la memòria del conflicte. On va arribar gràcies a la donació d’un veí que la tenia guardada.

A Flix, el pont de ferro és tot un símbol i fins i tot un tret identitari que s’associa amb els valors democràtics. I per reforçar aquest simbolisme, des de l’any 2023 s’impulsa el guardó Pont de ferro per retre homenatge a totes les persones i entitats que han contribuït en la defensa de la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre.

---

Clara Rofes Enjuanes

Referències:

Muñoz Hernández, Pere, i Hierro Castarlenas, Marià, (1997), Centenari de «La Fàbrica» : de la Sociedad Electro-química de Flix a Erkimia: 1897-1997. Barcelona, Ercros.

Muñoz Hernández, Pere, (1994), Alemanys a l’Ebre: la colònia química alemanya de Flix (1897-1994). Tarragona, El Mèdol.

Pérez i Suñé, Josep Maria, i Rams Folch, Pere, (2019), Flix en guerra (1936-1939): de la construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l’Ebre. Primera edició. Flix, Associació Cultural La Cana.

Ajuntament de Flix (2023): https://www.flix.cat/2023/11/17/lliurament-del-guardo-pont-de-ferro-coincidint-amb-el-85e-aniversari-del-final-de-la-batalla-de-l-ebre/

Biblioteca Nacional de España: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000226677&page=1

Biblioteca Nacional de España: https://bdh.bne.es/bnesearch/CompleteSearch.do?numfields=1&field1=materia&showYearItems=&field1val=%22Flix+-+Historia+-+1936-1939%22&advanced=true&field1Op=AND&exact=on&textH=&completeText=&text=&pageSize=1&pageSizeAbrv=30&pageNumber=3

Espais de la batalla de l’Ebre: https://batallaebre.org/memorial-a-la-republica-i-al-pont-de-ferro-de-flix/