Juny 2002, Convocatòria incidències (Sèrie 2)
Pautes de correcció
Exercici
1 (-->exercici)
1)
a)
 |
b) Es tracta d’un àcid ribonucleic, ja que presenta uracil. A més, és monocatenari, ja que si es tractés d’un àcid nucleic de doble cadena els percentatges de citosina i guanina, per una banda, i d’adenina i uracil, per una altra, haurien de coincidir (o només mostrar petitíssimes diferències)
2)
 |
La
lletra A assenyala el material genètic, portador de
la informació per a la multiplicació del virus a l’interior
de les cèl·lules infectades.
La
lletra B assenyala la coberta (podria acceptar-se també càpside,
i fins i tot si s’explica nucleocàpside). Aquesta estructura té
com a funció principal protegir el material genètic.
També s'acceptaria que l'alumnat es referís a un possible
paper en el procés d’infecció de les cèl·lules.
|
3)
L’alumnat en la seva exposició hauria de fer referència als 3 processos generals següents :
a) infecció: el virus s’adhereix a les cobertes cel·lulars. Diversos mecanismes específics permeten la injecció o penetració del material genètic al citoplasma de la cèl·lula infectada.
b) multiplicació: en el cas més simple, el material genètic viral es transcriu i s’inicia l’obtenció d’un seguit de proteïnes que:- aturaran determinats mecanismes cel·lulars- permetran la formació de la coberta viral- faran possible la còpia múltiple del material genètic viral.
Com a resultat d’aquests processos s’iniciarà l’ensamblatge de les partícules víriques.
c) alliberament: les partícules víriques es concentren a l’interior del citoplasma i indueixen el trencament de les cobertes cel·lulars dispersant-se, així, pel medi extracel·lular.
Exercici 2a (-->exercici)
1)
|
|
|
|
|
|
|
polisacàrids
|
monosacàrids
|
glucosídic
|
glicogen
|
reserva
energètica als animals
|
|
cel·lulosa
|
estructual
als vegetals
|
|||
|
midó
|
reserva
energètica als vegetals
|
|||
|
proteïnes
|
aminoàcids
|
peptídic
|
qualsevol
enzim
|
enzimàtica
|
|
insulina
|
hormonal
|
|||
|
àcids
nucleics
|
nucleòtids
|
fosfodièster
(caldria acceptar enllaç d'hidrogen?)
|
DNA
|
magatzematge
de la informació genètica
|
|
RNA
|
transmissió
de la informació genètica
|
Notes:
a) evidentment s'acceptarà qualsevol altre exemple i funció, sempre que siguin correctes
b) no s’acceptarà com a resposta correcta els lípids, triacilglicèrids, greixos, etc, ja que NO s’uneixen entre sí mitjançant enllaços covalents (per exemple, a les membranes biològiques, a les lipoproteïnes, etc.
2)
A.- Fals. les propietats d’una proteïna depenen tant dels aminoàcids dels quals estan formades com de l’ordre en que aquests aminoàcids estan units. La diversitat de les proteïnes és deguda al quasi ilAlimitat nombre de maneres mitjançant les quals es poden combinar els 20 aminoàcids diferents en una seqüència lineal.
B.- Fals. Les membranes biològiques són bicapes de fosfolípids i colesterol, però aquests compostos s’uneixen entre ells mitjançant enllaços no-covalents. Per tant, una membrana no és una macromolècula.C.- Cert. L’esquelet dels àcids nucleics està format per grups ribosa (o desoxiribosa en el DNA) alterns amb grups fosfat. La ribosa i la desoxiribosa son glúcids.D.- Fals. L’RNA sí que te les quatre bases nomenades a la pregunta, però el DNA té T en lloc d’U. Tot i això, T i U són molt semblants, ja que només es diferencien en un sol grup metil.
3)S'acceptarà
qualsevol esquema correcte en el que s'indiquin les vies implicades i la
seva situació a la cèl·lula.
Exercici 3a (-->exercici)
1)
La reducció de les fulles en espines suposa una reducció
de la superficie foliar, per tant comporta de la reducció de
les pèrdues d'aigua per evapotranspiració. Aquesta adaptació
és avantatjosa en els climes desèrtics, amb una alta insolació
i unes elevades temperatures diürnes.
2)
Aquesta adaptació s'ha adquirit per selecció natural.
Entre la diversitat que hi havia entre els avantpassats d'aquestes plantes,
algunes presentaven fulles molt reduïdes degut a mutacions
que s'havien donat al atzar. Aquestes plantes sobrevivien millor en el
clima desèrtic, i per tant podien reproduir-se amb més eficàcia
que les que no tenien espines. D'aquesta manera la selecció natural
va afavorir aquest caràcter.
Exercici 4a (-->exercici)
1)
NO. L'estudiant NO va obtenir aquests conills per clonació. A la
imatge es poden observar conills blancs i conills grisos. Els individus
procedents d’una clonació són quasi (veure apartat b) idèntics
entre ells, i amb l’individu del qual es va obtenir el nucli donant. La
reproducció sexual, en canvi, és una font de diversitat:
es barreja la informació genètica procedent de dos individus
(el pare i la mare), de forma que els fills són diferents entre
sí i amb els pares.
2) Efectivament, l’ovella dolly és una quimera per que les seves cèl·lules contenen, a més del DNA nuclear procedent de l’ovella de la que es va obtenir el nucli, el DNA mitocondrial procedent de l’ovella de la qual es va obtenir l’òvul.
1) El CO2 és un gas hivernacle. La seva presència a l'atmosfera afavoreix la retenció de calor (radiacions infraroges), disminuint-se el seu retorn a l'espai i contribuint a l'escalfament progressiu i global del planeta. Els boscos i les masses forestals, degut a l'activitat fotosintètica de les plantes, fixen CO2 atmosfèric en forma de matèria orgànica, per tant la seva activitat continuada contribueix a la disminució del CO2 atmosfèric i a la conseqüent reducció de l'efecte hivernacle.
2) La part subratllada ha de correspondre a aquest text, no cal que sigui tot: En algunes zones les arbredes poden ser substituïdes progressivament per formacions arbustives (menys consumidores d'aigua) i alguns arbres seran substituïts per altres menys exigents pel que fa als requeriments d'aigua, així per exemple, és d'esperar que els roures perdin terreny envers les alzines.
Un
exemple de successió podria ser la regeneració natural de
la comunitat vegetal després d'un incendi o d'una tala (qualsevol
resposta on s'apliqui amb coherència la idea de successió
en un bosc seria correcta).
3)
En primer lloc hauríem de disposar de diversos exemplars de la mateixa
espècie. Faríem créixer diferents individus en condicions
de temperatura diferents (per ex. fred, càlid, temperat), mantenint
constant les condicions de rec (aigua), de llum, d'humitat ambiental, fertilitzants.
Mesuraríem el creixement o el pes dels diferents individus al llarg
del temps.
La
variable independent és la temperatura, mentre que la dependent
és el creixement (longitud o pes de la planta).Per assegurar que
investiguem la influència de la temperatura caldria fixar (controlar)
d'igual manera per totes les plantes les altres variables esmentades (llum,
humitat, aigua, fertilitzant, etc).
Exercici 3b (-->exercici)
L'exercici avalua coneixements sobre genètica. A partir de l'article s'haurà d'identificar el patró d'herència de la fibrosi cística. Tot seguit s'elaborarà un pedigrí a partir d'unes dades familiars concretes i per últim s'explicarà la inconveniència de la consanguinitat.
1)
És el cas C. El fet que sigui necessari que el pare i la
mare siguin portadors exclou l'herència lligada al sexe i indica
que per patir la malaltia haurà de donar-se homozigosi (ja
que com diu el text la transmeten conjuntament).
2)
Genotipus:Pare i mare: Ff;fill afectat: ff;filles: FF
3)
En el cas d'alteracions o malalties que es transmeten per al·lels
recessius és més probable obtenir descendents homozigotics
(i per tant afectats) quan hi ha encreuaments consanguinis, per això
no és convenient i a la major part d'espècies s'evita d'una
manera natural.
Exercici
4b (-->exercici)
1)
Observant la gràfica podem veure, que després dels àpats
hi ha un increment de glucosa en sang i la disminució progressiva
al pas de les hores, també podem deduir que aquesta disminució
és proporcional a l'activitat realitzada.
2) En elevar la temperatura probablement s'ha produït un procés de desnaturalització (pèrdua de la estructura) de la insulina, i per tant de pèrdua de la seva activitat biològica.