Flix és, sens dubte, particular. Avui dia desconsiderat per ulls cosmopolites, lluny de ser una gran atracció turística o un centre de producció de grans marques, va ser, fins fa ben poc, un important productor industrial, i abans d’això, un participant clau del comerç fluvial de l’Ebre fins ben entrat el segle XIX.
Les circumstàncies i les petites dimensions de Flix permeten analitzar i conceptualitzar els decisius canvis industrials que es van iniciar a l’Europa Occidental i els EUA – així com a les respectives colònies – durant els darrers dos segles a petita escala: d’un mon rural amb producció extensiva i de subsistència a una accelerant industrialització marcada per la electroquímica i reflectida a la guerra civil a través dels refugis antiaeris, fins a un estat de dominació del monopoli neoliberal amb l’abandó d’infraestructures, així com la consciència climàtica i de memòria amb la neteja dels químics del riu, les intervencions arqueològiques i de patrimonialització.
Fins ben entrat el segle XIX, gran part del territori rural català vivia en un estat pre-industrial, especialment Flix. Il·lustrador d’aquest cas és una publicació de l’any 1886 d’un butlletí de l’Associació d’Excursions Científiques anomenada L’excursionista, on es descriu el poblat de Flix com la “típica població que’s trova com en plena edat mitjana…”, aleshores dedicada a l’agricultura i a la producció d’oli, cereals, vi, fruites, seda i ametlles, i, en menor part, a l’artesania, possibles gràcies als serveis de l’Ebre.
Les premisses de l’agricultura industrial, que avui defineixen el paisatge del territori català, es desenvolupen a finals del segle XIX i principis del XX, culminant durant el període d’entreguerres, quan es creen a Alemanya els primers pesticides sintètics i la producció industrial de fertilitzants de nitrogen, així com les noves varietats de gra resistents a aquests mateixos productes.
L’any 1897, la firma alemanya Chemische Fabrik Electron y Elektrizitats AG que anys més tard formaria part del IG Farben [1], instaura una fàbrica electroquímica a Flix, un petit poble en una històrica i geogràfica situació estratègica en un meandre de 4km al llarg de l’Ebre.
La instauració de la Sociedad Electroquímica de Flix significà la culminació del procés d’industrialització del territori, ja iniciat amb la construcció de la via fèrria el 1892. Més enllà de la construcció de la fàbrica i la colònia, que encara son dempeus, transformà el paisatge de conreu i fluvial, destacant-hi la reducció del cabal i l’impacte mediambiental.
En termes socials,
implicà un canvi de paradigma cultural i econòmic, amb l’aparició de la jornada
laboral, el sou i l’associacionisme. La instauració de la electroquímica hauria
provocat la consolidació del nou sistema capitalista al territori de Flix i
arribant a influenciar i transformar l’estat amb la distribució dels seus
productes introduint noves tecnologies químiques i pròpies d’una agricultura
mecanitzada. Cal destacar que l’any 1945, la electroquímica de Flix comença a produir el pesticida DDT, convertint-se
en pionera a l’Estat Espanyol, afectant, per tant, no només el paisatge local,
sinó estatal.
L’any 1923 la electroquímica construeix una Fàbrica de Cloratita, un explosiu polac amb el que posteriorment s’haurien obert el gran nombre de refugis antiaeris de Flix l’any 1937. Després d’aquest fet, La Cloratita es va abandonar i la població veïna reaprofità bona part dels materials constructius. Un notable exemple de les dinàmiques de reaprofitament de material i de moviment d’ocupació del territori és la ocupació de la Casa del Tècnic de La Cloratita. Segons les fonts orals i evidències materials (porcellana, vidre modern, aixecament de parets per subdividir habitacions), la família d’Helena Massip va immigrar al poble en un context de guerra.
L’Ebre, que havia estat la via de comerç del poble i de potabilització de l’aigua, quedà obstruït i contaminat per la fàbrica, afectant greument la biodiversitat. La construcció d’embassaments riu amunt als anys 60 va provocar la fi del transport fluvial i la disminució del caudal del riu, així com la fi d’inundacions que proporcionaven marges fèrtils pel cultiu i garantien la neteja del llit del riu. Amb l’arribada de la consciència climàtica, es va fer evident l’impacte mediambiental de la electroquímica que havia estat un símbol del progrés nacional. Entre el 2011 i el 2023 s’ha dut a terme una pionera descontaminació del riu.
Amb el temps, la electroquímica es va anar abandonant i tancà finalment el 2022. Tot plegat participant del paisatge d’abandó industrial característic dels efectes del monopoli neoliberal, juntament desapareixent amb el sistema social que l’habitava. Poc a poc, i gràcies al treball arqueològic i la implicació veïnal, com en el cas de l’Associació Cultural la Cana, el complex es troba en un procés de patrimonialització i museïtzació.
La transformació de Flix no és només una història local, sinó una conseqüència de les grans forces que han modelat la nostra societat en els darrers segles. Des d’una comunitat rural, passant per la industrialització i el seu impacte socioeconòmic, fins a l’abandó i els desafiaments mediambientals del present, Flix condensa un procés de canvi profund i continu. Aquest recorregut per la història de Flix ens recorda que les seves transformacions socials i del paisatge no són fenòmens aïllats, sinó reflexos de dinàmiques locals i globals de dominació del territori que afecten tot el planeta.
Romy Artigues Clark
Referències:
Muñoz Hernandez, P., 1994, Alemanys a l’Ebre. La Colònia química alemanya de Flix (1897-1994). Edicions El Medol Forum, Tarragona, 171.
PASCUAL I DOMÈNECH, P. y FONTANA, J., 1990. Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX : formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Crítica.
Pujadas i Garriga, M. 2016. Historia ambiental de la planta electroquímica de Flix: el Principio de Precaución frente al paradigma del crecimiento. Marta Pujadas i Garriga Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona. Revista de Historia Industrial N.º 62. Año XXV. 2016.1
Sánchez Cervelló, J. i Visa Ribera, F. R. 1994. La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix: La Veu de Flix.
[1] Amb la derrota alemanya i la fi de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es fa amb les patents alemanyes d’aquests nous químics revolucionaris i que portaran a l’auge de la famosa Monsanto. La resposta alemanya front aquesta jugada fou la fusió de les companyies químiques nacionals el 1925 sota el nom de IG Farben, el grup químic més gran del mon que produí una diversitat de productes, com ara farmacèutics, plàstics o pesticides. És coneguda per haver creat i comercialitzat el Zyklon B utilitzat a les cambres de gas.